La pobresa al segle XXI

Creado: Domingo, 07 Agosto 2016 Publicado: Viernes, 12 Agosto 2016 Escrito por Daniel Imprimir Correo electrónico

Els darreres anys en escoltat moltes noticies sobre pobresa , persones sense feina , sense una economia estable , persones que sofrien precarietat , sempre mirant la part econòmica com més important. Recordo un dia senti un pare de família a les noticies dient -Hu he perdut tot! Y vaij reflexionar i pensar , la població a perdut tot , tot lo que te un valor econòmic , però han pogut viure unes vacances a la platja o muntanya , una mariscada entre companys y amics , un viatge amb la família , una feina , però el nostres fills podran assumir una vida amb aquestes opcions?

 

Tan acostumats a lo material les família no valorem lo que em pogut  viure , es cert el passat es passat però forma part del present , sense fer camí , no creem vida .

Aquelles famílies van viure moments feliços , moments de plaer , vacances amb els més estimats .

Sempre ens queixarem de lo que no tenim , sempre que no valorarem lo que hem pogut viure , potser alguns dels nostres fills podran viure moments de oci i vacances com vàrem viure avanç de la crisis econòmica però no tots podran fer lo que casi tots vàrem poder viure. Avui la vida es més dura , però seguim lluitant i demanant mes diners un sou mes alt per  una vida mes digne .

La dignitat i la bona vida ens fa oblidar els valors de la vida , el poder viure amb poc i agraint cada dia que despertem i  veiem el sol, cada dia on somriem , cada abrasada i cada bondia que rebem , per part d’amics , de conegut de desconeguts que volen conèixer-nos.

La riquesa no esta en lo material sempre , tambe existeix la riquesa en valors . Els valors ens fan persones , i aprenen valors aprenem a ser més essers humans , vivim la vida diferent ,  jo mateix vaij viure en precarietat ,  i lo que mes recordo i valoro son aquells que sempre van estar al meu costat animant-me a surti endavant però tambe donant-me bosses de menjar , i les apreciava més era mes important per mi , rebre uns aliments que uns bitllets.

Al final els valors son els factors complements  enriquidors per a tots nosaltres , tan sols san de saber valorar , no tot es diners  en aquesta vida  , a vegades recordo cuand anava al col·legi , on portava un sac de Arroz que s’enviava per els pobres del tercer món.

Avui en dia el nostre món es pobre , però mes pobre es en valors , molt egoisme a generat la crisis econòmica on ara casi  ningú es preocupa per al tercer món.

Casi ningú pensa en les persones que no tenen ni aigua per beure , nomes pensem en com viurem avui , demà i demà passat , no ens importa casi lo que passa en altres països , perquè em perdut els valors , valors que ens feien més humans , tot per una crisis que ens a tocat y on no volem reconèixer que es lo realment més  important , podem perdre-ho tot però ens tenim uns als altres , i ara que comencem a remuntar els moments difícils tenim que reflexiona i pensa que es lo que realment ens fa feliços , la economia es un factor però no ho es tot , tambe es important recordar el petits detalls que realment podem recordar sense pensa en coses materials , riures , xarades , balls i cants , estones de la nostra vida que em viscut i compartit gracies a l’amistat , gracies a l’amor , emocions que no tenen cap preu i devem començar a valora se més.

Som pobres , però mes pobres som en valors humans

Tenim de valorar tot allò que realment no valorem , més valors que l’economia   han fet i fan del nostre dia un goig , uns moments inoblidables , ja que en altres països encara no tenen més que un plat d’arròs i poca aigua , i sempre somriuen , perquè lo mes important es saber i recordar que avui estem aquí , amb els nostres desfruitant de la vida , cada segon que passa.

 

Daniel Cascon Commenge

 

Visto: 579