Vivències!

Publicado: Viernes, 16 Febrero 2018 Escrito por Administrator

Ratio: 0 / 5

Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

Avui inicio la meva col·laboració a la secció “Opinió”. 

El meu nom habitual és Everest, però no l’oficial. Al 1938 a Espanya no acceptaven un nom que no estigues al santoral, raó per la qual els meus pares, ateus, em van enregistrar sota el nom més semblant a Everest, és a dir Evaristo. 

 Vaig néixer a Puigcerdà el gener del 1938. Fill de pares republicans vam haver d’exiliar-nos a França el gener del 1939 i les autoritats franceses ens van internar al Camp de Concentració d’Argelès-sur-Mer, la meva mare, la iaia , dos ties i jo, a la part del camp reservat a les dones i el meu pare (mutilat de la batalla del Front d’Aragó) en la dels homes.

Molts heu sentit parlar de les condicions de vida molt dures (fred, fam, polls, sarna ….) en aquest camp situat en una superfície sorrenca i humida amb un vent furiós , voltada de filat espinós i del mar glaçat. Vigilats per un regiment de senegalesos i d’espahis a cavall manats per gendarmes francesos. Per més desgràcia els interns vam patir una greu epidèmia de disenteria i com que no es disposava de les latrines suficients per a tants malalts, la única solució era anar al mar per fer les nostres necessitats biològiques i allí patir els cops de sabre dels senegalesos a cavall que no ens ho deixaven fer.

 

D’Argelès les autoritats franceses van enviar a les dones i nens a Besançon una ciutat de l’Est (département du Doubs) prop de la frontera amb Suïssa. Allí ja no era un camp sinó un hospital i les condicions de vida van millorar molt. La meva família va tenir la sort de ser apadrinada per una parella francesa comunista amb un cor enorme, tant és així que fins al final els dèiem : “les papas français”.

Al meu pare el van destinar a una “Companyia de Treballadors Estrangers” a la Poudrerie (Polvorí) de Toulouse.

Mentrestant va començar, a principis de setembre del 1939, la 2ª Guerra Mundial i al maig/juny del 1940 la invasió de França per l’exèrcit alemany.                                                                                                

Finalment vam ser alliberats al 1942, tota la família es va reagrupar i els meus pares van decidir quedar-se a viure a Toulouse, com uns 20.000 refugiats més, quasi un 10% de la població de la vila. Aquesta ciutat estava en la zona Sud de la France dita “zona lliure” degut a la Convenció d’armistici del juny 1940 fins que el novembre del 1942 també va ser ocupada. Tot França estava sota l’autoritat del Govern francès dirigit per el Mariscal Pétain, col·laborant amb els nazis.

A causa d’una baixa taxa de natalitat França tenia una mancança de mà d’obra en proporció a la seva població, gairebé un terç d’aquesta. Els homes d’entre 20 i 40 anys, van ser mobilitzats i per això els exiliats varen ser ràpidament una font de mà d’obra indispensable en temps de guerra, raó per la qual no van permetre l’exili cap a Mèxic, únic país que va rebre els emigrants amb els braços oberts. El meu pare va demanar un visat per a Mèxic que li va ser denegat i ens vam haver de resignar a quedar-nos a França.

Fins l’alliberament del 1944 vam viure uns anys de moltes penúries com la falta d’aliments. El Govern va crear les cartes de racionament i tiquets per poder adquirir els productes de primera necessitat alimentària (pa, carn, peix, sucre, etc.). La gana va ser més important a les ciutats i afectava els més joves. Alguns francesos es van dedicar al mercat negre per vendre aliments sense tiquets però a uns preus molt alts.

A Toulouse, capital de l’exili republicà actiu, solidari i militant, ràpidament es van organitzar reunions i moviments polítics espanyols, particularment anarquistes (entre ells la meva mare) i comunistes com el meu pare.

Aquest niu antifeixista i molt polititzat a on vaig passar la meva infància i adolescència, els meus estudis en establiments públics i laics van fer que m’impliqués des de molt jove en moviments anti-autoritaris , culturals, socials i polítics dirigits contra el capitalisme com per exemple les manifestacions estudiantils del maig 1968 (el més important moviment social de l’historia de França al segle XX) i el naixement de la societat post-moderna.

No és estrany doncs que les meves idees polítiques siguin progressistes i que els articles d’opinió que escric siguin essencialment sobre temes socials.

 OPINIÓ forum.ad , vivencies , opinio

 

Més de 500 persones participen en la rua més multitudinària de Carnaval

Publicado: Domingo, 11 Febrero 2018 Escrito por Administrator

Ratio: 0 / 5

Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

Les carrosses i comparses del Carnaval arriben a totes les parròquies per omplir els carrers amb música, colors i tot tipus de personatges imaginaris. El fred no ha estat cap impediment perquè centenars de persones hagin sortit al carrer per divertir-se i desfilar amb tot tipus de disfresses.

A ritme de xaranga, així és com s'ha encetat la desfilada de l'esperada rua de Carnaval. El públic s'ha contagiat ràpidament del seu ritme i l'esbart d'Andorra la Vella i Santa Anna s'han encarregat de fer les millors coreografies al llarg de l'avinguda Carlemany.

Amb colors llampants i molt de confeti cadascuna de les comparses ha desfilat deixant la vergonya a casa i convertint-se per unes hores en personatges reals, imaginaris o sortits de la gran pantalla.

Un grup de cabaret o de gospel, pallassos, pokémons, pirates i altres criatures s'ho han passat d'allò més bé durant un recorregut de més d'una hora que ha acabat al Centre de Congressos d'Andorra la Vella per escollir un any més la millor comparsa i coreografia.

