Social-ecologia

Publicado: Viernes, 18 Mayo 2018 Escrito por admin

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn
Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

 

Com ha aprovat al comitè directiu del Partit Socialdemòcrata, el PS integra l’etiqueta de social-ecologia al seu ideari per deixar ben clara la seva aposta per l’economia verda.

La preservació del medi ambient ha de ser una de les nostres principals preocupacions per al futur de les pròximes generacions.

L’escalfament climàtic està provat amb les seves conseqüències que ja comencem a patir, com la pol·lució de l’aire, l’esgotament de recursos naturals, la destrucció de la biodiversitat, etc. Si no som capaços de disminuir la velocitat amb què aquest canvi es produeix, segurament provocarà l’extinció de moltes espècies i aquesta pèrdua de biodiversitat pot alterar profundament el mateix funcionament del planeta que ens sustenta. Cal prendre accions tant des del punt de vista de les nostres actituds individuals com impulsant iniciatives globals.

Hem de tenir com a objectiu la fi dels combustibles fòssils i avançar cap a una economia baixa en carboni, l’anomenada descarbonització. Les polítiques i mesures d’adaptació i de mitigació han de vetllar per aconseguir la reducció d’emissions i apostar, entre d’altres, per energies renovables (solar, eòlica, biomassa, etc.) i per l’estalvi energètic.

Els social-ecologistes hem de lluitar sense parar contra la pol·lució de l’aire i afavorir, per exemple, el creixement de la mobilitat elèctrica tant en el transport públic com en el privat, així com tenir polítiques de reducció de l’ús del dièsel. Els desordres del medi ambient es tradueixen en una degradació de la salut i de la qualitat de vida de tots.

La social-ecologia ha de contribuir a crear noves oportunitats econòmiques com, per exemple, el desenvolupament durable d’activitats agrícoles i forestals o la valorització dels biorecursos, pilar del futur dels territoris rurals. La transició ecològica cap una economia verda genera riquesa a curt i llarg termini, i crea llocs de treball d’alt valor afegit i nombroses oportunitats econòmiques.

Hem d’apostar per una Andorra més social i més sostenible, amb una especial atenció a l’ecologia, i introduir tots aquests aspectes d’equilibri, sostenibilitat i harmonia entre la població i el medi ambient.

El medi natural ens obliga a prendre un compromís amb la ciutadania andorrana i no ho farem si no adoptem polítiques ecològiques.

De l’èxit d’aquests objectius en dependrà el futur de les properes generacions.

La lluita per la naturalesa és com la lluita per l’ésser humà, perquè els humans no som res sense la naturalesa, només podem viure inserits en ella.

Auutor:  Evaristo Vilagines Moreso

Informa: :https://www.bondia.ad/opinio/social-ecologia

El meu avi va morir a Mauthausen

Publicado: Jueves, 10 Mayo 2018 Escrito por Daniel

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn
Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

 

info imatge:L’escala de la pedrera de Mauthausen, amb els 186 funestos esglaons; a dalt, fitxa de Joaquim Moliné Pallarés a ‘Catalans als camps nazis’, de Montserrat Roig; a baix, Pere Moliné, rere el fil de pues que il·lustra l’exposició ‘Més enllà de Mauthausen’, fins al 19 de maig al CAEE escaldenc

El periodista Pere Moliné evoca la trajectòria que va dur el seu avi Joaquim, deportat número 3239, al camp nazi.

El primer record d’aquesta història és de quan tenia, diu, cap a 10 anys. Posem que cap al 1980. I és de la carta que l’avi Joaquim va enviar al que en quedava de la família: tres fills, tots menors de 12 anys, ja repatriats i repartits per cases dels parents a Barcelona i província. L’àvia havia mort de diftèria a Argelers. Hi esbossava uns plans de futur que mai no es van complir: “L’avi deia que tan aviat com els alemanys l’alliberessin es reunirien tots de nou a casa d’uns parents llunyans que tenien a França i que tots junts embarcarien cap a l’Argentina per començar-hi una nova vida”.

