L'afany de superació de David Aguilar no té límits

Publicado: Miércoles, 12 Diciembre 2018 Escrito por Daniel

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn
Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

L'afany de superació de David Aguilar no té límits, després de construir-se tres pròtesis de braç amb peces de Lego, en els pròxims dies té previst presentar la seva 4a creació millorant l'aspecte i funcionalitat de l'anterior. Les seves fites no han passat desapercebudes i durant el darrer any el jove ha participat en conferències i fires en l'àmbit internacional.

Des de ben petit en David Aguilar, més conegut a les xarxes amb el sobrenom de Hand Solo ,ha convertit la seva limitació en un avantatge. Les seves construccions amb peces de Lego, per tal de suplir la seva malformació del braç dret, ha aconseguit traspassar fronteres i captar l'interès d'uns i altres arreu del món.

Dia rere dia, intenta superar-se a si mateix, construint cada cop pròtesis més funcionals i lleugeres.De la mà del Punt de Trobada i aprofitant les vacances nadalenques, en David té al cap construir la seva 4a pròtesi MK-4 aprofitant les peces i els motors d'una nova joguina que ha tret la marca.

Com va fer amb la seva anterior construcció el centre comercial ha volgut apostar pel talent del jove regalant-li una nova grua de LEGO que es convertirà molt aviat en el seu nou braç.

Des de fa dies que en David estudia el disseny que tindrà, que adverteix que serà més lleugera, més estètica i més funcional.

Al setembre va guanyar la medalla de plata de la Ligue Universelle du Bien Public a París i un mes més tard la seva fotografia va ser la imatge d'una de les fires més importants del món, La Maker Faire a Galicia, on va rebre tres premis més.

Des del setembre el David ha començat a estudiar biotecnologia a Sant Cugat gràcies a una beca de la Universitat Internacional de Catalunya. Aquesta nova etapa, l'ha obligat a sortir de la zona de confort i haver de fer front cada cop a reptes més grans.

Un patinet elèctric amb una pròtesi específica permet al David fer més còmodes els seus desplaçaments. El seu dia a dia és com el de la resta de companys d'universitat. Quan surt de classe segueix una estricta rutina d'entrenament al gimnàs, demostrant a tothom que les limitacions són les que un mateix es posa.

Informa: Hèctor Romance
Imatges: Anna Romagosa

Amb motiu del Dia mundial contra la sida a Andorra

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn
Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

DANIEL CASCON COMMENGE

Activista Social

 


Fa un any em van diagnosticar el VIH+. Quan ho vaig explicar, els primers comentaris van ser molt pessimistes. “Et moriràs en res” és el resum del que se’m va dir. També he de dir que el Govern no em va proporcionar cap suport, ni encara ara ho fa. Tinc la sort, però, que sempre m’he hagut de buscar la vida i gràcies a una ONG especialitzada en temes de salut sexual i a atendre afectats de la sida me n’he pogut sortir bé. Constato que al meu país encara no hi ha cap tríptic d’informació sobre això, només campanyes buides. Durant aquest temps he tingut la sensació que els metges em tractaven com un empestat i em dona la sensació que tenir un Copríncep que és bisbe catòlic fa que el VIH i la sida siguin temes que són millor no tocar.

He de reconèixer que el procés d’acceptació no ha estat fàcil, i diverses vegades he pensat seriosament suïcidar-me. Sí, ho sé, i ho dic clarament: sobretot era per cridar l’atenció i una manera de venjar-me de comentaris com “clar, ja que ets gai...” i que em va dir una persona del SAAS.

Durant aquest temps m’he sentit humiliat pel sistema sanitari, pel Govern, pel ministeri de Salut i per moltes entitats i persones. Però sort, la meva família i els amics m’han donat l’únic suport que he tingut.

Ignorància. Encara hi ha molta ignorància. El VIH, per començar, no és sida. Només significa que ets portador del virus, i avui en dia amb medicació es pot conviure i no contagiar els altres. Recordo que la desinformació en l’àmbit sanitari augmenta els riscos d’infeccions al nostre país, no com als països veïns, on tot centre sanitari té molts tríptics per informar la població, Andorra, cap ni un!

 

M’he sentit humiliat pel propi sistema sanitari, pel Govern, pel ministeri de Salut i moltes altres entitats i persones, sort de la valentia de la meva família i amics, els dono gràcies perquè són l’únic suport que he rebut. El VIH no és la sida, repeteixo, i un portador de VIH+ pot passar a indetectable en medicar-se i pot parar de contagiar avui en dia.

