Publicado: Lunes, 23 Mayo 2016
Escrito por Daniel
El TEPT , Trastorn d’Estres Post traumàtic és una patologia emocional i mental. El desencadenant sol ser causat per vivències traumàtiques , Traumes físics , Traumes psicològics, com atemptats , tortures , atracs , catàstrofes natural , violència de gènere , agressions, situacions impactats....
Cada persona processa diferentment els esdeveniments dolorosos i traumàtics.
Tots som susceptibles a partir un TEPT al llarg de la nostra vida.
Els traumes de vivències que podem patir , tard o d’hora provoquen diverses emocions i trastorns d’angoixa , ve del fet de recordar aquells moment viscut que han marcat la vida traumàticament , aquelles vivències poden provocar dolors físics i alteracions psicològiques seguides d’angoixa .
L’angoixa es una emoció natural del cos , un mecanisme d’alerta de malestar emocional.
El TEPT pot vindre seguit d’altres simptomatologies con irritabilitat , hipervigilància , flashbacks La hipervigilància és una reacció de la nostra ment que provoca inseguretat al dia a dia por y pot activar hipersensibilitat dels sentits oïda ,olfacte y vista , es una reacció provocada per la mateixa angoixa i els traumes passats amb casos de TEPT.
Els flashbacks són com fragments de records dels moments traumàtics, com somnis reals revivint moments que han marcat la nostra vida , somnis reals que podem interpretar com records de moments difícils y angoixants viscuts , situacions que es han ferit , pèrdues de memòria i desorientació son altres símptomes d’angoixa y estrès..
Existeixen diversos tractaments ;
-EMDR ( Moviment ocular, dessensibilització y reprocessament)
És una tècnica que utilitza els moviments dels ulls per ajudar al cervell a processar els flashbacks y aporta un sentit a l’experiència traumàtica.
-Teràpies psicològiques, Teràpies de Grup
-Teràpies farmacològiques amb ajuda d’especialistes
La qüestió no és sempre com viure amb un TEPT , més ben definit és com conviure amb el TEPT.
La explicació més adient personalment és que som més emocionals de lo normal i necessitem expressar verbalment les emocions , l’angoixa , compartir les vivències traumàtiques , els moments tristos , les necessitats d’abraçar y estimar , les ganes de crida , les ganes de riure...
Es bo saber expressa els sentiments, emocions , sempre amb l’objectiu d’exterioritzar-les sense por a aquestes emocions que fan del dia a dia estressant i angoixant.
Se que no és fàcil , però també puc afirmar que no és impossible y que tancar-nos a no expressar allò que més ens angoixa sense voler compartir-ho no és gens bo per un mateix , lo únic que es guanya retenint emocions negatives dins de nosaltres és retroalimentar l’angoixa que ja patim.
Que una persona comparteixi les emocions angoixants no és pas ser una persona amargada , més aviat és una persona amb el do d’expressar les seves emocions amb el fi de millorar la seva actitud emocional.
No seriem éssers humans , si no tinguéssim emocions .
Els afectats de TEPT , de Trastorno d’estrès Post-Traumàtic , solen patir incomprensió , irritabilitat degut a la por constant de reviure el trauma , no es bo dir” t’entenc” ja que ningú pot arribar a saber fins a quin punt a patit el afectat . Però és important acceptar-lo amb les seves emocions i sensibilitats i ajudar-lo a ser una persona més dins de la societat sense donar importància als problemes que van en un passat fer l’hi mal , no es bo victimitzar aquestes persones .
Em d’aprendre a acceptar-nos uns als altres amb les nostres diferencies emocionals i recordar que les emocions negatives i positives ens diferencies com éssers humans.
Con la colaboracion de :, Daniel Cascon Commenge