La devia escriure en algun moment després de la derrota francesa, consumada el maig del 1940, quan Joaquim Moliné Pallarés va caure presoner dels alemanys junt amb el batalló de treballadors estrangers en què s’havia enrolat –probablement per sortir del camp d’Argelers–, i el 21 d’abril del 1942, data del seu traspàs, segons consigna Montserrat Roig al monumental Catalans als camps nazis. Moliné havia ingressat el 3 de novembre anterior a Mauthausen, amb el número de matrícula 3239. Tenia 45 anys i només va sobreviure cinc mesos.

Ho recordava la setmana passada Pere Moliné, periodista de RTVA amb dos decennis llargs de trajectòria al país, davant de les tètriques fotografies de Més enllà de Mauthausen, l’estupenda, imprescindible exposició sobre la vida i l’obra del fotògraf Francesc Boix que fins al 19 de maig es pot visitar al CAEE escaldenc. La de l’avi Moliné és una història que la família, diu, ha mantingut durant set decennis en suspens: “El pare no l’ocultava, i la prova és que ens va llegir aquesta carta, però és un record dolorós, com és comprensible, i no havíem intentat mai anar més enllà. El resultat és que en sabem molt poques coses, de l’avi”.

Aquest juliol, ell i la seva germana viatjaran per primera vegada a Mauthausen. Esperen trobar-hi, diu, els “ecos” d’un avi a qui no van conèixer ni remotament. Un avi que encarna el costat més tràgic i desolador de l’exili republicà: de filiació anarquista i amb certa implicació durant la Guerra Civil espanyola amb el comitè local del seu poble –Arnes, a la Terra Alta–, Joaquim i la seva família –esposa i tres fills: el més gran, de 10 anys– van emprendre amb la derrota republicana i com centenars de milers de republicans el camí de l’exili, i van ser reclosos a Argelers. D’Argelers al batalló de treballadors estrangers; d’aquí a l’Stalag 142, el camp de presoners de guerra on van anar a raure la seva companyia; i de l’Stalag a Mauthausen, on ingressa el 3 de novembre de l’any 1941, i sospita Pere que va ser després de passar per algun altre camp. Boix, que hi havia ingressat a finals de gener del mateix 1941, s’havia incorporat al setembre al servei fotogràfic del camp, d’on ja no se’n mouria fins a l’alliberament, el 5 de maig del 1945.

4.761 morts espanyols

Joaquim forma part dels prop de 7.000 republicans espanyols que van anar a espetegar en aquest camp de concentració austríac. Un destí fatal, perquè hi van deixar la pell 4.761: set de cada deu. I en el pitjor moment: 4.521 d’aquestes 4.761 víctimes van morir-hi el 1941 i el 1942. Pere ho desconeix quasi tot sobre la trajectòria del seu avi a Mauthausen: ni el comando a què el van destinar, ni el barracó que li van assignar, ni molt menys la causa oficial del traspàs. “M’he demanat sovint”, diu Pere, “com devien ser aquests últims mesos del meu avi: és més que dubtós que arribés a ser kapo, els presoners en què els SS delegaven l’ordre intern del camp; eren normalment presos comuns i d’origen alemany, i a més no va tenir temps material. Queden dues alternatives: que intentés resistir –com Boix, que a més va tenir la fortuna del seu costat– o que, molt més probablement, es deixés anar”.

Es decanta finalment per aquesta última: “El meu avi era un home madur, derrotat, que probablement sabia que la seva esposa havia mort, i sense esperances raonables d’un alliberament més o menys pròxim perquè Franco s’havia desentès del destí dels republicans internats als camps nazis i perquè a finals del 1941 la victòria encara semblava més a prop de l’Eix que no dels aliats”. Si a tot això afegim una alimentació insuficient, una salut probablement minada després de dos anys d’exili i una feina esgotadora, s’entén el final que Pere li imagina: “Un dia es devia deixar anar. Potser es va deixar caure per les escales de la pedrera de Mauthausen, o li va aguantar la mirada a un oficial de les SS i li van engegar un tret o, simplement, va deixar de menjar. Es va rendir. En aquelles circumstàncies, qui l’hi pot retreure?”

