El PS veu corrupció i malversació en el crèdit de 3 milions a l’AREB

Publicado: Viernes, 18 Mayo 2018 Escrito por Daniel

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn

Ratio: 0 / 5

Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado
 
 
El cap de Govern, Antoni Martí, amb el conseller d’UL-ILM Carles Naudi, abans de l’inici de la sessió del Consell General.
El cap de Govern, Antoni Martí, amb el conseller d’UL-ILM Carles Naudi, abans de l’inici de la sessió del Consell General.

El parlamentari va acusar l’executiu de malversar els diners públics i de corrupció, ja que el suplent de crèdit serveix perquè l’AREB faci front a les despeses generades per les demandes judicials rebudes arran del cas BPA, la defensa de les quals va adjudicar de forma directa al despatx Badia Advocats, on precisament treballa el secretari general de Demòcrates per Andorra.
Cinca, que va defensar l’actuació de l’AREB a l’hora de procedir i la legalitat de l’adjudicació directa, ja que considera que es complien els requisits previstos a la llei per poder-la fer, va instar López, “si es creu realment aquestes actuacions”, a actuar en conseqüència i fer-les arribar,  per tant, a la justícia.

De fet, l’oposició en bloc, que va donar suport a l’esmena del PS i va deixar així sola la majoria demòcrata avalant aquest crèdit, va expressar els seus dubtes sobre l’adjudicació directa feta per l’AREB i, tot i no arribar a la duresa del conseller general socialdemòcrata, sí que van denunciar “amiguisme” en aquesta adjudicació, que van qualificar de “fosca” i de, com a mínim, “poc ètica”.
López va denunciar que es parli d’adjudicació urgent quan “portem tres anys de procés” i  va lamentar que tampoc no està justificada l’“especificitat de l’encàrrec”. A més, el conseller del PS va remarcar el cost “desorbitat” de cada causa, que va xifrar entre 30.000 i 80.000 euros, quan “per les mateixes causes, al sector privat, s’està pagant entre 2.500 i 3.500 euros per cas”, un fet que, a parer seu, suposa “un atracament a mà armada a les finances públiques”. 

El titular de Finances, que va admetre que el pressupost del 2017 hauria d’haver tingut una dotació més elevada per fer front a les demandes, va defensar que sí que es compleixen els requisits d’urgència, i va precisar que el gruix de demandes van tenir lloc el primer semestre del 2017. En aquest sentit, va explicar que les del 2015 i 2016 ja s’havien anat donant cas per cas al mateix despatx i que per una “coherència” en la defensa era lògic que també se li fes l’adjudicació en bloc. El ministre, que va considerar “indigne” que s’hagués assenyalat directament el secretari general de DA, va recordar que hi ha fins a 109 demandes que suposen un risc per a l’Estat de 2.500 milions d’euros, i va defensar també el cost, assegurant que s’han aplicat “correctament” les normes d’orientació del Col·legi d’Advocats sobre els honoraris i que l’AREB ha aconseguit, fins i tot,  un descompte global del 50%.

El president del grup liberal, Jordi Gallardo, va retreure a l’executiu la manca de previsió i el fet que no s’hagués dotat dels recursos necessaris l’AREB d’una altra manera i s’hagués optat per un procés que va qualificar de “poc ètic” veient “les vinculacions entre alguns treballadors del bufet, el Govern i el partit del Govern”. Així, Gallardo, que va deixar clar que no qüestionava la necessitat que l’AREB tingui els mitjans “per poder-se defensar”, va remarcar que votar el suplement de crèdit comportaria “avalar l’adjudicació directa dels serveis d’assessorament” que, va insistir, es podrien haver fet a través d’un concurs.

Per la seva part, el parlamentari d’Unió Laurediana-Independents de la Massana Carles Naudi, que va aprofitar per recordar els incompliments de l’AREB assenyalats en l’informe de fiscalització del Tribunal de Comptes, va demanar una compareixença del president de l’AREB davant del ple perquè expliqui quina és la situació.