Informa: Hèctor Romance
Imatges: Enric Fernández

Les prestacions per baixa laboral incompleixen la Carta Social Europea

Ratio: 0 / 5

Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

Les prestacions per malaltia i per accident laboral o malaltia professional incompleixen la Carta Social Europea. Segons l’informe anual elaborat pel Comitè Europeu de Drets Socials del Consell d’Europa, l’import mínim d’aquests subsidis és “insuficient”. Així, remarca que el 53% del salari mitjà obtingut en el darrer any en cas de malaltia, sobre la base del salari mínim, correspondria a 510 euros, mentre que en cas d’accident de treball o malaltia laboral la indemnització correspon al 66%, fet que dona un import mínim de 635 euros. Davant d’això, el Consell d’Europa exposa que aquestes són xifres massa baixes respecte del llindar de pobresa fixat al 40% de la renda mitjana.
L’estudi fa referència al període comprès entre el gener del 2012 i el 31 de desembre del 2015. D’aquest període se n’extreuen tretze conclusions de conformitat i quatre que no són conformes a la carta. A banda de les prestacions de baixa, s’avisa que la legislació de salut i seguretat a la feina no cobreix de manera específica la majoria dels riscos. També observa que els nivells de protecció sobre l’amiant i la radiació ionitzant són insuficients, i que els autònoms no estan protegits adequadament.  Amb relació a la seguretat social per a les persones estrangeres, també hi ha incompliments, ja que no es garanteix el mateix tracte als nacionals d’altres països i es remarca que no està establert que els immigrats que es troben en situació irregular a Andorra tinguin dret a assistència mèdica i social d’urgència. 
A més, dos punts queden pendents perquè es requereix  més informació i es fa referència a dues conclusions de no conformitat de l’estudi del 2015. Una, el dret dels treballadors immigrants i les seves famílies a la protecció i assistència, ha estat avaluada com a conforme, mentre que la segona, relativa al dret a l’habitatge, conclou que s’incompleix la carta.
Tot i les conclusions de l’informe, el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, va fer una valoració “molt positiva”, ja que “s’assoleix la conformitat en el 75%” de les qüestions avaluades i perquè la majoria de les que no, amb la feina feta els darrers dos anys, ja estan en vies de solucionar-se o fins i tot, en algun cas, resoltes del tot.
En aquest sentit, Espot, que va destacar que en els apartats en què “Andorra no compleix no hi ha gairebé cap país que ho faci” tot i que “no ha de servir d’excusa”, va explicar que, en el cas de la legislació sobre seguretat i higiene a la feina, en el moment de fer l’avaluació hi havia quatre reglaments i que amb posterioritat se’n han fet tres més.
Quant a l’amiant, el ministre va recordar que el juny passat es va aprovar el reglament corresponent, mentre que pel que fa a les prestacions va lamentar que no s’hagi tingut present que la indemnització es paga sobre les cotitzacions i que la prestació contributiva es pot complementar amb prestacions socials si no és suficient. Tampoc que els treballadors per compte propi s’assimilen als empresaris.
 Així mateix, el ministre, que va destacar que cal “més pedagogia” per explicar la realitat del país, va defensar que el reglament de prestacions econòmiques de serveis socials i sociosanitaris ja ofereix la protecció necessària a persones amb situació irregular.

Escrit per: M.S./M.S.C /
Foto: SFGG/J.A.Viladot

La direcció del SAAS es reuneix amb els metges d'urgències per abordar el malestar per la manca de personal

Ratio: 0 / 5

Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

La direcció del SAAS s'ha reunit amb els metges d'urgències, després que aquests hagin fet públic el seu malestar per la manca d'efectius. El SAAS ha anunciat que crearà una comissió de treball per analitzar la situació i trobar solucions.

Corredisses al Servei Andorrà d'Atenció Sanitària per fer front a la crisi del servei d'urgències, després que aquest dimarts el personal hagi fet pública la situació de mínims que estan vivint des de fa temps. 

Alguns professionals d'urgències van explicar a Ràdio i Televisió d'Andorra la seva preocupació per la manca de personal, que s'ha agreujat en els darrers temps. Denuncien que el servei està pensat per ser cobert per 30 metges, però la realitat és que tan sols compten amb 14. Això obliga part del personal a fer front a jornades maratonianes i ha produït diverses baixes de professionals. Les últimes, la setmana passada, quan dos metges van dimitir, un dels quals, el coordinador del servei. 

Aquest dimecres al matí la direcció del SAAS s'ha reunit amb el personal mèdic i demà ho farà amb el personal d'infermeria per intentar accelerar les solucions per al servei. També ha anunciat que crearà una comissió de treball per analitzar les mancances. Fonts properes han assegurat que hi ha voluntat per part de la direcció, però que el que calen són solucions immediates. Aquest dijous al matí la direcció realitzarà roda de premsa per donar explicacions públicament. 

Informa: Laia Ferré Marot

 

Malestar entre els agents de circulació d'Andorra la Vella

Ratio: 0 / 5

Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

A diferència del que s'ha assegurat des del comú, els urbans lamenten que la reestructuració no ha fet que tinguin més presència al carrer i es queixen de la manca d'efectius

A l'inici d'aquest 2018 el Servei d'agents de circulació d'Andorra la Vella ha viscut una important reestructuració, que té com a canvi més destacat la desaparició del servei d'Atenció a Públic, fins ara situat a la plaça Lídia Armengol. Tots els tràmits que es feien en aquestes dependències, s'han de fer des d'aquest gener al propi edifici comunal, mentre que per recuperar els vehicles retirats per la grua s'ha de pagar directament la sanció a l'aparcament Prat de la Creu, on queden estacionats. Aquests canvis s'han fet amb la voluntat de fer més eficient el servei i incrementar el nombre d'agents al carrer. Una afirmació feta des del comú d'Andorra la Vella, però que neguen els propis agents de circulació. Asseguren que el personal que fins ara s'encarregava de cobrar multes i d'altres tràmits, unes vuit persones, han estat reubicades a feines administratives i que en cap cas han passat a engrandir la plantilla d'urbans que fan feina a la via pública de la parròquia. De fet, algunes d'aquestes persones no poden, per temes de salut, fer aquesta tasca. Per tot plegat, agents de circulació preguntats per l'ARA Andorra s'han mostrat molestos amb aquestes afirmacions que arriben des la majoria comunal, pel fet de no ser certes i també perquè precisament el que denuncien és que ja fa temps que pateixen manca de personal. Caldrien almenys unes deu persones més per poder treballar correctament als carrers de la parròquia, afirmen.

