La rotonda 1a part- David Aguilar ens explica com ha construït un braç articulat amb LEGO

Publicado: Viernes, 15 Diciembre 2017 Escrito por Daniel

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn
Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

Ens visiten el David Aguilar i la seva germana Naia. Ell té 18 anys i va néixer sense l'avantbraç dret. Ens explica com ho va viure de petit i com s'ho ha fet per construir-se una pròtesi articulada amb peces d'un helicòpter fet amb LEGO. El seu somni és estudiar enginyeria informàtica i tenir la seva pròpia empresa on poder fer una pròtesi adaptada a cada persona i que sigui assequible.

 

 

El 65% de los hogares de las personas atendidas por Cruz Roja no dispone de ordenadores

Publicado: Miércoles, 13 Diciembre 2017 Escrito por Administrator

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn
Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

Nota de Prensa 80/17

13/12/17

Cruz Roja presenta el próximo martes 19 de febrero, a las 10:30 horas, su Boletín nº 15 sobre la Vulnerabilidad Social: ‘La vulnerabilidad social y la exclusión digital de las personas atendidas’.

Más del 90% de las personas atendidas desconoce los programas clásicos de ofimática.

Cruz Roja presentará el próximo martes, 19 de diciembre, su Boletín nº 15 sobre la Vulnerabilidad Social, ‘La vulnerabilidad social y la exclusión digital de las personas atendidas’. Este documento, además de evaluar las circunstancias económicas, laborales, familiares, de vivienda y salud de las personas atendidas y su Riesgo de Pobreza y Exclusión social, analiza, por primera vez, la relación con las tecnologías de la información y la comunicación, subrayando las diferentes brechas que condicionan la inclusión digital de las personas más vulnerables .

De este Boletín se desprenden datos preocupantes sobre la extensión y la intensidad de la vulnerabilidad social de la población con la que Cruz Roja trabaja, como el aumento de personas sin ingresos, que llega al 23% (17% el año anterior) o la subida de la tasa de paro hasta el 73.,7% (67,3% el año anterior). Respecto a las tecnologías de la información y la comunicación, la brecha digitial supone una barrera añadida en el plano laboral, educativo y social. Así, el 65% de los hogares no dispone de ordenadores, portátiles o tablets, y más del 90% de las personas atendidas desconoce los programas clásicos de ofimática.


CONVOCATORIA DE MEDIOS

 Fecha: Martes, 19 de diciembre.

 Hora: 10:30 horas.

 Lugar: Sede de Cruz Roja.

Avda. Reina Victoria, nº 26.

28003 Madrid.

 Presentan: Javier Senent, presidente de Cruz Roja Española, y Antoni Bruel, coordinador general de Cruz Roja Española.

Humanidad Imparcialidad Neutralidad Independencia Voluntariado Unidad Universalidad

Informa : www.cruzroja.es/www.cruzroja.tv 

Identity Seguros: eliminando estigmas del VIH

Publicado: Viernes, 01 Diciembre 2017 Escrito por Administrator

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn
Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

SER PORTADOR DEL VIH ES ALGO QUE SIGUE SIN ESTAR NORMALIZADO EN MUCHOS CAMPOS DE LA VIDA COTIDIANA, UNA INJUSTICIA MUCHO MÁS FRECUENTE DE LO UNO SE IMAGINA. IDENTITY SEGUROS OFRECE SUS SERVICIOS A LA COMUNIDAD LGTBI Y CENTRA SUS ESFUERZOS EN QUE ESTA SITUACIÓN LLEGUE A SU FIN.

Los afectados por VIH llevan años denunciando la discriminación sufrida por parte de las aseguradoras a la hora de contratar productos como Seguros de Vida, Salud, Decesos o Accidentes. La mayoría de las aseguradoras nacionales incluyen dentro de sus cláusulas de exclusión el ser portador del Virus de Inmunodeficiencia Adquirida (VIH). La imposibilidad de acceder a estos productos aseguradores no solo acentúa la estigmatización de las personas seropositivas, también limita acciones de la vida cotidiana, como acceder a la compra de una vivienda, ya que la mayoría de las entidades bancarias no conceden préstamos hipotecarios si no están vinculados a seguros de vida. Identity Seguros lucha porque esto termine.

Si nos centramos en el ámbito de la salud, Group Atlántida comenzó a comercializar en Cataluña en el año 2009 su producto Lliure Proxim, un seguro de salud especialmente pensado y diseñado para dar cobertura a las personas seropositivas. Desde el año 2015, este seguro está siendo comercializado por Identity Seguros Insurance, bajo el nombre comercial de Salud Total, en todo el territorio nacional.

