Opinion

La pobresa al segle XXI

Creado: Domingo, 07 Agosto 2016 Publicado: Viernes, 12 Agosto 2016 Escrito por Daniel

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn

Ratio: 0 / 5

Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

Els darreres anys en escoltat moltes noticies sobre pobresa , persones sense feina , sense una economia estable , persones que sofrien precarietat , sempre mirant la part econòmica com més important. Recordo un dia senti un pare de família a les noticies dient -Hu he perdut tot! Y vaij reflexionar i pensar , la població a perdut tot , tot lo que te un valor econòmic , però han pogut viure unes vacances a la platja o muntanya , una mariscada entre companys y amics , un viatge amb la família , una feina , però el nostres fills podran assumir una vida amb aquestes opcions?

 

Tan acostumats a lo material les família no valorem lo que em pogut  viure , es cert el passat es passat però forma part del present , sense fer camí , no creem vida .

Aquelles famílies van viure moments feliços , moments de plaer , vacances amb els més estimats .

Sempre ens queixarem de lo que no tenim , sempre que no valorarem lo que hem pogut viure , potser alguns dels nostres fills podran viure moments de oci i vacances com vàrem viure avanç de la crisis econòmica però no tots podran fer lo que casi tots vàrem poder viure. Avui la vida es més dura , però seguim lluitant i demanant mes diners un sou mes alt per  una vida mes digne .

La dignitat i la bona vida ens fa oblidar els valors de la vida , el poder viure amb poc i agraint cada dia que despertem i  veiem el sol, cada dia on somriem , cada abrasada i cada bondia que rebem , per part d’amics , de conegut de desconeguts que volen conèixer-nos.

La riquesa no esta en lo material sempre , tambe existeix la riquesa en valors . Els valors ens fan persones , i aprenen valors aprenem a ser més essers humans , vivim la vida diferent ,  jo mateix vaij viure en precarietat ,  i lo que mes recordo i valoro son aquells que sempre van estar al meu costat animant-me a surti endavant però tambe donant-me bosses de menjar , i les apreciava més era mes important per mi , rebre uns aliments que uns bitllets.

Al final els valors son els factors complements  enriquidors per a tots nosaltres , tan sols san de saber valorar , no tot es diners  en aquesta vida  , a vegades recordo cuand anava al col·legi , on portava un sac de Arroz que s’enviava per els pobres del tercer món.

Avui en dia el nostre món es pobre , però mes pobre es en valors , molt egoisme a generat la crisis econòmica on ara casi  ningú es preocupa per al tercer món.

Casi ningú pensa en les persones que no tenen ni aigua per beure , nomes pensem en com viurem avui , demà i demà passat , no ens importa casi lo que passa en altres països , perquè em perdut els valors , valors que ens feien més humans , tot per una crisis que ens a tocat y on no volem reconèixer que es lo realment més  important , podem perdre-ho tot però ens tenim uns als altres , i ara que comencem a remuntar els moments difícils tenim que reflexiona i pensa que es lo que realment ens fa feliços , la economia es un factor però no ho es tot , tambe es important recordar el petits detalls que realment podem recordar sense pensa en coses materials , riures , xarades , balls i cants , estones de la nostra vida que em viscut i compartit gracies a l’amistat , gracies a l’amor , emocions que no tenen cap preu i devem començar a valora se més.

Som pobres , però mes pobres som en valors humans

Tenim de valorar tot allò que realment no valorem , més valors que l’economia   han fet i fan del nostre dia un goig , uns moments inoblidables , ja que en altres països encara no tenen més que un plat d’arròs i poca aigua , i sempre somriuen , perquè lo mes important es saber i recordar que avui estem aquí , amb els nostres desfruitant de la vida , cada segon que passa.

 

Daniel Cascon Commenge

 

Que es el TEPT? Com es viu?

Creado: Lunes, 23 Mayo 2016 Publicado: Lunes, 23 Mayo 2016 Escrito por Daniel

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn

Ratio: 0 / 5

Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

El TEPT , Trastorn d’Estres Post traumàtic és una patologia emocional i mental. El desencadenant sol ser causat per vivències traumàtiques , Traumes físics , Traumes psicològics,  com atemptats , tortures , atracs , catàstrofes natural , violència de gènere , agressions, situacions impactats....