I jo denuncio públicament tot el Govern per la manca d’ètica i educació en aquest àmbit. Per la manca de professionalitat i educació de l’executiu i també de molts metges. Perquè fan falta més campanyes de sensibilització. Ni un tríptic, com deia. De fet, només una publicació didàctica.

Apreciat Govern, apreciat país. Seria hora de despertar una mica. Passen els anys i sembla que al país no li importi la salut mèdica i es vulguin amagar tota mena de malalties greus infeccioses, no només la sida. I per cert, per què les proves de la sida són de pagament?

En fi, estimat Govern, com a afectat denuncio tots els qui manen a Andorra. Hi ha gent que patim greument i que tenim –tinc– la sensació que el nostre Govern se’n renta les mans per no voler explicar les coses més clarament. I això pot provocar més problemes, fet que no pot ser bo en un país on cada dia hi ha més problemes econòmics i socials.

#HIV-SIDA-UNA-QÜESTIÓ-DE-DRETS

www.bondia.ad

El raonador del ciutadà creu que la situació dels lloguers pot esdevenir un greu problema per l'economia del país

Publicado: Jueves, 15 Noviembre 2018 Escrito por Daniel

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn
Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

 

 
 
 El raonador del ciutadà considera que si no es soluciona el problema de l'habitatge es posarà en perill la viabilitat econòmica del país i la vigència del sistema. Tambéafirma que és positiu que els comuns cedeixin les dades de l'impost de l'inquilinat al Governperò haurien d'implicar-se molt més a buscar-hi solucions.

¿El sexo sin protección es más probable cuando te sientes solo?

Publicado: Martes, 30 Octubre 2018 Escrito por administrador

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn
Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado
El sexo sin protección es más probable cuando te sientes solo

¿Vas a pelo con tus parejas sexuales? ¿Hay momentos en que usted o su pareja omiten usar condones? Si la respuesta es sí, válidas las encuestas que revelan que las relaciones de sexo sin protección van en aumento.

Aunque los medicamentos para la prevención del VIH han influido en el proceso de toma de decisiones para tener sexo sin condón, la decisión de tener sexo sin cuidarte podría tener otra explicación, asociada con la soledad y los sentimientos de depresión.

Sí, estamos hablando de emociones.

Según un nuevo estudio publicado en Achieves of Sexual Behavior, algo así como el 67% de los hombres homosexuales que deciden ir a pelo, lo hacen porque se sienten solos o deprimidos.

La investigación, que incluyó a 507 participantes chinos y se llevó a cabo en China continental, es una de las primeras en evaluar los estados de ánimo y la dinámica situacional como parte del proceso de toma de decisiones para el sexo sin condón.

 

Los investigadores comentaron que los hombres homosexuales en China luchan con niveles significativos de soledad y depresión. Según los investigadores: “Los esfuerzos de prevención del VIH deben abordar las necesidades de salud mental de los hombres gais (al menos los de China), buscando proporcionar entornos seguros para el apoyo social y modelos de conducta”.

Con todo lo dicho, puede ser difícil generalizar este tipo de resultados a la comunidad masculina gay global. Esto se debe a que las normas culturales, la aceptación de los homosexuales y los factores económicos son diferentes en China en comparación con otros países, como los Estados Unidos o Alemania, por ejemplo.

Aun así, los hallazgos pueden ayudar a arrojar luz sobre por qué algunos hombres optan por participar en diversas formas de relaciones riesgosas sin protección.

https://twitter.com/RevistaZeroNews/status/1036881986508472320

Informa:www.revistazero.es

 

Cómo el VIH se convirtió en una enfermedad crónica tratable

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn
Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

VIH

Han pasado más de tres décadas desde que se introdujo el mundo al término SIDA. En la década de los 80, los investigadores y los médicos intentaban comprender qué causaba ondas de infecciones extrañas y descubrieron que se trataba de un virus nuevo llamado virus de la inmunodeficiencia humana o VIH. Desde ese momento, el VIH ha pasado de ser una sentencia de muerte a una enfermedad crónica manejable.

Gracias a los avances en el tratamiento, las personas con VIH pueden y viven vidas largas y plenas. Y eso ha llevado a un desafío que los médicos y pacientes en la década de los 80 y principios de los 90 pueden no haber imaginado: el paciente anciano con VIH.