A banda, aquest dèficit d'urbans està agreujat per l'elevat nombre de baixes que hi ha a la plantilla, i que se situen al voltant de 30% del total d'agents. Per posar un exemple, fent tasques a la via pública són 45 agents de circulació, dels quals uns divuit estan de baixa, alguns dels quals amb períodes de temporalitat llarga. Els motius evidentment són mèdics i certificats per professionals, però un dels agents consultats, preguntat per aquest fet, assegura a l'ARA Andorra que les difícils condicions laborals i la mala relació amb alguns dels comandaments fa que els urbans no aguantin tant com fa uns anys abans d'agafar-se una baixa.

Així mateix, i tot i que els agents són conscients que "tenim una professió de risc", consideren que alguns dels canvis aplicats recentment per la corporació han fet augmentar la perillositat de la seva feina. El comú ha apostat els darrers mesos per fer més present al carrer la figura de l'agent de circulació. És el cas, per exemple, de la cruïlla entre Príncep Benlloch, l'avinguda Santa Coloma i la Baixada del Molí (coneguda com la de l'Estela). S'ha apostat per substituir el semàfor per un agent, un fet que és "molt perillós", coincideixen a remarcar els agents. El motiu, l'elevat nombre de vehicles que circulen per la zona, en tres direccions diferents i amb conductors que no estan acostumats a que en lloc del semàfor hi hagi un agent controlant el trànsit. De fet, alguns urbans ja han estat a punt de patir algun accident a aquest punt. 

Aquesta presència d'agents més estable es dona també en d'altres punts conflictius com la plaça de la Rotonda i la zona cèntrica, propera als grans magatzems Pyrénées. En general és una bona mesura, diuen els propis urbans, i així també els ho han comentat un gruix important de conductors que freqüenten les zones, ja que la substitució d'un agent per un semàfor ajuda a descongestionar el trànsit. Però insisteixen que estan sotmesos a un elevat risc de patir accidents. A més, per la manca d'efectius dins la plantilla, els torns són llargs, de més de tres hores, i fins i tot alguns s'hi han estat alguna vegada més de set hores seguides.

Direcció "caòtica"

Un altre dels punts assenyalats entre alguns membres de la plantilla és la mala maror que hi ha amb alguns dels comandaments. Asseguren que des de fa uns anys el sistema està desorganitzat, es frega la "direcció caòtica" i fins i tot alguns d'ells freguen l'abús de poder.

Aquest malestar ha estat transmès en diverses ocasions, i fins i tot s'han mantingut reunions amb la presència de la cònsol major, Conxita Marsol. N'hi ha també de previstes les properes setmanes. En aquestes també reiteraran la necessitat d'ampliar la plantilla. "Fem la mateixa feina però som menys, no donem l'abast", lamenta un dels agents. Ara són uns 60 professionals. Havien arribat a ser 90.

Informa:.ara.ad Malestar dels agents de circulació de la capital d'Andorra

Debut al Dakar

Publicado: Martes, 02 Enero 2018 Escrito por Administrator

Ratio: 0 / 5

Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

Albert Llovera ha hagut de passar pel quiròfan i ha sacrificat el Dakar 2018. Però a Sud-Amèrica hi tindrà família. Les seves nebodes Margot i Alèxia viuran la seva primera experiència al raid més dur del món. Faran tasques logístiques i compliran un somni, sempre inspirat pel tiet.

Joventut al poder. La Margot, amb 21 anys, estarà en l'equip Himoinsa. Per a molts la formació privada de més prestigi al Dakar. Amb pilots amb cartell com Iván Cervantes o Gerard Farrés. El seu objectiu és amarar-se de Dakar perquè a tres o quatre anys vista vol ser ella la que estigui sobre la moto.

L'Alèxia, de 24 anys, treballa com a enginyera a l'empresa X-raid, que competeix amb els Mini del Dakar. Del 2012 al 2015 van guanyar la prova. Serà la responsable de controlar tota l'adquisió de dades. Feina de responsabilitat.

El tiet Albert n'està orgullós. El relleu sembla garantit en una família molt esportista i de motor.
Per a les dues germanes ell és l'exemple.

Són els darrers dies perquè la Margot i l'Alèxia prenguin nota i escoltin consells. Celebracions en família i a principi d'any viatge cap a Sud-amèrica. Per viure l'aventura i el somni del Dakar.

Informa: David Domingo
Imatges: Sergi Linares

 

Homenatge a Agustina Grandvallet, presidenta d'AMIDA, en el dia dels discapacitats

Publicado: Sábado, 02 Diciembre 2017 Escrito por Administrator

Ratio: 0 / 5

Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

 

El vestíbul del Consell General ha acollit aquest matí la celebració del Dia dels Discapacitats. En l'acte s'ha premiat la Fundació Jacqueline Pradere i Agustina Grandvallet, presidenta d'AMIDA.

Durant la celebració del dia dels discapacitats, Xavier Espot, ministre de Justícia, Interior i Afers Socials, ha aprofitat per recordar que s'han fet força avenços perquè el col·lectiu tingui unes condicions millors. De fet, fa uns dies el Consell General va aprovar una llei per impulsar mesures que compleixin el conveni de Nova York de drets dels discapacitats.

També s'ha fet un homenatge a la Fundació Jacqueline Pradere per la seva tasca social i a Agustina Grandvallet, que ha estat presidenta de la Federació d'Associacions de Discapacitats i d'AMIDA.

Es calcula que el col·lectiu que podria englobar-se dins la categoria de discapacitats frega el 5% de la població.