Cada persona processa diferentment els esdeveniments dolorosos i traumàtics. 

Tots som susceptibles a partir un TEPT al llarg de la nostra vida.

Els traumes de vivències que podem patir , tard o d’hora provoquen diverses emocions i trastorns d’angoixa , ve del fet de recordar aquells moment viscut que han marcat la vida traumàticament , aquelles vivències poden provocar dolors físics i alteracions psicològiques seguides  d’angoixa .

L’angoixa es una emoció natural del cos , un mecanisme d’alerta de malestar emocional.

El TEPT pot vindre seguit d’altres simptomatologies con irritabilitat , hipervigilància , flashbacks La hipervigilància és una reacció de la nostra ment que provoca inseguretat al dia a dia  por y pot activar hipersensibilitat dels sentits oïda ,olfacte y vista , es una reacció provocada per la mateixa angoixa i els traumes passats amb casos de TEPT.

Els flashbacks són com fragments de records dels moments traumàtics, com somnis reals revivint moments que han marcat la nostra vida , somnis reals que podem  interpretar com records de moments difícils y angoixants viscuts , situacions que es han ferit , pèrdues de memòria i desorientació son altres símptomes d’angoixa y estrès..

Existeixen diversos tractaments ;

-EMDR    ( Moviment  ocular, dessensibilització y reprocessament)

És una tècnica que utilitza els moviments dels ulls per ajudar al cervell a processar els flashbacks y aporta un sentit a l’experiència traumàtica.

-Teràpies psicològiques, Teràpies de Grup

-Teràpies farmacològiques amb ajuda d’especialistes

La qüestió no és sempre com viure amb un TEPT , més ben definit és com conviure amb el TEPT.

La explicació més adient personalment és que som més emocionals de lo normal i necessitem  expressar verbalment les emocions , l’angoixa , compartir les vivències traumàtiques , els moments tristos , les necessitats d’abraçar y estimar  , les ganes de crida , les ganes de riure...

Es bo saber expressa els sentiments,  emocions , sempre amb l’objectiu d’exterioritzar-les sense por a aquestes emocions que fan del dia a dia estressant i angoixant.

Se que no és fàcil , però també puc afirmar que no és impossible y que tancar-nos a no expressar allò que més ens angoixa sense voler compartir-ho no és gens bo per un mateix , lo únic que es guanya retenint emocions negatives dins de nosaltres és retroalimentar l’angoixa que ja patim.

Que una persona comparteixi les emocions angoixants no és pas ser una persona amargada , més aviat és una persona amb el do d’expressar les seves emocions amb el fi de millorar la seva actitud emocional.

No seriem éssers humans , si no tinguéssim emocions .

Els afectats de TEPT , de Trastorno d’estrès Post-Traumàtic , solen patir incomprensió , irritabilitat degut a la por constant de reviure el trauma , no es bo dir” t’entenc” ja que ningú pot arribar a saber fins a quin punt a patit el afectat . Però és important acceptar-lo amb les seves emocions i sensibilitats i ajudar-lo a ser una persona més dins de la societat sense donar importància als problemes que van en un passat fer l’hi mal , no es bo victimitzar aquestes persones .

Em d’aprendre a acceptar-nos uns als altres amb les nostres diferencies emocionals  i recordar que les emocions negatives i positives ens diferencies com éssers humans. 

Informa : Daniel Cascon Commenge

Que es el TEPT? Com es viu?

Creado: Lunes, 23 Mayo 2016 Publicado: Lunes, 23 Mayo 2016 Escrito por Daniel

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn

Ratio: 0 / 5

Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

El TEPT , Trastorn d’Estres Post traumàtic és una patologia emocional i mental. El desencadenant sol ser causat per vivències traumàtiques , Traumes físics , Traumes psicològics,  com atemptats , tortures , atracs , catàstrofes natural , violència de gènere , agressions, situacions impactats....

