Les drogues i la societat

Publicado: Martes, 10 Marzo 2020 Escrito por Administrador Imprimir Correo electrónico

Omar El Bachiri - Psicólogo

Abans de començar a llegir l’article tingues present que som una societat addicta a les drogues. Tots consumim sucre, o bevem cafè, o alcohol, fumem tabac, o ens mediquem amb psicotròpics (antidepressius, ansiolítics i somnífers). Fes la prova i busca algú que no prengui cap de les cinc substàncies que he esmentat. Et serà quasi impossible trobar-ho però, en contrapartida, en trobaràs molts que en prenem alguna d’elles i bastants que en prenen totes cinc. Som consumidors de drogues legals i ho hem d’acceptar. Estic parlant de la seva legalitat. De drogues legals i il·legals. Som una societat que facilita el seu accés.

Has de comprendre que segons en quin país i/o cultura visquis trobaràs normal el consum de cànnabis, cocaïna, amfetamines i qualsevol altra droga. En els Països Baixos, els Estats units i el Canadà és legal el consum de cànnabis. A Bolívia i el Perú és legal mastegar fulles de coca i en la majoria de països és legal que un infant diagnosticat de TDA-H es mediqui amb amfetamines. Dit això, tingues present que la majoria de drogues il·legals es van crear en un principi com a medicaments. Dos bons exemples són l’heroïna i l’LSD (èxtasis). Sí, com ho estàs llegint. L’heroïna va ser creada com a medicament per al mal de gola i l’LSD, va ser creat per tractar la depressió i l’ansietat. Amb el transcurs dels anys es va comprovar que els efectes secundaris eren pitjors que els beneficis i es va prohibir el seu consum.

La pregunta a fer-se abans de consumir és, què busco de la substància. Alegria, eufòria, relaxació, al·lucinar, formar part d’algun grup en concret, etc. A partir d’aquí la societat podem tenir una idea de com afrontar el problema del consum i oferir alternatives a la població. Tingues present que les tres drogues amb més addictes són l’alcohol, el tabac i els medicaments psicotròpics. En aquest mateix ordre. Encara que sembli estrany hi ha molta gent addicta als medicaments però, això té una fàcil explicació. Si els responsables de receptar medicaments ho fessin amb més cura, no hi hauria tant de consum. Els metges i psiquiatres haurien de començar a no prescriure tants medicaments psicotròpics i fer més la seva feina. Curar al pacient. Buscar el motiu del seu malestar. Moltes vegades un estat depressiu o d’angoixa se supera adquirint noves formes d’afrontar la vida. És a dir, una forma diferent d’interpretar les situacions perquè, sempre dependrà del nostre estat anímic i dels objectius què tinguem en aquell precís moment. Amb aquesta simple descripció ja entens perquè la mateixa situació, moltes vegades ens afecta de manera diferent a cadascun. És com diu la famosa frase, «mai plou a gust de tothom».

Medicant l’únic què s’aconsegueix és deixar a la persona en estat zombi i no se soluciona la seva situació personal. Aquesta forma de treballar està creant una societat addicta als medicaments. Sense teràpia psicològica no té sentit medicar amb psicotròpics. Han d’anar de la mà i com a últim recurs. No oblidem que es droga legal. No es pot accedir a ella sense recepta mèdica.

Has vist que fina és la línia entre la legalitat i la il·legalitat? En un simple full blanc. Molts addictes a l’heroïna han començat medicant-se amb opiacis però, es van enganxar i quan ja no tenien accés a més receptes mèdiques s’han passat al costat il·legal.

L’heroïna és un opiaci molt potent. Després, com a prevenció del consum es podria fomentar encara més l’esport i l’hàbit de la bona alimentació. Una persona que practica esport regularment i cuida el seu menjar, rarament tindrà problemes per dormir. Molts problemes psicològics venen d’aquí. De la falta de son. Per culpa d’una son no reparadora. La persona només aixecar-se es pren una pastilla o fuma o beu qualsevol beguda alcohòlica, per poder fer front a la jornada laboral. A mig matí, encara està adormida o ja està estressada i es pren una altra pastilla o torna a beure més alcohol o ja s’ha fumat mig paquet de tabac. Quan acaba la jornada i se’n torna cap a casa, encara se’n pren una altra dosi de la seva droga particular. És un bucle que no s’acaba mai. Alcohol, tabac i medicaments psicotròpics i després aquesta persona s’estranya de què el jovent abusi de l’alcohol. Hi ha una forma de saber com és una persona o un conjunt de persones (la societat). Ens hem de fixar en el seu comportament i veure si hi ha coherència entre les coses que diu i les que fa.

Una societat que critica als menors d’edat pel fet d’abusar de l’alcohol però, des que són ben petits se’ls hi ensenya que per festejar qualsevol acte han de fer-ho amb alcohol, no és molt coherent. Ja siguin les festes del poble, un aniversari, una boda, un bateig, el sopar de Nadal, etc.

Una altra incoherència és prohibir fumar als fills però, els progenitors ho fan davant d’ells. També una conducta molt perjudicial, quasi mortal, és que molts pares i mares deixen els medicaments psicotròpics a l’abast del menor. Els deixen sobre la taula, a la cuina, al menjador o en qualsevol lloc de la casa. El menor pot agafar la pastilla i sense ser conscient del perill que suposa, se’n passarà una, barrejada amb alcohol i potser, es mor allà mateix. El cor deixa de bategar. Estic parlant de droga. Legal però droga.

Està molt bé fer campanyes contra les drogues il·legals però, s’hauria de començar controlant les legals. Les que estan a l’abast de tothom. Com pot ser que un menor entri a un magatzem i pugui comprar alcohol sense cap mena de control? O també, com pot ser que vagi a un bar i tregui tabac de la màquina? Formem part d’una societat que troba normal veure fumar a un infant de 14 anys.

Font: www.elperiodic.ad

Visto: 12