Lluisa Vizcarro, Directora Comercial del Grupo Atlántida, nos comenta que la idea de incluir a las personas portadoras de VIH nace buscando la normalidad de este colectivo y hace hincapié en que “la experiencia demuestra que, al contrario de lo que se cree, no tienen más siniestralidad que el resto de asegurados”. Las personas seropositivas se cuidan mucho y pasan muchos controles médicos, lo que influye en su normalización en cuanto a la siniestralidad. Nos indica que, aunque muchos de los asegurados pertenecen al colectivo LGTB, hay otros muchos que no y también destaca la demanda de este seguro entre las mujeres.

Por otro lado, Laura T. Soria, nos dice que el problema de exclusión por parte de las aseguradoras es a nivel internacional. “Cuando comenzamos a comercializar Salud Totalrecibíamos llamadas de todo el mundo preguntándonos si podían contratar el seguro, lo que demuestra el nivel de preocupación y necesidad por parte de los afectados por estas exclusiones. En otros países como Francia, Holanda o Noruega ya se han tomado medidas para favorecer la inclusión de las personas seropositivas en todos los ámbitos, y en España, tras varios intentos, el 4 de abril de este mismo año, el Congreso de los Diputados aprobó por unanimidad una proposición presentada por el Parlamento de Navarra que tiene como objetivo acabar con la discriminación que sufren los portadores del VIH. En Identity Seguros somos especialistas en asesorar al colectivo LGTB y a las mujeres en materia de productos aseguradores y financieros. Nacimos con la idea de poner nuestro granito de arena en la lucha contra las exclusiones que sufren estos colectivos. La normalidad empieza por saber que todos tenemos necesidades diferentes, pero también los mismos derechos”.

Las asociaciones llevan años denunciando, y luchando, por la modificación de leyes que no solo discriminan en cuanto a la contratación de seguros, sino también en el ámbito laboral, como la imposibilidad de entrar a formar parte de los Cuerpos y Fuerzas de Seguridad del Estado. Cabe recordar la Recomendación sobre el VIH y el sida y el mundo del trabajo, 2010 (núm. 200) de la OIT, así como estudios científicos o informes de diferentes organizaciones especializadas en el VIH, que establecen que en la mayor parte de las ocupaciones y puestos de trabajo, incluidas todas las que tienen que ver con Cuerpos y Fuerzas de Seguridad del Estado, vivir con el VIH no supone ningún perjuicio alguno para el desempeño de las mismas, ni existe riesgo alguno de adquirir o transmitir el VIH.

Efectivamente, después de tres intentos, en 2011, 2014 y este año 2017 se ha apoyado la iniciativa. Lo que no sabemos aún es cuándo comenzará a hacerse efectiva.


MÁS INFORMACIÓN EN:  www.identityseguros.com


 Informa: shangay.com

Aquí tienes 16 ilusiones ópticas que te pueden provocar alucinaciones…

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn
Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

Los psicólogos también usan ilusiones ópticas para la calidad de la inteligencia de las personas que tratan. A continuación te hemos preparado 16 ilusiones ópticas que te ayudarán a estrenar tu cerebro.

1. Gradiente dinámico

2. ¿para que lado se abre la ventana?

3. ¿Se mueve?

Leer más: Aquí tienes 16 ilusiones ópticas que te pueden provocar alucinaciones…

#Seguirconvida , Como sobreviven los civiles a la guerra

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn
Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

 Millones de personas están atrapadas por la guerra o huyen de la violencia. Pero, ¿por qué nos cuesta tanto ponernos en su lugar? Con la campaña ‘Seguir con vida’, Médicos Sin Fronteras te invitamos a conocer cómo viven los refugiados y las víctimas de la guerra. Cómo es su huida, dónde se refugian, cómo se sienten. Acércate a sus vidas a través de la realidad virtual. Son millones de personas atrapadas o huyendo con un solo objetivo...

 

DAVID SUBIRÀ: «S’ha passat a una situació de llibertinatge i falta de normes»

Publicado: Sábado, 10 Junio 2017 Escrito por Daniel

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn
Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

 

David Subirà, al seu despatx.

Imatge : David Subirà, al seu despatx.

David Subirà és psicòleg clínic de l’Equip d’Atenció Especialitzada en Salut Mental i el dimecres i el dijous (de les quatre de la tarda a les 19.30 hores) atén els joves que s’adrecen al CRAC (Consulta Ràpida d’Adolescents en Risc). Es tracta d’un servei gratuït que està en funcionament des de l’any passat i que està obert a joves de 12 a 30 anys de totes les parròquies. / Per ESTEFANIA GRACIA

–Quins joves atén el CRAC?
–Al CRAC pot assistir qualsevol jove de 12 a 30 anys que tingui algun tipus de malestar psicològic o psiquiàtric, així com qualsevol jove que vulgui fer només una consulta, sigui de la parròquia que sigui. Poden venir sense demanar cita prèvia, poden fer una trucada o venir directament.