Cada persona processa diferentment els esdeveniments dolorosos i traumàtics. 

Tots som susceptibles a partir un TEPT al llarg de la nostra vida.

Els traumes de vivències que podem patir , tard o d’hora provoquen diverses emocions i trastorns d’angoixa , ve del fet de recordar aquells moment viscut que han marcat la vida traumàticament , aquelles vivències poden provocar dolors físics i alteracions psicològiques seguides  d’angoixa .

L’angoixa es una emoció natural del cos , un mecanisme d’alerta de malestar emocional.

El TEPT pot vindre seguit d’altres simptomatologies con irritabilitat , hipervigilància , flashbacks La hipervigilància és una reacció de la nostra ment que provoca inseguretat al dia a dia  por y pot activar hipersensibilitat dels sentits oïda ,olfacte y vista , es una reacció provocada per la mateixa angoixa i els traumes passats amb casos de TEPT.

Els flashbacks són com fragments de records dels moments traumàtics, com somnis reals revivint moments que han marcat la nostra vida , somnis reals que podem  interpretar com records de moments difícils y angoixants viscuts , situacions que es han ferit , pèrdues de memòria i desorientació son altres símptomes d’angoixa y estrès..

Existeixen diversos tractaments ;

-EMDR    ( Moviment  ocular, dessensibilització y reprocessament)

És una tècnica que utilitza els moviments dels ulls per ajudar al cervell a processar els flashbacks y aporta un sentit a l’experiència traumàtica.

-Teràpies psicològiques, Teràpies de Grup

-Teràpies farmacològiques amb ajuda d’especialistes

La qüestió no és sempre com viure amb un TEPT , més ben definit és com conviure amb el TEPT.

La explicació més adient personalment és que som més emocionals de lo normal i necessitem  expressar verbalment les emocions , l’angoixa , compartir les vivències traumàtiques , els moments tristos , les necessitats d’abraçar y estimar  , les ganes de crida , les ganes de riure...

Es bo saber expressa els sentiments,  emocions , sempre amb l’objectiu d’exterioritzar-les sense por a aquestes emocions que fan del dia a dia estressant i angoixant.

Se que no és fàcil , però també puc afirmar que no és impossible y que tancar-nos a no expressar allò que més ens angoixa sense voler compartir-ho no és gens bo per un mateix , lo únic que es guanya retenint emocions negatives dins de nosaltres és retroalimentar l’angoixa que ja patim.

Que una persona comparteixi les emocions angoixants no és pas ser una persona amargada , més aviat és una persona amb el do d’expressar les seves emocions amb el fi de millorar la seva actitud emocional.

No seriem éssers humans , si no tinguéssim emocions .

Els afectats de TEPT , de Trastorno d’estrès Post-Traumàtic , solen patir incomprensió , irritabilitat degut a la por constant de reviure el trauma , no es bo dir” t’entenc” ja que ningú pot arribar a saber fins a quin punt a patit el afectat . Però és important acceptar-lo amb les seves emocions i sensibilitats i ajudar-lo a ser una persona més dins de la societat sense donar importància als problemes que van en un passat fer l’hi mal , no es bo victimitzar aquestes persones .

Em d’aprendre a acceptar-nos uns als altres amb les nostres diferencies emocionals  i recordar que les emocions negatives i positives ens diferencies com éssers humans. 

Con la colaboracion de :, Daniel Cascon Commenge

Dia Mundial de les malalties rares (minoritàries)

Creado: Lunes, 29 Febrero 2016 Publicado: Viernes, 26 Febrero 2016 Escrito por Daniel

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn

Ratio: 0 / 5

Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

 

malalties rares 2016Què són les malalties minoritàries.  Què és una malaltia rara?

Las malalties minoritàries considerades rares són aquelles que tenen una baixa incidència en la població. Per ser considerada rara cada malaltia especifica només pot afectar a un número limitat de persones.  Concretament quan afecta a menys de 5 de cada 10 000 habitants  

Encara que les patologies poc freqüents afecten a un gran numero de persones , ja que segons la Organització Mundial de la Salut (OMS)  existeixen prop de 7000 malalties minoritàries-rares que afecten el 7% de la població mundial .