Y, sin embargo, aunque tenemos un régimen de tratamiento que puede mantener a las personas que viven con el VIH bien e incluso prevenir la transmisión del virus, muchas personas, tanto en EE. UU. Como en el extranjero, no pueden acceder a él.

 

¿Cómo se hizo manejable el VIH?

Antes de 1996, cuando se comenzó a utilizar la primera terapia farmacológica combinada, el control del VIH era una carga para los pacientes. Los medicamentos disponibles eran altamente tóxicos y no suprimieron el virus muy bien. La gente tenía que tomar de 4 a 5 píldoras cada cuatro horas, durante el día y la noche, y sufría terribles efectos secundarios como náuseas, vómitos y dolores. Durante ese tiempo, las personas que vivían con el VIH a menudo avanzaron al SIDA y luego murieron.

Luego, en 1996, se descubrió que una combinación de medicamentos contra el VIH podía suprimir la replicación del virus y su capacidad de propagarse, lo que permitía que el sistema inmunitario se recuperara y luchara contra otras infecciones como la neumonía. Este fue un avance que cambió la vida. Un paciente con VIH puede desarrollar SIDA cuando su sistema inmunológico está muy dañado y su cuerpo no puede combatir las infecciones. Dado que esos nuevos medicamentos podían suprimir el virus y prevenir el daño del sistema inmune, impedían el desarrollo del SIDA.

VIH

Pero estos medicamentos aún tenían los mismos efectos secundarios que el tratamiento anterior a 1996: muchas píldoras, tomadas durante todo el día. Y fue caro inicialmente, por lo que sólo era accesible para personas que vivían en países desarrollados y que podían pagar el alto costo de estos medicamentos.

En la actualidad, las personas generalmente reciben tratamiento con una sola tableta de dosis fija, una vez al día, que combina múltiples medicamentos. Es mucho más fácil de administrar y tiene menos efectos secundarios.

Y el estándar de cuidado para suprimir el virus es que el paciente comience el tratamiento tan pronto como sea posible después del diagnóstico y lo tome continuamente por el resto de su vida.

Esta estrategia también revolucionó la forma en que pensamos sobre la prevención del VIH. Hace cinco años aprendimos que, tan pronto como los pacientes comienzan a tomar estos medicamentos y suprimen la replicación del VIH, es mucho menos probable que transmitan el VIH a otra persona.

Los nuevos tratamientos están redefiniendo lo que significa vivir una vida saludable con VIH. Hoy, las personas que viven con el VIH van a la universidad, trabajan, se ofrecen como voluntarios, se casan y tienen hijos. No solo tienen hijos, también tienen nietos. Según datos estadísticos, sólo en los Estados Unidos un cuarto de las personas que viven con el VIH tienen 55 años o más.

Sin embargo, incluso con un tratamiento efectivo, el VIH es ahora un factor de riesgo de enfermedad cardiovascular, cáncer, enfermedad renal y enfermedades óseas como la osteoporosis. Que el tratamiento adecuado puede suprimir el virus significa que podemos ver las enfermedades secundarias que el VIH puede causar.

VIH

Aunque se desconocen las razones exactas de por qué ocurre esto, parece que una combinación de factores, incluido el uso de medicamentos contra el VIH y el aumento de la inflamación por la infección misma, aumentan los riesgos. Y, por supuesto, también lo hacen los hábitos de salud, como fumar, el consumo de sustancias, la inactividad y una dieta deficiente. Eso lleva a que las personas con VIH pueden necesitar tomar medicamentos para controlar estas otras afecciones. En cuanto a las poblaciones en riesgo, los afroamericanos, los latinos, los hombres homosexuales y bisexuales y las personas transgénero siguen teniendo la mayor tasa de transmisión.

El estigma y la vergüenza del VIH siguen siendo un problema y hacen que sea difícil para las personas manejar su condición. Finalmente, todavía nos falta una cura o vacuna para el VIH que proporcionaría el alivio final de esta enfermedad.

Al recordar a todos los seres queridos que hemos perdido con el VIH, también debemos reflexionar sobre lo lejos que hemos llegado y celebrar ese progreso. En 2015, la vida de una persona que vive con el VIH es aproximadamente la misma que la de alguien que no vive con el VIH, una imposibilidad en los primeros días de la epidemia. Pero también deberíamos ser parte de la generación que toma medidas para detener el avance de este virus en todas las poblaciones. El momento de actuar es ahora.