Informa: Pere Moliné
Imatges: Kevin Ribeiro

Fuente: http://www.andorradifusio.ad/

El projecte de llei de mesures urgents per a l’aplicació del Conveni relatiu als drets de les persones amb discapacitat

Ratio: 0 / 5

Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

 El projecte de llei de mesures urgents per a l’aplicació del Conveni relatiu als drets de les persones amb discapacitat ha estat aprovat amb els vots favorables de tots els consellers a l'excepció de l'abstenció dels del PS, que havien presentat quatre reserves d'esmena relatives a l'ensenyament superior i als terminis per a l'aprovació de les diferents mesures que es deriven d'aquest text

 Els grups parlamentaris han coincidit en assenyalar que el projecte de llei de mesures urgents per a l’aplicació del Conveni relatiu als drets de les persones amb discapacitat suposa un primer pas per a mesures que a partir d'ara s'han de desenvolupar per millorar la situació de les persones discapacitades. El ministre d'Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, ha destacat que se'n deriva la modificació de dotze lleis i la redacció de set lleis, reglaments o protocols i, en aquest sentit ha posat en relleu que es reforça la inclusió social i laboral, s'elimina el contracte de baix rendiment, es fan millores en l'accessibilitat, especialment en els habitatges, com per exemple que no s'apugi el lloguer si calen habilitacions, que les baixes per maternitat i paternitat s'allarguin en dues o una setmana en cas de discapacitat i també el reforç de la inclusió escolar, entre d'altres. 


El ministre ha admès que inicialment no s'incloia l'eliminació del contracte de baix rendiment, bàsicament perquè hi havia persones que encara en tenien un i no es volia que la prohibició fes que aquestes persones perdessin la feina. En aquest sentit, ha remarcat que dels 78 contractes a principis del 2016 s'ha passat a 22. I ha conclòs que aquest projecte de llei és "un gran pas" per a la implementació del conveni. 

Des del grup parlamentari demòcrata Carles Ensenyat ha destacat que aquest text dona més drets a les persones amb discapacitat, mentre que des del liberal, Judith Pallarés ha dit que es tracta de mesures transversals bàsiques i que ara se'n deriven canvis legals "necessaris i imperatius". El conseller del PS i president del grup parlamentari mixt, Pere López, ha destacat, però, els aspectes negatius, com per exemple que en matèria d'accessibilitat és "un brindis al sol" i que no s'allarguin els permisos de maternitat i paternitat. El conseller d'SDP, Víctor Naudi, ha remarcat que es tracta d'un avenç important mentre que la consellera independent Sílvia Bonet ha recordat que va presentar 18 esmenes i ha celebrat que algunes s'hagin acceptat. El text ha estat finalment aprovat amb els vots a favor de tots els consellers a excepció de l'abstenció dels tres del PS.

El PS havia presentat quatre reserves d'esmena al projecte de llei de mesures per a l’aplicació del Conveni relatiu als drets de les persones amb discapacitat, una de les quals destinada a ajustar els estudis superiors o postobligatoris per a persones amb discapacitat, ja que posaven en relleu que l'ensenyament obligatori és inclusiu però que posteriorment hi ha persones que corren el risc de quedar-se "sense cap itinerari educatiu". Ensenyat ha negat que no existeixi aquest suport i en el mateix sentit s'ha manifestat el ministre d'Educació, Eric Jover. López, però, ha destacat que no es tracta de mesures puntuals sinó que el principi d'ajustament estigui inclòs en la llei. 

Altres tres esmenes estaven adreçades a demanar una reducció dels terminis per a l'adeqüació de les diferents mesures legals per adaptar-se a la llei. De fet, es proposava la reducció a la meitat. Des del Govern, el ministre d'Afers Socials, Justícia i Interior ha destacat que aquesta presentació d'esmenes ha estat una qüestió "cosmètica" i ha subratllat la dificultat de l'adeqüació d'algunes normes. Així, ha remarcat que es pretén tirar endavant una llei de drets de les persones amb discapacitat "pionera" i que calen els terminis necessaris per fer-la ja que és preferible aquest termini que fer un text incomplet. Pel que fa al reglament de regulació de la Conava, ha dit que és una qüestió tècnica complexa i que es busca un nou sistema de valoració adaptat. I també ha posat en evidència l'adaptació de la llei d'incapacitat. López li ha retret, però, que han tingut el temps suficient per tirar endavant aquestes lleis.

Informa: Agència ANA/Anna Pifarré/Pere Moliné

Locució: Hèctor Romance

Informa: Andorra Difusió Noticies primer pas per millorar la situacio de les persones amb discapacitat

El Principat compta amb 69 casos de VIH, dos dels quals, nous del 2016

Publicado: Viernes, 01 Diciembre 2017 Escrito por Administrator

Ratio: 0 / 5

Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado
Foto: Agències
 

Andorra té registrats un total de 69 casos per VIH (virus de la immunodeficiència humana). Durant l’any 2016, es van notificar dos casos nous d’infecció per VIH, que suposen una taxa d’incidència de 2,56 casos nous per cada 100.000 habitants. Aquest valor és inferior a la incidència observada, pel mateix any, a Espanya (6,8) i França (7,8) i, fins i tot, està molt per sota de la que té Portugal (10 casos nous per cada 100.000 habitants)
El 85% dels casos registrats corresponen a homes i, el 14,5%, a dones, de manera que la prevalença dels casos el 2016 se situa al 0,088%. 
Segons informa l’Àrea de Prevenció, Promoció i Vigilància de la Salut, en els darrers anys s’observa que el principal factor de risc, pel que fa a la via de contagi, ha estat la conducta sexual de risc, és a dir, les relacions sexuals sense protecció (63,9%). En aquest cas, el 45,28% correspon a pràctiques heterosexuals; el 50,94%, a homosexuals; i, el 3,77%, a bisexuals.
Dels 69 casos registrats, 54 (78,26%) estan infectats pel VIH; 8 han arribat a desenvolupar la sida (síndrome d’immunodeficiència adquirida); i 7 desconeixen la situació de la malaltia. Per altra banda, d’aquests casos, 49 persones (71%) han estat en tractament antivíric a Andorra durant l’any passat.
Aquestes dades es basen en un sistema de declaració individual, confidencial i no nominal, en què participen els professionals mèdics del país, els laboratoris d’anàlisis clíniques i les farmàcies. 
El darrer informe publicat a Europa (European Centre for Disease Prevention and Control/WHO Regional Office for Europe. HIV/AIDS surveillance in Europe 2016) posa de manifest que, en aquesta zona, la infecció del VIH continua sent un dels problemes importants per a la salut pública. Durant l’any 2016, s’han notificat un total de 160.453 casos nous de VIH a la regió europea de l’OMS, el que representa una taxa d’incidència de 18,2 casos per 100.000 habitants.
En la regió de la Unió Europea i la Unió Econòmica Europea, el percentatge de nous diagnòstics és més elevat en homes (8,9 casos per 100.000 habitants) que en dones (2,6 casos per 100.000 habitants), i la franja d’edat més vulnerable se situa entre els 25 i els 29 anys (13,9 casos per 100.000 habitants).