En total , s’estima que al Regne d’Espanya més de 3 milions de persones pateixen malalties poc freqüents .

Una malaltia minoritària es considera quan afecta un número limitat de la població, definit en Europa com a menys d’1 de cada 2000 Habitants (EC Regulation on Orphan Medicinal Products). Els pacients i les associacions que les representen manifesten que es crucial adornar-se de que “ li pot arribar a qualsevol, en qualsevulla etapa de la seva vida. També és important saber que no és estrany patir una malaltia minoritària

Quantes persones poden estar afectades ?

Del 6 al 8% de la població mundial, més o menys , estaria afectada per aquestes malalties. Ho sigui més de 3 milions de ciutadans espanyols , 27 milions d’europeus ,25 milions de ciutadans de Nord-Amèrica i 42 milions en Amèrica Central i del Sud.

Les malalties minoritàries estan caracteritzades pel gran nombre i àmplia diversitat de desordres en el cos, símptomes, que varien no tan sols en les malalties, sinó que també dins de la mateixa malaltia.

La mateixa malaltia pot tenir manifestacions clíniques molt diferents d’una persona afectada a una altra. Les mateixes malalties fan que les seves variants les converteixin amb un subtipus de les mateixes.

S’estima que avui en dia existeixen entre 5000 i 7000 de malalties minoritàries, malalties rares que afecten als pacients en les seves capacitats físiques, habilitats mentals i en algunes casos són sensorials i afecten el comportament .

Les malalties minoritàries son en gran majoria cròniques i degeneratives. De fet del 65% d’aquestes patologies són greus i invalidants

L’inici és precoç, dolors crònics, dèficits motors, sensorial  o intel·lectuals. Estan en l’origen d’un de cada tres casos d’afectació a l’autonomia personal.

En quasi la meitat  dels casos el pronòstic i la prevenció és vital. Les malalties rares se’ls hi atribueix el 35% de les morts abans del primera any del diagnòstic, del 10% entre 1 i 5 anys i el 12% entre els 5 i 15 anys.

La problemàtica de les malalties minoritàries i del seu tractament ve derivat del poc coneixement d’aquestes patologies.

– Són malalties heretades i habitualment s’iniciaren a molt curta edat.
– Solen ésser cròniques i moltes són progressives .
– Requereixen uns estudis genètics específics. Necessitat d’un seguiment multidisciplinari i coordinació entre centres i serveis .
– Són poc rentables pel sistema nacional de salut i amb escassa disponibilitat de medicació.
– Són habitualment desconegudes per la desinformació dels professionals essent complexes amb absència de teràpies, provocant problemes educatius i laborals.
– Requereixen estudis genètics molt específics.
– Especial necessitat de recursos sanitaris d’Atenció Diària, rehabilitació i suport familiar.
– Absències de teràpies.
– Alts nivells de discapacitat i dependència, com també una important carga econòmica y familiar.

¿Què es el medicament orfe?

Els “medicaments orfes ” són productes medicinals destinats al diagnòstic, prevenció o tractament de malalties on la vida perilla, o molt greus o malalties que són molt rares .

A Europa es considera una malaltia rara quan afecta a menys d’entre 1 a 2000 habitants. A quests medicaments és denominen “Orfe” degut a la baixa condició de normalització del mercat la industria farmacèutica te poc interès a desenvolupar i comercialitzar productes destinats a un petit número de pacients. Per les companyes farmacèutiques l’ elevat cost de portar el medicament al mercat no es recuperaria amb les vendes esperades del producte. Com resultat el mercat potencial per un nou tractament medicinal també es pèssim i les companyes farmacèutiques tindrien moltes pèrdues econòmiques. Per això els moltes organitzacions lluiten per rebre respostes a les seves dificultats amb tractaments de malalties minoritàries

Algunes d’aquestes malalties minoritàries o rares són :

La Síndrome d’Asperger, Neurofibromatosis, Fatiga crònica, Distròfia muscular, Síndrome de Tourette, Síndrome Klinefelter, Esclerosis múltiple. Moltes d’elles no estan reconegudes pel nostre sistema de salut.