–Quines problemàtiques s’han tractat durant el primer any del CRAC?
–Durant l’any passat les problemàtiques que més es van tractar van ser les relacionades amb els trastorns de conducta, el consum de substàncies tòxiques i, puntualment, vam atendre algun cas relacionat amb trastorns psiquiàtrics més greus.

–Quins serien aquests trastorns psiquiàtrics més greus?
–Per exemple, l’any passat vam atendre un cas de trastorn obsessiu i algun de trastorn de la personalitat.

–Totes aquestes problemàtiques encaixen amb les que es denoten en els països veïns?
–Sí, totalment. Són problemàtiques que estan dins del que seria l’esperat en la nostra societat occidental, per tant, no són només d’Andorra.

–Quants joves ha atès el CRAC durant el 2016?
–Hem fet 52 intervencions amb 16 joves, és a dir, s’ha vist més d’una vegada a cada jove. I del total d’atesos, vuit es van haver de derivar al Servei de Salut Mental i sis pel consum de substàncies.

–Què entenem per intervencions?
–Són trobades de valoració amb possibles derivacions. També es fa un intent de contenció emocional de la situació.

–Si s’ha de fer un seguiment dels joves, qui el fa?
–El seguiment ja el passa a fer l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell. També ens hem trobat amb situacions de problemàtiques socials i, en aquests casos, normalment derivem els joves als serveis socials.

–De quins problemes socials estem parlant?
–Sobretot problemes familiars, com maltractaments.

–I casos d’assetjament escolar, n’heu tractat?
–Sí, un parell. La veritat és que darrerament és una de les problemàtiques principals. Potser no hi ha més casos, però sembla que la societat s’està conscienciant més i està més sensibilitzada amb el tema, per tant, ho denuncia més. L’assetjament escolar és un tema important, perquè no només afecta el jove durant la seva edat infantil, sinó que també el pot afectar a nivell maduratiu i de com es troba emocionalment durant l’edat adulta. Els que han patit assetjament solen tenir problemes d’interacció un cop ja són adults, perquè es troben molt insegurs i reticents al contacte social, doncs l’assetjament acaba sent un trauma.

–És cert que l’assetjament apareix cada vegada més aviat?
–Sí, cada cop es veuen més casos amb joves d’11 i 12 anys, i alguns fins i tot més petits.

–Per què creu que és així?
–Va una mica en relació al que dèiem abans, no és que hi hagi més casos, sinó que cada cop estem més sensibilitzats i cada cop es denúncia més. Tot el sistema educatiu i sanitari està més pendent i, per això, potser es veuen casos abans, perquè hi ha més conscienciació.

–Qui ha denunciat els casos d’assetjament que s’han tractat des del CRAC?
–Les mateixes víctimes. Els joves han decidit denunciar-ho o senzillament parlar del tema. I a partir d’aquí, es posen en marxa els mecanismes necessaris per poder esmenar la situació.

–Quins són aquests mecanismes?
–Un tractament psicològic del menor agredit i posar en marxa el protocol d’assetjament escolar, que tenen totes les escoles. Depenen de l’assetjament, l’escola ha d’actuar per intentar reduir la situació. I per sort, aquest país té un protocol molt eficaç.

–Només s’actua amb les víctimes, o també es tracta als agressors?
–Amb els dos. En el cas de l’agressor, s’han de veure una sèrie de factors; com si és un jove amb història d’haver estat assetjat escolarment, les característiques de la seva personalitat o si és capaç de treballar amb la seva capacitat empàtica. Per veure com se sentiria ell si estigués en el cas de la víctima. Perquè a vegades són joves molt impulsius o que tenen problemàtiques familiars, i no es paren a pensar quines conseqüències tenen els seus actes sobre les altres persones.

–És curiós veure com un jove que ha patit assetjament i sap com de malament ho passa la víctima acaba sent l’agressor.
–Això és perquè acaben repetint els patrons. Han patit assetjament i guarden certs índoles d’agressivitat i irritabilitat i, precisament, projecten aquests sentiments cap als altres. La ràbia és un sentiment molt desagradable.