Proves gratuïtes
Amb motiu del Dia Mundial  de la Lluita contra la Sida, l’1 de desembre, els centres d’atenció primària oferiran gratuïtament la realització de les proves diagnòstiques del VIH durant tota la jornada. A més, es distribuiran preservatius a les farmàcies, centres d’atenció primària i punts jove de totes les parròquies a les persones que sol·licitin informació sobre aquest tema. Finalment, el centre termolúdic Caldea se sumarà a la celebració il·luminant l’edifici de color vermell. 
El ministeri de Salut, amb la col·laboració d’altres institucions i col·lectius, ha previst aquestes accions amb l’objectiu de sensibilitzar, prevenir i incidir en la diagnosi precoç de la malaltia. Així, es fa especial èmfasi en les accions de prevenció, ja que aquesta és una eina fonamental, tant per la sida com per altres infeccions de transmissió sexual.

Escrit per: Pepa Gallego
 

El PS critica la inoperativitat del web d'habitatge

Ratio: 0 / 5

Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

El PS demanarà explicacions al Govern sobre els motius que impedeixen un funcionament correcte del web d'habitatge. Segons Pere López el domini fa mesos que no està operatiu i recorda que aquesta iniciativa havia de ser una eina útil per consultar la política d'habitatge del Govern.

Si s'accedeix al web, es comprovarà que no es troba operatiu. El PS ja ha anunciat que presentarà una pregunta al Govern per conèixer els motius pels quals es produeix aquesta situació. Pere López recorda que el web havia de ser una de les peces angulars de la política d´habitatge, així com facilitar informació i assessorament sobre qüestions relacionades amb aquest tema. El PS acusa el Govern de desídia i considera que la situació demostra la manca d´una estratègia global del Govern per afrontar un dels principals problemes que pateix la població.

López recorda que el problema per trobar habitatges adequats a preus accessibles afecta un ampli sector de la població, com treballadors, persones grans o amb necessitats especials. El partit ja havia denunciat que els tràmits per accedir a una subvenció de lloguer són excessius, ja que actualment es requereixen més de quinze justificants. A més, s´agreuja amb el fet que després de l´aprovació, el beneficiari pot trigar a cobrar un primer pagament fins a cinc mesos.

Informa: Joan A.Sarmiento
Imatge: Kevin Ribeiro

Joves vulnerables, oblidats i apartats del sistema

Publicado: Jueves, 19 Octubre 2017 Escrito por Daniel

Ratio: 0 / 5

Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

Qualsevol jove d’Andorra pot passar una crisi socioeconòmica. No tots són “ninis”; alguns, de fet molts, volen tenir la seva pròpia vida, treballar pel seu futur i crear el seu projecte de vida, cosa que es converteix en una situació difícil i complexa per a alguns al nostre país.

Molts joves són, doncs, els que volen treballar, independitzar-se, i no dependre de ningú, però no tots tenen els recursos suficients per realitzar aquest canvi de vida. És a dir, no tots poden ser totalment autònoms.

A l’hora de buscar les solucions per les seves mancances, que pot ser habitualment una empenta socioeconòmica, molts es dirigeixen al Servei d’Orientació dels Joves de Situació Vulnerable, entre altres serveis. I, malauradament, aquí no troben el que busquen. Se’ls falta al respecte, se’ls desinforma i molts cops es fa el possible perquè es busquin la vida i per no haver de pagar-los ajuts, quan tan sols volen una solució i una sortida digna per poder fer el seu camí i projecte de vida sense dependre sistemàticament de ningú.

Considero que Andorra, actualment, funciona en l’àmbit social d’una manera totalment inhumana, i així es veu com són atesos aquests joves. Com si fossin un problema pel país i els serveis socials. Ho he viscut i segueixo vivint-ho, acompanyant nois i noies del nostre país a buscar solucions pel seu projecte de vida.

Amb aquest tracte es creen més problemes, quan el que s’hauria de fer és buscar una solució i facilitar-la als afectats, fins i tot i més sovint, al col·lectiu de joves en alt risc d’exclusió. El nostre Govern paga 600 euros per cada ajut de precarietat i allotjament en pensions depriments als usuaris. Sense ajudar-los amb un pis i a assumir depeses bàsiques, les pensions hostals tan sols són solucions provisionals, ja que només tenen un llit, una pica i un bidet amb àpats, banys compartits, sense televisió ni res més. Com deia abans, tot pagat des de Govern directament a hostals i pensions: 600 euros per usuari en concepte d’allotjament mensual per precarietat.

Se’ls dona pensió completa, sí, però ni estris de neteja ni cap despesa fora de l’hostal. Per tant, sovint han de demanar diners per sabó a altres persones per poder anar a treballar en condicions, si és que troben feina. Així és com malbarata els diners el Govern de DA. Repetim-ho: marginant els joves amb precarietat, gastant-se molts euros en pensions per a gent que ja té 18 anys. Una situació molt vergonyosa quan la seva funció hauria de ser vetllar per l’usuari perquè tingui un futur estable.