Moltes més patologies existeixen i no son encara conegudes. A Andorra el desconeixement de la gran majoria d’especialistes i la manca d’estudis sobre aquestes patologies és alarmant, però no podem deixar de pensar amb qui pateix alguna malaltia rara. Els malalts tenen dret a la informació de la nostra malaltia i sinó ser ajudats i derivats a professionals especialitzats.

Les patologies rares són freqüents. El diagnòstic i tractament és menys freqüent. Es sol pensar més a la part mental i física, però no tant en aquelles patologies que realment es necessita recerca i solucions pel benestar dels afectats. La detecció precoç al cercle social, familiar i escolar és crucial. Quan abans puguem detectar aquestes patologies minoritàries millor podrem ajudar.

En aquest dia mundial de les malalties rares m’agradaria fer una crida de sensibilitat i difusió que tots podem patir alguna Malaltia Rara a lo llarg de la nostra vida i és important començar a donar veus a qui més ho necessiten . En front de la raresa existeix la por de l’afectat per no sentir-se comprès i tenim que escoltar més, medicar menys i ajudar amb maneres més terapèutiques. Tanmateix tots tenim que conscienciar-nos que existeixen moltes patologies que dificulten el dia a dia de moltes persones i tenim el deure de ser més empàtics i comprensius.

El primer diagnòstic és el més important per millorar la qualitat de vida de cada afectat.

malalties rares 2016Què són les malalties minoritàries.  Què és una malaltia rara?

Las malalties minoritàries considerades rares són aquelles que tenen una baixa incidència en la població. Per ser considerada rara cada malaltia especifica només pot afectar a un número limitat de persones.  Concretament quan afecta a menys de 5 de cada 10 000 habitants  

Encara que les patologies poc freqüents afecten a un gran numero de persones , ja que segons la Organització Mundial de la Salut (OMS)  existeixen prop de 7000 malalties minoritàries-rares que afecten el 7% de la població mundial .

En total , s’estima que al Regne d’Espanya més de 3 milions de persones pateixen malalties poc freqüents .

Una malaltia minoritària es considera quan afecta un número limitat de la població, definit en Europa com a menys d’1 de cada 2000 Habitants (EC Regulation on Orphan Medicinal Products). Els pacients i les associacions que les representen manifesten que es crucial adornar-se de que “ li pot arribar a qualsevol, en qualsevulla etapa de la seva vida. També és important saber que no és estrany patir una malaltia minoritària

Quantes persones poden estar afectades ?

Del 6 al 8% de la població mundial, més o menys , estaria afectada per aquestes malalties. Ho sigui més de 3 milions de ciutadans espanyols , 27 milions d’europeus ,25 milions de ciutadans de Nord-Amèrica i 42 milions en Amèrica Central i del Sud.

Les malalties minoritàries estan caracteritzades pel gran nombre i àmplia diversitat de desordres en el cos, símptomes, que varien no tan sols en les malalties, sinó que també dins de la mateixa malaltia.

La mateixa malaltia pot tenir manifestacions clíniques molt diferents d’una persona afectada a una altra. Les mateixes malalties fan que les seves variants les converteixin amb un subtipus de les mateixes.

S’estima que avui en dia existeixen entre 5000 i 7000 de malalties minoritàries, malalties rares que afecten als pacients en les seves capacitats físiques, habilitats mentals i en algunes casos són sensorials i afecten el comportament .

Les malalties minoritàries son en gran majoria cròniques i degeneratives. De fet del 65% d’aquestes patologies són greus i invalidants

L’inici és precoç, dolors crònics, dèficits motors, sensorial  o intel·lectuals. Estan en l’origen d’un de cada tres casos d’afectació a l’autonomia personal.

En quasi la meitat  dels casos el pronòstic i la prevenció és vital. Les malalties rares se’ls hi atribueix el 35% de les morts abans del primera any del diagnòstic, del 10% entre 1 i 5 anys i el 12% entre els 5 i 15 anys.

