Una feina educativa i inclusiva

Creado: Jueves, 24 Octubre 2019 Publicado: Jueves, 24 Octubre 2019 Escrito por Daniel Imprimir Correo electrónico

Amb el pas dels anys he estat vinculat a diversos col·lectius i comunitats formats per diferents persones. Però m’agradaria destacar-ne un en especial al qual a dia d’avui estic molt relacionat. Es tracta de la gent gran per a la qual treballo en una feina que m’omple d’orgull i sentiment.

L’atenció social a la gent gran està, crec, menys valorada que fa un temps. I crec que és un error perquè les persones jubilades o retirades del món laboral, com m’agrada anomenar-les, són gent que té una vida social i unes rutines i que necessiten ser valorades i escoltades. Potser més que la resta.

A canvi de fer-ho he de dir que la gent gran té el poder d’ensenyar i cultivar els més joves i la gent d’edat mitjana. Però hem de tenir present que tenen unes necessitats més grans i se’ls han de dotar d’uns recursos que han de ser millors perquè puguin viure el seu dia a dia amb més normalitat.

Des de la meva feina com a cuidador de la gent gran, em dedico a fer-los els dies més divertits. Intento fer-los riure i que se sentin útils. Però al mateix temps tinc la sort de poder escoltar i aprendre moltíssim d’ells. Molt més del que dono. Hi ha gent que no entenc què faig a la feina. Doncs bé, els puc respondre que aprenc dels padrins i mentrestant els ajudo que se sentin joves d’esperit, que riguin, juguin, facin activitats i que s’ho passin bé.

Amb el pas del temps hem anat marginant aquesta comunitat i crec que és un gran error, ja que són els qui més saben de la vida i els qui més solucions personals poden aportar a la nostra societat actual, amb les crisis i les injustícies i problemàtiques socials que patim.

Ells han après a sobreviure. Ens poden ensenyar a fer millor els nostres dies. Com sempre dic, mig de broma, són els millors inspectors laborals, ja que sempre miren les obres o debaten les accions polítiques. I qui millor que ells, que han ajudat a fer més gran el país?

Actualment no tenen, majoritàriament, pensions dignes, ni accés a lloguers amb preus acceptables. El més greu és que parlem de gent amb drets i que haurien de ser més valorats i escoltats, ja que molts estan en risc d’exclusió social. Actualment es fa més cas dels joves i està bé, però hauríem d’escoltar més els grans. Per què no crear un consell de la gent gran? 

Torno al meu dia a dia, com a monitor de la casa pairal de la capital sento molt orgull per la feina que faig, i la gent amb la qual em relaciono. I crec que hauríem d’escoltar-los més perquè vull que altres aprenguin el que jo he après amb ells. 

I el que em falta per aprendre...per cert.

Dedicat a la gent gran de la casa pairal del comú d’Andorra la Vella i tots els qui fan possible que aquesta acció social perduri i millori amb el pas del temps.

Daniel Cascon Commenge

Activista Social , Monitor Social .

Font: www.bondia.ad

Visto: 11