D’altra banda, i davant les “greus acusacions” fetes per López i la petició expressa al cap de Govern que portés tota la documentació de l’adjudicació a la fiscalia, Antoni Martí, que va assegurar que en 25 anys que fa política “mai havia vist una legislatura com aquesta”, va avançar al conseller del PS que no aniria a la fiscalia però que qui “tenia l’obligació” de fer-ho era ell. “Quan es diu aquí el que es diu s’ha d’acompanyar amb els actes i anar a la fiscalia”, va remarcar el cap de Govern.

El conseller de Socialdemocràcia i Progrés, Víctor Naudi, i la consellera independent, Sílvia Bonet, van qüestionar també el procés seguit per l’AREB, mentre que el president suplent del grup demòcrata, Miquel Aleix, que també va mantenir un enfrontament amb López, va defensar la necessitat de dotar l’AREB de recursos.

‘Sí’ al text per cobrir la baixa al donant viu d’òrgans

Per assentiment de tots els grups i després que el Govern hagués emès un criteri favorable, el ple del Consell General va acordar la presa en consideració de la proposició de llei presentada per la consellera general d’Unió Laurediana-Independents de la Massana, Carine Montaner, perquè els donants vius d’òrgans tinguin coberta la baixa al 100%. Montaner va recordar que, amb la proposta de modificació de la Llei de la CASS, es busca “eliminar el fre econòmic” que pot haver-hi actualment perquè una persona de forma altruista pugui donar un òrgan a una altra que el necessiti.

Escrit per: 

Salut Mental restringeix l’accés directe al psicòleg

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn

Ratio: 0 / 5

Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

Els usuaris que vulguin una primera visita hauran d’anar derivats pel metge de capçalera

L’accés al psicòleg a través del servei de Salut Mental de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell ja no es pot fer de manera tan fàcil com fins ara. És possible que alguns pacients ja ho hagin detectat en trucar i demanar hora, perquè des del dia 3 d’abril s’ha implantat un filtre per mirar de descongestionar el servei. El fet és que qualsevol pacient que truqui per una primera vista en considerar que necessita l’ajuda d’un professional de la psicologia, es troba que ja no disposa d’aquest accés directe. Tal com s’informa des del servei, en aquest cas es requereix que el pacient arribi derivat pel seu metge de capçalera (s’entén que els usuaris disposen d’un metge generalista referent encara que la figura està pendent d’implantar-se juntament amb la reforma sanitària), o pel pediatre en el cas dels infants.


Des del SAAS es va confirmar la posada en marxa d’aquest circuit d’atenció amb un nou protocol. En aquest sentit es va indicar que la mesura respon a la voluntat de «gestionar millor els recursos» d’atenció del servei de Salut Mental i «ser més eficients».

Llista d’espera  

Des del SAAS es va explicar que la decisió d’establir aquest filtre ha arribat després de detectar que sovint es produïa una llista d’espera important, sobretot pel que fa a l’atenció de persones adultes, i que, en alguns casos, s’acabava determinant que el pacient no requeria l’atenció d’un psicòleg hospitalari. D’aquesta manera, doncs, no és el ciutadà el què decideix que necessita hora al psicòleg, sinó que primer ha de visitar-se amb el metge generalista i aquest és el que determina el tractament que necessita. Una opció que des del SAAS es considera més òptima, ja que es creu que així és més fàcil donar l’atenció adequada al pacient. A més, reduint la llista d’espera, aquelles persones que realment necessiten accedir al servei de Salut Mental ho poden fer en un termini més breu.


El nou sistema està plenament operatiu i, de fet, si es truca per demanar hora ja es dona aquesta informació i s’explica que l’accés ja no és directe, sinó que primer cal passar pel metge de capçalera.

Col·lectiu professional  

Des del Col·legi de Psicòlegs, el seu president, Òscar Fernàndez va explicar que els «consta» la voluntat de fer canvis en el triatge, indicant que, de fet, és una de les peticions que han fet en el marc de les negociacions per incloure la psicologia en les especialitats cobertes per la CASS. «Tothom pot seguir dirigint-se al servei, però el que es faria és, en funció de la gravetat i de la simptomatologia decidir a quin tipus de professional s’ha de dirigir», va exposar.