La problemàtica de les malalties minoritàries i del seu tractament ve derivat del poc coneixement d’aquestes patologies.

– Són malalties heretades i habitualment s’iniciaren a molt curta edat.

– Solen ésser cròniques i moltes són progressives .

– Requereixen uns estudis genètics específics. Necessitat d’un seguiment multidisciplinari i coordinació entre centres i serveis .

– Són poc rentables pel sistema nacional de salut i amb escassa disponibilitat de medicació.

– Són habitualment desconegudes per la desinformació dels professionals essent complexes amb absència de teràpies, provocant problemes educatius i laborals.

– Requereixen estudis genètics molt específics.

– Especial necessitat de recursos sanitaris d’Atenció Diària, rehabilitació i suport familiar.

– Absències de teràpies.

– Alts nivells de discapacitat i dependència, com també una important carga econòmica y familiar.

¿Què es el medicament orfe?

Els “medicaments orfes ” són productes medicinals destinats al diagnòstic, prevenció o tractament de malalties on la vida perilla, o molt greus o malalties que són molt rares .

A Europa es considera una malaltia rara quan afecta a menys d’entre 1 a 2000 habitants. A quests medicaments és denominen “Orfe” degut a la baixa condició de normalització del mercat la industria farmacèutica te poc interès a desenvolupar i comercialitzar productes destinats a un petit número de pacients. Per les companyes farmacèutiques l’ elevat cost de portar el medicament al mercat no es recuperaria amb les vendes esperades del producte. Com resultat el mercat potencial per un nou tractament medicinal també es pèssim i les companyes farmacèutiques tindrien moltes pèrdues econòmiques. Per això els moltes organitzacions lluiten per rebre respostes a les seves dificultats amb tractaments de malalties minoritàries

Algunes d’aquestes malalties minoritàries o rares són :

La Síndrome d’Asperger, Neurofibromatosis, Fatiga crònica, Distròfia muscular, Síndrome de Tourette, Síndrome Klinefelter, Esclerosis múltiple. Moltes d’elles no estan reconegudes pel nostre sistema de salut.

Moltes més patologies existeixen i no son encara conegudes. A Andorra el desconeixement de la gran majoria d’especialistes i la manca d’estudis sobre aquestes patologies és alarmant, però no podem deixar de pensar amb qui pateix alguna malaltia rara. Els malalts tenen dret a la informació de la nostra malaltia i sinó ser ajudats i derivats a professionals especialitzats.

Les patologies rares són freqüents. El diagnòstic i tractament és menys freqüent. Es sol pensar més a la part mental i física, però no tant en aquelles patologies que realment es necessita recerca i solucions pel benestar dels afectats. La detecció precoç al cercle social, familiar i escolar és crucial. Quan abans puguem detectar aquestes patologies minoritàries millor podrem ajudar.

En aquest dia mundial de les malalties rares m’agradaria fer una crida de sensibilitat i difusió que tots podem patir alguna Malaltia Rara a lo llarg de la nostra vida i és important començar a donar veus a qui més ho necessiten . En front de la raresa existeix la por de l’afectat per no sentir-se comprès i tenim que escoltar més, medicar menys i ajudar amb maneres més terapèutiques. Tanmateix tots tenim que conscienciar-nos que existeixen moltes patologies que dificulten el dia a dia de moltes persones i tenim el deure de ser més empàtics i comprensius.

El primer diagnòstic és el més important per millorar la qualitat de vida de cada afectat.

By; Daniel Cascon Commenge

El tratamiento de sustitución terapéutica Hormonal de Testosterona, como se vive con su efecto?

Creado: Viernes, 01 Enero 2016 Publicado: Miércoles, 23 Diciembre 2015 Escrito por Daniel

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn

Ratio: 0 / 5

Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

El tratamiento de sustitución terapéutica Hormonal de Testosterona, como se vive con su efecto?

Que es la intersexualidad?

