L’Andorra real: lluitem pel 2020

Creado: Jueves, 16 Enero 2020 Publicado: Jueves, 16 Enero 2020 Escrito por Administrador Imprimir Correo electrónico

Daniel Cascon Commenge

Continuo preocupat pel futur del nostre país i estic més preocupat perquè no veig que la gent lluiti per un canvi que és molt necessari. He passat pel millor any de la meva vida darrerament. Actualment treballo donant suport a padrins des de l’abril i estic content perquè com a discapacitat que he estat és la primera feina normalitzada que tinc després d’haver estat molt temps dependent de l’agència Agentas.

M’havien educat amb el mite que Andorra ho té tot. I he descobert que no era ben bé així, ja que m’ha costat anys i anys poder tenir una vida més o menys autònoma, ja que m’era difícil trobar una feina, fins que el Comú dirigit per Conxita Marsol me la va proporcionar. I molt orgullós estic de la tasca que faig. Però ara no tinc gaire ganes de parlar dels meus problemes, ja que per ara les coses em van a millor.

Per tant, no estic preocupat per mi, sinó per la meva comunitat. És cert que aquesta és una comunitat dura, però segueixo sorprenent-me de les poques ganes de lluitar pels seus drets de la immensa majoria de la gent. Potser és que m’he tornat masoquista (jo vull creure que més responsable) però crec que hem de ser conscients de la necessitat d’ampliar els ajuts socials perquè a Andorra hi ha molta gent que pateix força. La crisi no sembla que hagi acabat i la situació, perdoneu, per a molts i moltes és força bèstia.

I vull veure un canvi radical aquest 2020. Vull que aquell mite que Andorra es vivia molt bé torni a ser-ho, però per això hem de saber que els miracles no existeixen. La gent ha d’aportar la seva opinió i no callar. Costi el que costi. Poso el meu exemple. Em costa molt escriure això perquè tot el que fem ens repercuteix personalment, però he après que hem de dir el que pensem, amb educació això sí, i jo el que penso és que vull un país més igualitari, on totes les opinions comptin. Aquest és un país on encara hi ha solidaritat i per això crec que hi ha esperança i que entre tots plegats podrem arreglar la nostra societat. I si no és així és igual, perquè la vida són dos dies i millor passar-los amb la dignitat més gran possible. I acabar amb els abusos o almenys intentar-ho.

Aquesta és la meva peculiar carta als Reis Mags per al 2020.

Daniel Cascon Commenge , Activista Social

Font: www.bondia.ad

Visto: 339