Crida a la voluntat de viure

Creado: Domingo, 16 Agosto 2020 Publicado: Domingo, 16 Agosto 2020 Escrito por Administrador Imprimir Correo electrónico

La covid-19 ens ha fet lamentar de tot, plorar i cridar. Tot per un simple virus, una simple pandèmia que no ens esperàvem. Com no esperàvem. Com no esperàvem portar un murrió durant una temporada i molts s'han queixat d'haver de fer-ho. I és trist sí, però més ho és que hi hagi gent de fora que no es comporti com cal i ho acceptem. Acceptem gent amb baixes llarguíssimes, que es comporta insultant als altres i practicant la violència de sexe i gènere. En el meu cas he de dir que porto prop d'any i mig al comú d'Andorra i com a tots estic força angoixat.

Ara estic en els pàrquings comunals, una tasca que aprecio i valoro molt, però que és molt feixuga. Perquè hem de fer que tots els pàrquing estiguin disponibles i nets. A ple rendiment. Sembla una bajanada però és molta feina. Ja que també hem de resoldre els dubtes dels visitants al país, els qui han de fer que la nostra economia segueixi endavant. I et preguntes coses com si es té clar que es sanciona a gent per no portar mascaretes o portar-les però hi ha col·lectius que no tenen perquè dur-la o se la poden pujar i baixar. Per les seves patologies i amb certificat mèdic, eh. Per exemple, parlo dels qui tenen asma bronquial. I dubtes de la viabilitat dels protocols sanitaris.
 
Però, en fi, crec que cada un s'ha de fer responsable del que diu i fa. I afrontar les coses amb valentia. Jo no escriuria a la premsa si no fos perquè fa temps vaig decidir ser valent (potser inconscient) i vaig decidir superar la meva discapacitat total. I malgrat això treballo el que puc i el que el cos em deixa fer. I me n'adono que la covid-19 en certa manera és com una purga, una neteja de coses que no funcionaven. Per exemple jo he perdut 15 quilos, quan tot Deú s'ha engreixat. Però crec que aquesta pandèmia ens ha fet que hem de deixar el ploriquejar i ser batlles dels altres per fer més la nostra vida. I mirar enrere només per veure com creix el que s'ha sembrat. O com deia aquell, "caminant no hi ha camí, aquest es fa al caminar". I crec que estaria bé que fóssim més agraïts i recordem que hi ha llocs del món on es viu pitjor com la major part d'Àfrica o al Tercer món. Ens costa molt saludar els veïns però no ens desenganxem del mòbil. També recordo que vaig estar 15 anys tancat en diverses institucions i vaig seguir endavant...per què no ho feu vosaltres?

Font Informativa : www.altaveu.com

Visto: 104