La Hormonoterapia no es solo comuna en síndromes Klinefelter, también en muchas otras patologías más comunes y conocidas, La Testosterona en el Síndrome Klinefelter es la base más crucial para el bienestar general del paciente, el tratamiento es siempre opcional, algunos pacientes logran tener una vida normal sin el Tratamiento en sí, no obstante varía según los casos y cuadros médicos . La testosterona empleada como tratamiento terapéutico sustitutivo ejerce una función fundamental  para el paciente, no solo regula la parte sexual, también previene la osteoporosis i descalcificación ósea, al mismo tiempo ayuda a que las demás hormonas estén estables sin testosterona las hormonas más femeninas i hormonas como las conocidas tiroides pierden el control al detectar un déficit de testosterona en el cuerpo humano. No solo aporta bienestar en el organismo interno, también ayuda a fortalecer la autoestima, generar la masa muscular óptima, i ganar estabilidad emocional, en su definición global del punto de vista paciente la definiría como la vitamina que me falta. Los afectados de sindrome Klinefelter o SD 47 XXY , sin el tratamiento , desarrollamos cuerpo sin bello facial ni corporal i con una ginecomastia muy frecuentemente aumento de mamas , es como crecer en un cuerpo de mujer conservando el órgano reproductor masculino pero sin que funcione el aparato reproductor masculino .

 La hormonación de fase terapéutica no es tan fácil como parece, al ser un tratamiento no quita que mi cuerpo lo asimile como una necesidad médica, en países más desarrollados que andorra estos tratamientos vienen con un seguimiento de especialistas para la asimilación mental y ayudar al paciente a reaccionar en los efectos del tratamiento  de la mejor manera posible.

En mi caso no tengo ese privilegio debo yo solo aprender a canalizar las subidas que son brutales puedo alcanzar fácilmente 120 pm taquicardias, que suman ansiedad malestar i priapismo (erecciones duraderas sin deseos…) La testosterona como dije previamente es la base de la estabilidad general cuerpo y mente, pero estos efectos son a veces alterados por fármacos, como ansiolíticos o factores de estrés i nervios.

No es fácil sentir sus efectos i no hablar de ellos es cierto que son duros a asimilar sobretodo la parte más personal i sexual, la que menos se suele hablar, por curioso que parezca tener más erecciones de lo normal no es algo bueno para el cuerpo, tampoco es fácil sentirse de tal manera mentalmente, comporta  estados similares a bipolaridad, frustraciones al verse anormal por un tratamiento que fija mi salud pero que no se puede  dejar de tomar de momento. 

Este tipo de testosterona existe en varias disposiciones, en forma de geles, fármacos  en pastillas, inyección Intramusculares, y se está investigando en Estados Unidos la Testosterona subcutánea, (Inyecciones iguales que la insulina)

Siendo una base del bienestar también el Endocrino debe ajustar la dosis de forma a que no genere más de lo normal pero tampoco menos de lo normal, i el tipo de tratamiento más adecuado para cada caso.

No obstante  se realizan pruebas para verificar  no tener  más de lo normal, también controles óseos,  densitometrías i revisiones de próstata ya que la parte negativa es a la larga inflamación en la  próstata.  Aún muchos médicos valoran el tratamiento de testosterona como una terapia agresiva, yo tuve que luchar  para poder hormonarme i demostrar la efectividad, los especialistas opinaban que tenía déficit vitamínico i me trataban con a base de vitaminas vitaminas al no querer hormonarme, curiosamente con el tiempo me hormone i demuestre la inversa que l’hormonación no es factor , s la base prioritaria del bienestar emocional.

También tiene sus controversias estando bajo el tratamiento si fuera deportista federado no podría competir ya que daría positivo en controles antidopaje i el i Com Olímpico no ve el tratamiento como una necesidad,  mucho desconocimiento existe aún i desconocimiento sobre la intersexualidad 

 Daniel Cascon Commenge

Con la colaboracion  Federación Andorrana de Asociaciones de Personas con Discapacidad 

 

El tratamiento de sustitución terapéutica Hormonal de Testosterona, como se vive con su efecto?

Creado: Viernes, 01 Enero 2016 Publicado: Miércoles, 23 Diciembre 2015 Escrito por Daniel

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn

Ratio: 0 / 5

Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

El tratamiento de sustitución terapéutica Hormonal de Testosterona, como se vive con su efecto?