Fuente: www.revistazero.es

Un nou tractament elimina cèl·lules infectades amb el VIH fins ara indetectables

Publicado: Miércoles, 17 Octubre 2018 Escrito por administrador

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn
Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado
Un dels problemes que impedeixen la curació definitiva de la sida són les cèl·lules infectades pel VIH que queden en estat latent i el sistema immunitari no pot detectar i atacar-les. És el que es coneix com a reservori viral. Aquest reservori ha estat eliminat en cinc persones infectades pel virus de la sida que van rebre un trasplantament de cèl·lules mare.

Els resultats obren la porta a possibles tractaments que acabin amb un dels problemes que impedeixen la curació definitiva de la síndrome: el reservori viral, format per cèl·lules infectades pel virus que queden en estat latent.

L'estudi ha estat codirigit per investigadors de l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa de Barcelona i de l'Hospital General Universitari Gregorio Marañón de Madrid. Els resultats es publiquen a la revista "Annals of Internal Medicine".

La base de l'estudi és el cas del nord-americà Timothy Brown, l'única persona del món que es considera curada de la sida. A Brown se li va detectar el VIH el 1995, quan estudiava a Berlín. La medicació antiretroviral que prenia aconseguia una reducció progressiva dels nivells de virus. Però el 2006 va desenvolupar una leucèmia. Després que un tractament fallés, va rebre un trasplantament de medul·la.

Un dels metges que el tractava, Gero Hütter, va pensar a triar, entre els donants compatibles, un que tenia la mutació CCR5-Delta32, perquè proporciona resistència a la infecció pel virus. El 2007 es va repetir el trasplantament i va interrompre el tractament antiretroviral.

Tot i així, el VIH es va tornar indetectable a la sang de Brown. I així segueix actualment, onze anys després del segon trasplantament. Se'l coneix com El Pacient de Berlín.

Buscar altres factors

Els autors del present estudi van pensar que hi havia altres factors, a part de la mutació que havia rebut del donant, pels quals Brown ja no presentava el VIH a la sang. Així que van triar sis persones portadores del virus que havien rebut un trasplantament de medul·la i que no tenien la mutació CCR5-Delta 32. Això va ser possible gràcies a IciStem,  un consorci internacional que ha creat una base de dades amb persones infectades pel VIH que s'han sotmès a un trasplantament per curar una malaltia hematològica.

Els sis participants havien sobreviscut almenys dos anys al trasplantament. A diferència de Brown, tots els participants van mantenir el tractament antiretroviral. Quan se'ls van retirar els fàrmacs immunosupressors per evitar el rebuig, van aconseguir la remissió de la seva malaltia hematològica.

Dels sis pacients, cinc presentaven un reservori indetectable en sang i teixits, cosa que no es produeix en persones infectades pel VIH, encara que prenguin medicació. A més, en un dels participants, els anticossos virals havien desaparegut completament set anys després del trasplantament. 

Les cèl·lules infectades pel virus que romanen en estat latent -el reservori viral- no poden ser detectades ni destruïdes pel sistema immunitari. Per això, són el factor que afavoreix la recaiguda al cap d'uns anys.

Només en un dels participants el reservori viral encara era detectable. Presentava una diferència: va rebre sang del cordó umbilical, mentre que la resta en rebien de la medul·la òssia. A més, va trigar 18 mesos a substituir totes les seves cèl·lules per les cèl·lules del donant. Aquest procés pot durar només un o dos mesos o més d'un any. Segons els autors, com més curt és aquest termini, més efectiva és la reducció del reservori.

En aquest pacient destacava una altra diferència. No va patir la malaltia de l'empelt contra l'hoste, que es produeix quan les cèl·lules del donant ataquen les del receptor. Així, els investigadors creuen que, si es pot controlar aquesta reacció,  perquè es produeixi però no sigui mortal, es podrien destruir tant les cèl·lules tumorals com les que tenen el VIH.

Pels autors, aquest estudi pot servir per dissenyar estratègies contra el VIH menys complexes i invasives, atès que el trasplantament de cèl·lules mare presenta una alta mortalitat. Només es recomana en malalties hematològiques molt greus.

El següent pas en aquest sentit serà un assaig clínic per interrompre la medicació antiretroviral en alguns d'aquests pacients i subministrar-los noves immunoteràpies. Serà la manera de comprovar si hi ha rebot viral o si el virus ha estat eradicat de l'organisme.

Font informativa:TV3 Noticies