Els ecos de Joaquim Moliné ressonen ara també al CAEE gràcies a les fotografies que Boix en va rescatar. Segons la cronologia, no va coincidir ni amb la visita al camp de Himmler i altres jerarques nazis, l’abril del 1941; ni amb la dantesca jornada de desinfecció que va tenir lloc el 21 de juny del 1941 al pati dels garatges de Mauthausen; ni amb la patètica desfilada que les SS va organitzar el 3 de juliol del 1942 a compte de Hans Bonarewitz, jueu austríac que va ser capturat després d’un intent de fuga: el van obligar a desfilar camí de la forca, precedit d’una orquestra que interpretava J’attendrais. Ni desgraciadament, amb la captura, interrogatori i mort del comandant de Mauthausen, Franz Ziereis, el 24 de maig del 1945: tots aquests moments estan documentats en les fotografies salvades per Boix i el seus companys de captiveri. Recordar-los és un acte d’estricta justícia. I d’estricta humanitat.

Escrit per:  A. Luengo / Fotos: SS / Màximus

¿Harías clases de fitness desnudo? Un gimnasio de Nueva York te da la opción

Publicado: Jueves, 29 Marzo 2018 Escrito por Daniel

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn
Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

Un gimnasio de Nueva York se ha atrevido a presentar lo que consideran será la nueva moda en el deporte: clases de fitness desnudos. Todos los participantes realizarán entrenamientos funcionales: flexiones, abdominales, sentadillas… completamente desnudos.

Hanson Fitness ofrece este servicio a sus clientes, entre los que se encuentran nombres como Tom Cruise, Naomi Campbell o Tyra Banks. La primera clase piloto tenía 10 huecos libres, y desde el gimnasio estaban preocupados sobre la asistencia a la misma.

“La respuesta ha sido impresionante. Hemos recibido 500 llamadas de teléfono y mensajes de Facebook que estaban interesados en acudir”, explicaba Hanson. Aunque la mayoría de clientes son mujeres, los hombres han sido los más interesados en estas clases; “Uno vino con su mujer y otros han preguntado sobre la posibilidad de traer a la suya”.

La idea de estas clases desnudos se la dio una cliente al comentarle lo bien que se sentía cuando entrenaba en casa sin ropa. Desde el centro tienen claro que el tema va en serio, y no admitirán malinterpretaciones, “Si pensamos que alguien está haciendo cosas que no tienen nada que ver con la sesión, le echaremos inmediatamente”, concluye el director del gimnasio. ¿Llegará esta moda a España?

Fuente:http://www.menshealth.es/noticias/articulo/clases-fitness-desnudos-gimnasio#

 

La PrEP protagoniza un momento histórico de la medicina australiana

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn
Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

ES UN HITO CRUCIAL: EL GOBIERNO AUSTRALIANO, EN UNA APUESTA POR LA PREVENCIÓN DEL VIH, ACABA DE CONFIRMAR QUE SUBSIDIARÁ EL COSTO DE PREP EN TODO EL PAÍS.

La Profilaxis pre-exposición PrEP, por sus siglas en inglés), es un medicamento que puede reducir drásticamente las probabilidades de que una persona se infecte por el VIH. En cuanto a este tipo de fármaco, que había costado a los australianos miles de dólares hasta el momento, a partir de ahora, según afirma el ministro de salud Greg Hunt, se podrá acceder a su consumo a un precio muy reducido.

Esta propuesta estará disponible para personas que se encuentren en riesgo de transmisión de VIH (por ejemplo, para hombres que tienen sexo con hombres), a un precio de 39’50 dólares australianos al mes (algo menos de 25€). Los usuarios recibirán receta para tres meses de tratamiento, y tendrán revisiones periódicas de su salud sexual cada vez que acudan a su médico/a de cabecera.

El ministro ha capitaneado esta propuesta bajo el lema de que la PrEP, junto con el sexo seguro, son los dos medios más eficaces para luchar contra el VIH. Además, según afirma, “al menos 32.000 pacientes al año esperan verse beneficiados de ella”.

Otro de los lemas que viene defendiendo Greg Hunt es que “si podemos hacer esto en Australia, no solo podemos luchar contra el VIH aquí, sino en todo el mundo”. Precisamente, Australia, país que se encuentra asumiendo el liderazgo de la prevención de VIH a nivel mundial, ha sido el primer territorio en comprometerse con el objetivo de eliminar prácticamente las transmisiones de VIH para el año 2020.