El més cruel, crec, per als nostres joves és que no se’ls informa dels drets quan estan sent seguits pel Servei d’Orientació. Se’ls demana que busquin ells mateixos

la solució als seus problemes o que dormin a casa d’amics o coneguts amb la finalitat d’estalviar-se ajudar-los, com si fossin un problema per Afers Socials. Fins i tot els fan signar papers sense donar-los cap còpia ni explicant-los què firmen. Tampoc se’ls informa dels drets i ajuts que estan disponibles per a cada usuari. Fins i tot s’arriba a violar la seva intimitat a l’hora de parlar amb els mateixos usuaris dels seus problemes. Jo he viscut en una pensió en aquestes condicions, i trobo que era i és un ambient trist i desolador.

Què costa pagar un pis i invertir el que sobra en estris i àpats? Per què el Govern gasta 600 euros per a cada persona però no fa cap acompanyament en pisos socials passats els 18 anys? Aquesta és la situació dels joves andorrans i residents que fan el pas de voler-se emancipar. Què vol fer el nostre Govern de la nostra joventut?

On és la famosa Cartera Social (aquell llibret, tríptic, que orienta a la població pel que fa als drets i a les ajudes que pot rebre cada col·lectiu)? Una cartera que és fonamental per complir els requisits de la llei social.

Al ministeri m’han dit que no saben què és una cartera social. Vergonyós! Són la branca central de la llei social d’Andorra i, en canvi, generen manca d’informació i confusió en ajuts que es realitzen. Mentrestant, molts joves voldrien ajudar al país, però sense informació dels ajuts i drets canvien d’opinió i ja només volen marxar-ne. A això ajuden les massives ajudes discriminatòries, ja que segons qui ets i quin nom tinguis, tens o no dret a ajudes socials. Tan sols has de callar i buscar-te la vida. Cada dia que passa més joves prefereixen estar al carrer, farts del cansament que els provoca la humiliació que reben del nostre Govern. I pensen: quina finalitat té per a un jove demanar ajuts, si al final ens tanquen la porta cap al carrer?

La joventut d’Andorra està totalment abandonada quan, en el fons, són el seu present. Però un país sense un present estable no podrà donar un futur estable, i si segueixen ajudant per aquest camí discriminatori i no donen la mà als nostres joves, ells marxaran i no vull pensar com serà la nostra Andorra d’aquí 20 anys.

Espero i desitjo que això canviï i que es faci pública la famosa cartera social, ja que sense informació la llei social i l’atenció és discriminatòria.

Tan sols vull donar forces als nostres joves andorrans i residents. No esteu sols. Seguiu lluitant pels vostres drets. No us deixeu emportar per la humiliació del Govern actual.

Sou el present i Andorra és vostra. Podeu canviar-la. Teniu drets que s’han de respectar des del ministeri d’Afers Socials i els seus departaments. Heu de reclamar els vostres drets com a persones i no tolerar més aquest tracte, ja que com diu algú tots som Andorra.

 

DAVID SUBIRÀ: «S’ha passat a una situació de llibertinatge i falta de normes»

Publicado: Sábado, 10 Junio 2017 Escrito por Daniel

Ratio: 0 / 5

Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

 

David Subirà, al seu despatx.

Imatge : David Subirà, al seu despatx.

David Subirà és psicòleg clínic de l’Equip d’Atenció Especialitzada en Salut Mental i el dimecres i el dijous (de les quatre de la tarda a les 19.30 hores) atén els joves que s’adrecen al CRAC (Consulta Ràpida d’Adolescents en Risc). Es tracta d’un servei gratuït que està en funcionament des de l’any passat i que està obert a joves de 12 a 30 anys de totes les parròquies. / Per ESTEFANIA GRACIA

–Quins joves atén el CRAC?
–Al CRAC pot assistir qualsevol jove de 12 a 30 anys que tingui algun tipus de malestar psicològic o psiquiàtric, així com qualsevol jove que vulgui fer només una consulta, sigui de la parròquia que sigui. Poden venir sense demanar cita prèvia, poden fer una trucada o venir directament.

–Quines problemàtiques s’han tractat durant el primer any del CRAC?
–Durant l’any passat les problemàtiques que més es van tractar van ser les relacionades amb els trastorns de conducta, el consum de substàncies tòxiques i, puntualment, vam atendre algun cas relacionat amb trastorns psiquiàtrics més greus.

–Quins serien aquests trastorns psiquiàtrics més greus?
–Per exemple, l’any passat vam atendre un cas de trastorn obsessiu i algun de trastorn de la personalitat.

–Totes aquestes problemàtiques encaixen amb les que es denoten en els països veïns?
–Sí, totalment. Són problemàtiques que estan dins del que seria l’esperat en la nostra societat occidental, per tant, no són només d’Andorra.

–Quants joves ha atès el CRAC durant el 2016?
–Hem fet 52 intervencions amb 16 joves, és a dir, s’ha vist més d’una vegada a cada jove. I del total d’atesos, vuit es van haver de derivar al Servei de Salut Mental i sis pel consum de substàncies.

–Què entenem per intervencions?
–Són trobades de valoració amb possibles derivacions. També es fa un intent de contenció emocional de la situació.

–Si s’ha de fer un seguiment dels joves, qui el fa?
–El seguiment ja el passa a fer l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell. També ens hem trobat amb situacions de problemàtiques socials i, en aquests casos, normalment derivem els joves als serveis socials.

–De quins problemes socials estem parlant?
–Sobretot problemes familiars, com maltractaments.

–I casos d’assetjament escolar, n’heu tractat?
–Sí, un parell. La veritat és que darrerament és una de les problemàtiques principals. Potser no hi ha més casos, però sembla que la societat s’està conscienciant més i està més sensibilitzada amb el tema, per tant, ho denuncia més. L’assetjament escolar és un tema important, perquè no només afecta el jove durant la seva edat infantil, sinó que també el pot afectar a nivell maduratiu i de com es troba emocionalment durant l’edat adulta. Els que han patit assetjament solen tenir problemes d’interacció un cop ja són adults, perquè es troben molt insegurs i reticents al contacte social, doncs l’assetjament acaba sent un trauma.

–És cert que l’assetjament apareix cada vegada més aviat?
–Sí, cada cop es veuen més casos amb joves d’11 i 12 anys, i alguns fins i tot més petits.

