Carta destinada a qui fa possible Andorra, el nostre poble

Creado: Martes, 18 Junio 2019 Publicado: Martes, 18 Junio 2019 Escrito por Daniel Imprimir Correo electrónico
 El nostre país ha tingut darrerament diversos canvis que han estat més positius per als de fora que per a la resta. I crec que potser tocaria cuidar qui fa possible que els de fora vinguin i estan fent país. Seria hora, doncs, que aquests tinguin reconeixement i drets. Andorra s’ha basat durant força temps en el turisme, però poc s’ha pensat –torno a repetir-ho– en els qui el fan possible.

Una gent que últimament està patint i és important repetir-ho: la majoria de la gent pateix pel dia a dia. La majoria dels habitants del Principat tenen problemes per sobreviure i tirar endavant. Estem parlant de la gent que es deixa la pell perquè el país sigui el que és. Són la gent que fa el possible perquè les coses funcionin i sense massa reconeixement dels seus drets i conèixer gaire els drets que tenen i els ajuts que poden assolir.

Necessiten que se’ls ajudi, són la majoria i que no es faci l’estàtua davant les seves demandes, que és el que sempre s’ha fet.

Hem de mirar el futur, i penso que Andorra canviarà, però s’ha d’ajudar a fer possible que aquest canvi es produeixi. I més ara que hi ha canvi de Govern i aviat als comuns.

Per això, crec que el poble ha de lluitar més pels seus drets i la seva dignitat. Uns drets que ens garanteixin una vida més digna. El país necessita modernitzar-se i m’atreveixo a suggerir algunes coses.

En primer lloc hem de tenir present que hi ha una meitat del país que no vota a les eleccions però té una vida i comerços en molts casos. Recordem que paguen impostos però no voten. Què fem?

Potser estaria bé crear un raonador dels comuns, algú destinat a escoltar únicament les reclamacions respecte els comuns. D’aquesta manera s’escoltaria més la veu de la gent que té necessitats al respecte.

I recordem que els canvis costen, però no són impossibles. Sobretot si la gent es queixa i es mobilitza.

I això següent hi està relacionat. Es necessiten més persones que no callin, que no tinguin tanta por a dir-hi la seva. Per exemple, jo opino pel que veig i escolto i ho faig per intentar que la gent tiri endavant, amb tots els encerts i desencerts que pugui tenir. Per posar el meu gra de sorra en aquest procés de canvi.

Recapitulo: és hora de canviar el nostre país, demanant que es compleixin els nostres drets i exercint-los. Virtus Unita Fortior és el lema d’Andorra, la virtut unida és més forta. Que sigui així.

Visto: 20