–Quina importància té que la gent no faci la vista grossa en aquests casos?
–La conscienciació és molt important, ja no només dels nens, sinó també dels pares. Perquè l’assetjament escolar té unes conseqüències molt greus en l’estructuració de la personalitat de la víctima, a banda dels problemes d’interacció social que poden sorgir en un futur, en el moment de les agressions el jove pot patir ansietat, atacs de depressió, idees de suïcidi...

–En els casos extrems, es tracta a les víctimes amb medicaments?
–Si els símptomes són evidents i greus, s’intenta posar solució amb algun tractament farmacològic, sobretot si el jove té pensaments d’autolesionar-se o de suïcidi, són idees molt greus i que s’han d’intentar frenar.

–Un altre àmbit que tracten des del CRAC és el consum de substàncies tòxiques. Ha augmentat aquesta problemàtica en els darrers anys?
–Tenim la sensació que l’inici del consum es produeix abans. He vist joves d’11 o 12 anys que ja estan consumint cànnabis. Bàsicament, és la droga més consumida, a banda de l’alcohol. Precisament, l’alcohol és una substància que socialment està acceptada i que no se l’hi dona tanta importància, però el seu consum també és molt nociu.

–Quins problemes causa l’alcohol en un jove d’11 o 12 anys?
–A part dels problemes que pot provocar en el sistema nerviós, que en aquestes edats es troba en època de creixement, l’alcohol pot provocar desestabilitzacions en l’estat d’ànim, ansietat, depressions i el que correspon a una adició, com irritabilitat.

–Imagino que l’alcohol també pot provocar seqüeles.
–Sí. L’addicció pot comportar que quan el jove sigui més gran es trobi amb problemes agreujats. El mateix passa amb el cànnabis, socialment es considera una droga tova, però té moltes conseqüències a nivell del sistema nerviós central. Està demostrat que mata neurones i que desperta gens psiquiàtrics que poden estar dormits i que poden provocar psicosis, ansietat i problemes de depressió.

–En els casos de consum, com s’actua amb els joves des del CRAC?
–Sobretot, conscienciant-los de les conseqüències que té a nivell fisiològic i psicològic. I en el cas que el menor tingui certa consciència de problema, es deriven a la Unitat de Conductes Addictives (UCA).

–En aquests casos, també són els mateixos afectats els qui venen al CRAC en busca d’ajuda?
–Normalment, són ells mateixos, però també hem visitat alguns pares que han vingut perquè el seu fill tenia problemes en aquest àmbit. També se’ns deriven molts joves des de La Central, els mateixos educadors detecten la problemàtica i els deriven.

–Hi ha assistència a les famílies dels joves?
–Sí, jo mateix he parlat amb les famílies i se’ls hi fa un acompanyament. A més, quan s’ha d’actuar amb un menor sempre demanem el consentiment familiar. El primer que fem és una xerrada, però quan s’ha d’actuar més enllà amb tractament psicològic o farmacèutic, es parla amb la família i es demana el seu consentiment.

–A vegades n’hi ha prou només amb una xerrada?
–Sí. Depèn una mica dels casos, però n’hi ha que amb dos o tres trobades amb el menor per parlar ja n’hi ha prou. Hi ha joves que han vingut per preguntar dubtes sexuals o d’estudi, no tot són problemàtiques greus.

–En relació als problemes de conducta, a què es deuen?
–Bàsicament, a l’entorn familiar. Normalment són famílies desestructurades, amb problemes socials. També hi ha factors genètics i ambientals, però, en general, l’estructura de la família influeix molt.

–En aquests casos, com s’actua?
–La primera decisió mai ha de ser treure la família de l’entorn del jove. Sempre s’ha d’intentar actuar dins de l’entorn i posar-hi solució.

–En general, preocupa el futur dels joves?
–Hi ha la sensació que en la societat actual s’ha passat de posar molts límits i moltes normes a una falta de límits i normes. Aquesta falta porta a que apareguin problemes a nivell de comportament força importants. S’ha passat a una situació de llibertinatge. És dona molt més un excés de falta de normes. També ha influït molt les problemàtiques de conciliació familiar, els pares han de treballar i molts no poden dedicar el temps suficient als seus fills, i això també influeix.

–Hi ha intencions d’augmentar el CRAC?
–La idea és continuar oferint el servei i en algun moment s’ha plantejat la possibilitat d’ampliar a altres punts joves. La idea general és que els joves puguin venir i ser escoltats sense que les seves famílies hagin de fer-ne la seva derivació a Salut Mental, perquè com hem comentat, en ocasions només són dubtes o amb una o dues intervencions n’hi ha prou, i també és important que els joves tinguin un lloc on anar.

font informativa : www.elperiodic.ad