–Per què creu que és així?
–Va una mica en relació al que dèiem abans, no és que hi hagi més casos, sinó que cada cop estem més sensibilitzats i cada cop es denúncia més. Tot el sistema educatiu i sanitari està més pendent i, per això, potser es veuen casos abans, perquè hi ha més conscienciació.

–Qui ha denunciat els casos d’assetjament que s’han tractat des del CRAC?
–Les mateixes víctimes. Els joves han decidit denunciar-ho o senzillament parlar del tema. I a partir d’aquí, es posen en marxa els mecanismes necessaris per poder esmenar la situació.

–Quins són aquests mecanismes?
–Un tractament psicològic del menor agredit i posar en marxa el protocol d’assetjament escolar, que tenen totes les escoles. Depenen de l’assetjament, l’escola ha d’actuar per intentar reduir la situació. I per sort, aquest país té un protocol molt eficaç.

–Només s’actua amb les víctimes, o també es tracta als agressors?
–Amb els dos. En el cas de l’agressor, s’han de veure una sèrie de factors; com si és un jove amb història d’haver estat assetjat escolarment, les característiques de la seva personalitat o si és capaç de treballar amb la seva capacitat empàtica. Per veure com se sentiria ell si estigués en el cas de la víctima. Perquè a vegades són joves molt impulsius o que tenen problemàtiques familiars, i no es paren a pensar quines conseqüències tenen els seus actes sobre les altres persones.

–És curiós veure com un jove que ha patit assetjament i sap com de malament ho passa la víctima acaba sent l’agressor.
–Això és perquè acaben repetint els patrons. Han patit assetjament i guarden certs índoles d’agressivitat i irritabilitat i, precisament, projecten aquests sentiments cap als altres. La ràbia és un sentiment molt desagradable.

–Quina importància té que la gent no faci la vista grossa en aquests casos?
–La conscienciació és molt important, ja no només dels nens, sinó també dels pares. Perquè l’assetjament escolar té unes conseqüències molt greus en l’estructuració de la personalitat de la víctima, a banda dels problemes d’interacció social que poden sorgir en un futur, en el moment de les agressions el jove pot patir ansietat, atacs de depressió, idees de suïcidi...

–En els casos extrems, es tracta a les víctimes amb medicaments?
–Si els símptomes són evidents i greus, s’intenta posar solució amb algun tractament farmacològic, sobretot si el jove té pensaments d’autolesionar-se o de suïcidi, són idees molt greus i que s’han d’intentar frenar.

–Un altre àmbit que tracten des del CRAC és el consum de substàncies tòxiques. Ha augmentat aquesta problemàtica en els darrers anys?
–Tenim la sensació que l’inici del consum es produeix abans. He vist joves d’11 o 12 anys que ja estan consumint cànnabis. Bàsicament, és la droga més consumida, a banda de l’alcohol. Precisament, l’alcohol és una substància que socialment està acceptada i que no se l’hi dona tanta importància, però el seu consum també és molt nociu.

–Quins problemes causa l’alcohol en un jove d’11 o 12 anys?
–A part dels problemes que pot provocar en el sistema nerviós, que en aquestes edats es troba en època de creixement, l’alcohol pot provocar desestabilitzacions en l’estat d’ànim, ansietat, depressions i el que correspon a una adició, com irritabilitat.

–Imagino que l’alcohol també pot provocar seqüeles.
–Sí. L’addicció pot comportar que quan el jove sigui més gran es trobi amb problemes agreujats. El mateix passa amb el cànnabis, socialment es considera una droga tova, però té moltes conseqüències a nivell del sistema nerviós central. Està demostrat que mata neurones i que desperta gens psiquiàtrics que poden estar dormits i que poden provocar psicosis, ansietat i problemes de depressió.

–En els casos de consum, com s’actua amb els joves des del CRAC?
–Sobretot, conscienciant-los de les conseqüències que té a nivell fisiològic i psicològic. I en el cas que el menor tingui certa consciència de problema, es deriven a la Unitat de Conductes Addictives (UCA).

–En aquests casos, també són els mateixos afectats els qui venen al CRAC en busca d’ajuda?
–Normalment, són ells mateixos, però també hem visitat alguns pares que han vingut perquè el seu fill tenia problemes en aquest àmbit. També se’ns deriven molts joves des de La Central, els mateixos educadors detecten la problemàtica i els deriven.

–Hi ha assistència a les famílies dels joves?
–Sí, jo mateix he parlat amb les famílies i se’ls hi fa un acompanyament. A més, quan s’ha d’actuar amb un menor sempre demanem el consentiment familiar. El primer que fem és una xerrada, però quan s’ha d’actuar més enllà amb tractament psicològic o farmacèutic, es parla amb la família i es demana el seu consentiment.

–A vegades n’hi ha prou només amb una xerrada?
–Sí. Depèn una mica dels casos, però n’hi ha que amb dos o tres trobades amb el menor per parlar ja n’hi ha prou. Hi ha joves que han vingut per preguntar dubtes sexuals o d’estudi, no tot són problemàtiques greus.

–En relació als problemes de conducta, a què es deuen?
–Bàsicament, a l’entorn familiar. Normalment són famílies desestructurades, amb problemes socials. També hi ha factors genètics i ambientals, però, en general, l’estructura de la família influeix molt.

–En aquests casos, com s’actua?
–La primera decisió mai ha de ser treure la família de l’entorn del jove. Sempre s’ha d’intentar actuar dins de l’entorn i posar-hi solució.

–En general, preocupa el futur dels joves?
–Hi ha la sensació que en la societat actual s’ha passat de posar molts límits i moltes normes a una falta de límits i normes. Aquesta falta porta a que apareguin problemes a nivell de comportament força importants. S’ha passat a una situació de llibertinatge. És dona molt més un excés de falta de normes. També ha influït molt les problemàtiques de conciliació familiar, els pares han de treballar i molts no poden dedicar el temps suficient als seus fills, i això també influeix.