 

Que es la intersexualidad?

La Hormonoterapia no es solo comuna en síndromes Klinefelter, también en muchas otras patologías más comunes y conocidas, La Testosterona en el Síndrome Klinefelter es la base más crucial para el bienestar general del paciente, el tratamiento es siempre opcional, algunos pacientes logran tener una vida normal sin el Tratamiento en sí, no obstante varía según los casos y cuadros médicos . La testosterona empleada como tratamiento terapéutico sustitutivo ejerce una función fundamental  para el paciente, no solo regula la parte sexual, también previene la osteoporosis i descalcificación ósea, al mismo tiempo ayuda a que las demás hormonas estén estables sin testosterona las hormonas más femeninas i hormonas como las conocidas tiroides pierden el control al detectar un déficit de testosterona en el cuerpo humano. No solo aporta bienestar en el organismo interno, también ayuda a fortalecer la autoestima, generar la masa muscular óptima, i ganar estabilidad emocional, en su definición global del punto de vista paciente la definiría como la vitamina que me falta. Los afectados de sindrome Klinefelter o SD 47 XXY , sin el tratamiento , desarrollamos cuerpo sin bello facial ni corporal i con una ginecomastia muy frecuentemente aumento de mamas , es como crecer en un cuerpo de mujer conservando el órgano reproductor masculino pero sin que funcione el aparato reproductor masculino .

 La hormonación de fase terapéutica no es tan fácil como parece, al ser un tratamiento no quita que mi cuerpo lo asimile como una necesidad médica, en países más desarrollados que andorra estos tratamientos vienen con un seguimiento de especialistas para la asimilación mental y ayudar al paciente a reaccionar en los efectos del tratamiento  de la mejor manera posible.

En mi caso no tengo ese privilegio debo yo solo aprender a canalizar las subidas que son brutales puedo alcanzar fácilmente 120 pm taquicardias, que suman ansiedad malestar i priapismo (erecciones duraderas sin deseos…) La testosterona como dije previamente es la base de la estabilidad general cuerpo y mente, pero estos efectos son a veces alterados por fármacos, como ansiolíticos o factores de estrés i nervios.

 No es fácil sentir sus efectos i no hablar de ellos es cierto que son duros a asimilar sobretodo la parte más personal i sexual, la que menos se suele hablar, por curioso que parezca tener más erecciones de lo normal no es algo bueno para el cuerpo, tampoco es fácil sentirse de tal manera mentalmente, comporta  estados similares a bipolaridad, frustraciones al verse anormal por un tratamiento que fija mi salud pero que no se puede  dejar de tomar de momento. 

Este tipo de testosterona existe en varias disposiciones, en forma de geles, fármacos  en pastillas, inyección Intramusculares, y se está investigando en Estados Unidos la Testosterona subcutánea, (Inyecciones iguales que la insulina)

Siendo una base del bienestar también el Endocrino debe ajustar la dosis de forma a que no genere más de lo normal pero tampoco menos de lo normal, i el tipo de tratamiento más adecuado para cada caso.

No obstante  se realizan pruebas para verificar  no tener  más de lo normal, también controles óseos,  densitometrías i revisiones de próstata ya que la parte negativa es a la larga inflamación en la  próstata.  Aún muchos médicos valoran el tratamiento de testosterona como una terapia agresiva, yo tuve que luchar  para poder hormonarme i demostrar la efectividad, los especialistas opinaban que tenía déficit vitamínico i me trataban con a base de vitaminas vitaminas al no querer hormonarme, curiosamente con el tiempo me hormone i demuestre la inversa que l’hormonación no es factor , s la base prioritaria del bienestar emocional.

También tiene sus controversias estando bajo el tratamiento si fuera deportista federado no podría competir ya que daría positivo en controles antidopaje i el Comité Olímpico no ve el tratamiento como una necesidad,  mucho desconocimiento existe aún i desconocimiento sobre la intersexualidad 

 Daniel Cascon Commenge

Con la colaboración DE Federació Andorrana d'Associacions de Persones amb Discapacitat