La tarea que tienen ahora por delante es, sin duda, hacer labores pedagógicas con la población para que todo el mundo conozca la PrEP, aprenda su funcionamiento y sepa que tiene acceso a esta medicación, para que consideren si es la herramienta de prevención que más se adecúa a ellos.

Por: PABLO MANGAS

Fuente :shangay.com La Prep protagoniza un momento historico de la medicina australiana

El centre de reeducació intensiva de menors s'ubicarà a l'edifici Solà d'Enclar

Publicado: Viernes, 16 Marzo 2018 Escrito por Administrator

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn
Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

ANA/Vista general de l'edifici que acollia la residència Solà d'Enclar, aquest divendres.

Nova vida per a l'edifici Solà d'Enclar. L'immoble, propietat del Fons de Reserva de Jubilació de la CASS, estava en desús des del 2013, i fins llavors havia acollit una residència per a la gent gran. Ara el Govern ha escollit aquestes instal·lacions per a ubicar-hi el futur Centre de Reeducació Intensiva (el CREI), un espai destinat a tractar de manera intensiva temes de conducta i d'addiccions de menors d'edat.

La secretària d'Estat d'Afers Socials i Ocupació, Ester Fenoll, ha reconegut que ha costat trobar una ubicació idònia per a aquesta tipologia de centre, ja que es requereixen unes caractarístiques molt concretes. "Són centres tancats amb una seguretat important", i que han de tenir espais diferenciats per fer teràpia, però també per a d'altres activitats educatives, tallers, així com també espais a l'aire lliure, essencials tenint en compte que els menors atesos hi faran estades llargues.

En concret, el CREI atendrà menors que necessiten estar en un espai de reeeducació intensiva, perquè tenen comportaments "disruptius, sigui de l'àmbit del consum", com poden ser addiccions, o "de la conducta", ha explicat Fenoll. També es tractarà a adolescents o infants amb trastorns psicològics que siguin susceptibles de tractar-se en un espai educatiu tancat.

Fenoll ha celebrat que finalment s'hagi trobat un edifici per acollir un centre que "dona resposta a una demanda de fa molt temps" de famílies del país, que es veuen obligades a portar els seus fills fora d'Andorra. L'associació que darrerament ha fet més pressió en aquest sentit és la de Fills d'Andorra.

Un cop es formalitzi l'acord entre les dues parts, el qual es farà la setmana vinent, la intenció del Govern és licitar les obres el més ràpid possible. De fet el propi ministre d'Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, ha manifestat recentment la voluntat que el CREI sigui una realitat com a màxim durant el 2019.

El CREI reforçarà l'atenció a menors amb problemàtiques de conducta i addicions. L'atenció als adolescents i infants ja es treballa des d'Afers Socials amb programes com el Servei d'Orientació als Joves en Situació Vulnerable, el Servei d'Atenció als Adolescents en Risc, l'Espai de Suport al Jove Tutelat i Extutelat, el Servei de Rehabilitació Comunitària o l'Hospital de dia Infantojuvenil, aquests dos darrers dins del SAAS. Però en aquests darrers dos casos "són recursos oberts, que està bé que hi siguin" però que no permet treballar segons quins aspectes. "Perquè quan passen per la porta tornen a les seves inèrcies i comportaments". "A vegades cal aïllar-los i donar-los les eines necessàries perquè se'n puguin sortir", ha defensat Fenoll, una tasca que serà més fàcil de fer des del CREI.

Publica : Agències

Fuente: Bondia.ad-El centre de reeducació intensiva de menors s'ubicarà a l'edifici Solà d'Enclar

La rotonda 1a part- David Aguilar ens explica com ha construït un braç articulat amb LEGO

Publicado: Viernes, 15 Diciembre 2017 Escrito por Daniel

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn
Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

Ens visiten el David Aguilar i la seva germana Naia. Ell té 18 anys i va néixer sense l'avantbraç dret. Ens explica com ho va viure de petit i com s'ho ha fet per construir-se una pròtesi articulada amb peces d'un helicòpter fet amb LEGO. El seu somni és estudiar enginyeria informàtica i tenir la seva pròpia empresa on poder fer una pròtesi adaptada a cada persona i que sigui assequible.