–Hi ha intencions d’augmentar el CRAC?
–La idea és continuar oferint el servei i en algun moment s’ha plantejat la possibilitat d’ampliar a altres punts joves. La idea general és que els joves puguin venir i ser escoltats sense que les seves famílies hagin de fer-ne la seva derivació a Salut Mental, perquè com hem comentat, en ocasions només són dubtes o amb una o dues intervencions n’hi ha prou, i també és important que els joves tinguin un lloc on anar.

font informativa : www.elperiodic.ad

Se establecen 3 Nuevos servicios gratuitos con recursos objetivo de dar salidas y respuestas para la juventud del pais

Publicado: Sábado, 10 Junio 2017 Escrito por Daniel

Ratio: 0 / 5

Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

Nos ha visitado hoy en el Café el ministro de Asuntos Sociales, Justicia e Interior, Xavier Espot. Hemos centrado la conversación en las últimas novedades del Departamento de Asuntos Sociales.

 

fuente: www.andorradifusio.ad

 

Dia internacional de les malalties rares 2017

Ratio: 0 / 5

Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

-Què són les malalties minoritàries?

En aquest Dia Mundial de les Malalties Rares 2017 m’agradaria fer una crida a la sensibilitat i a la difusió d’aquestes dolències. Tots podem patir alguna malaltia rara al llarg de la nostra vida i per això és important començar a explicar algunes de les malalties rares que pateix gent del país. I també començar a donar veu als qui més ho necessiten, els qui pateixen aquestes dolències. Perquè els afectats tenen por a sentir-se incompresos i discriminats, entre altres coses en el diagnòstic i el tractament.

Tanmateix tots hem de conscienciar-nos que existeixen moltes patologies estranyes que dificulten el dia a dia de moltes persones i que provoquen discapacitats.

A Andorra en concret, el dèficit de coneixements sobre els diagnòstics i els tractaments més útils d’aquestes patologies és un fet molt greu que sovint dificulta els tractaments adients.

-Quantes persones poden estar afectades?

Les malalties minoritàries considerades rares són aquelles que tenen una baixa incidència en la població. Per considerada rara cada dolència específica només pot afectar a un nombre limitat de persones. Concretament, a menys de 5 de cada 100.000 habitants. Tot i això, les patologies poc freqüents afecten un gran nombre de gent, ja que segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) hi ha prop de 7.000 malalties minoritàries que afecten el 7% de la població del planeta.

És per això, que diem que qualsevol persona pot patir una patologia poc freqüent, en qualsevol etapa de la vida.  Per posar uns exemples els afectats a Espanya són uns 3 milions d’espanyols, a Europa uns 30 milions, hi hauria 25 milions de nord-americans i més de 40 a Iberoamerica.

A Andorra hi ha una gran manca d’atenció sanitària específica i de diagnòstic adequat. També és molt difícil, sovint, tenir el tractament més adient per la patologia. Un dels problemes afegits és que un diagnòstic poc fiable limita l’accés dels medicaments necessaris “orfes”, dificulta rebre el suport sòcio-sanitari necessari i també rebre altres teràpies.

 -Què és el medicament orfe?

Els “medicaments orfes” són productes medicinals destinats al diagnòstic, prevenció o tractament de malalties on la vida perilla, o que siguin molt greus o malalties que són molt estranyes.

Aquests medicaments s’anomenen “orfes” perquè la indústria farmacèutica té poc interès a desenvolupar i comercialitzar productes destinats a un petit nombre de pacients. Per les companyies farmacèutiques l’elevat cost de portar el medicament al mercat no es recuperaria amb les vendes que podria reportar el producte. Com a resultat d’això, el mercat potencial per un nou tractament medicinal és molt petit i aquestes empreses tindrien moltes perdues economiques dels productes. Per això, moltes organitzacions d’afectats lluiten per rebre respostes a les seves dificultats per rebre tractaments de malalties minoritàries.

-La neurofibromatosis TIPUS NF1 i TIPUS NF2

Són un grup de malalties d’origen genètic que provoquen en els afectats un creixement descontrolat de tumors benignes que, en alguns casos, poden ser cancerosos en gairebé tot l’organisme i d’una forma irregular.

Leer más: Dia internacional de les malalties rares 2017

Canillo homenatja Mossèn Ramon i li dedica un camí

Publicado: Miércoles, 17 Agosto 2016 Escrito por Administrator

Ratio: 0 / 5

Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

Més de mitja vida dedicada a la gent de Canillo mereix un sentit homenatge. Mossèn Ramon ha rebut avui una inesperada sorpresa, just després de la tradicional missa de Sant Roc: la parròquia compta, des d'avui, amb el Camí de Mossèn Ramon. Només la gent gran de la parròquia recorden els primers dies de Mossèn Ramon al poble. I és que han passat 50 anys des que un mes de juliol de 1966 l'entranyable mossèn va deixar Organyà per a traslladar-se a Canillo per ordre del bisbe Ramon Iglésies Navarri. En aquestes cinc dècades, la seva dedicació al poble han estat sempre valorades per la gent. Avui, just després d'oficiar la missa de Sant Roc, li tenien preparada una sorpresa. El camí que voreja el riu portarà el seu nom. "Content que el poble m'estimi", s'ha declarat Mossèn Ramon, i ha matisat que "al poble hi ha persones grans que han picat més pedra i s'ho mereixien més que jo". El camí recorre bona part de la parròquia, des de Sant Joan de Caselles fins a Cella, passant per davant d'Aina i la casa comuna. L'elecció d'un camí per retre homenatge al mossèn no ha estat casual, segons el consol major canillenc. Josep Mandicó ha assegurat que "realment és molt poca cosa en comparació al que ha fet ell, però li devíem això i ara el que hem de fer és acabar-lo d'arreglar". L'objectiu és que sigui un camí per passejar tranquil i una zona per reflexionar, ha explicat el cònsol. El comú farà treballs de millora en el camí, una via molt freqüentada per la gent, sobretot en aquesta època on el temps acompanya i invita a passejar.

 

Informa: Joan A. Sarmiento Imatges: Robert Querol / Sara Periago