Segons Fernàndez, la idea seria que fins i tot, els pacients que ho necessitin, poguessin ser derivats a professionals de fora del SAAS si és que l’usuari necessita algun tractament especialitzat que no ofereix cap dels professionals de Salut Mental. «De moment, però, és una petició, caldrà veure finalment com es concreta», va advertir.


Els canvis en l’atenció a Salut Mental arriben en ple debat sobre la reforma sanitària i la possibilitat que part dels serveis oferts pels psicòlegs puguin estar coberts per la CASS. De fet, aquesta setmana mateix Fernández va assistir a la comissió de Sanitat al Consell per reiterar la seva petició. Segons va avançar, la idea és que a finals de mes es pugui entregar al ministeri de Salut una primera proposta de cartera de serveis que llavors s’haurà d’ajustar i negociar. 

Informa :Meritxell Prat

Fuente:www.elperiodic.ad-Salut Mental restringeix l’accés directe al psicòleg

83 alts càrrecs de l’administració es van repartir 4,5 milions d’euros en salaris el 2017

Publicado: Miércoles, 11 Abril 2018 Escrito por Administrator

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn

Ratio: 0 / 5

Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

  • El màxim responsable de l’executiu percep una remuneració mensual de 6.629 euros mentre que el sou brut anual dels diplomàtics que viuen fora se situa al tomb dels 63.800 euros 
  • La relació inclou des de tots els membres del Govern a secretaris d’Estat, ambaixadors o personal de relació especial

L’administració central va abonar durant el 2017 gairebé 4,5 milions d’euros en remuneracions entre les 83 persones considerades tècnicament com a personal clau de la gerència. Curt i ras: alts càrrecs de l’administració entre els quals cal situar-hi des del cap de Govern fins als ambaixadors o el càrrecs de relació especial amb dots de comandament. Els salaris anirien de 6.629,41 euros del màxim responsable de l’executiu fins als pocs més de 2.200 euros mensuals que cobra una tècnica de Funció Pública contractada sota la figura de la relació especial.

Tècnicament, el personal clau inclou tots els directius o membres de l’òrgan de govern de l’entitat que informa, quan dit òrgan té l’autoritat i responsabilitat de la planificació, la gerència i el control de les activitats de l’entitat. Aquest personal, segons la liquidació pressupostària del 2017, es dividiria en tres grans blocs: els 12 membres del Govern, que haurien obtingut una remuneració global anual de 852.854 euros; 40 alts càrrecs de suport al Govern, ambaixadors i personal de relació especial, que haurien comportat una despesa salarial d’1.813.111 euros; i 31 alts càrrecs de l’administració general més, que van suposar un desemborsament remunerador d’1.776.483 euros.

Més enllà de l’establert en l’esmentat informe de liquidació, un recopilatori de salaris públics d’alguns dels càrrecs que s’inclouen en la relació de 83 persones que en global van rebre durant tot l’any passat 4.442.248, i que no tots tenen el contrast i la publicació oficial, permetria saber, per exemple, que el cap de Govern, Toni Martí, rep una remuneració de 6.629,41 euros, salari equivalent al del síndic general, Vicenç Mateu, encara que el sou d’aquest no s’inclou en aquell llistat de 83. El Consell General té la seva ‘pròpia relació’.

Els ministres, tots, cobrarien 5.636,05 euros, que seria equivalent, en aquest cas, a la remuneració de la subsíndica general, Mònica Bonell. També com a integrant, per dir-ho d’alguna manera, del consell de ministres hi hauria el secretari general del Govern, Jordi Casadevall, que en aquest cas percebria de l’ordre de 4.807,15 euros mensuals. A partir d’aquí hi hauria els secretaris d’Estat. El rànquing remuneratori el lideraria la responsable d’Afers Financers Internacionals, Clàudia Cornella, amb 5.421,60 euros.

En segon lloc, entre els secretaris d’Estat, caldria situar-hi el de Diversificació Econòmica, Josep Maria Missé, amb 5.020. Després hi hauria un bloc de responsables polítics on tots percebrien 4.807,15 euros. En aquest nivell s’hi trobarien Ester Molné (Justícia i Interior), Ester Fenoll (Afers Socials), Neus Soriano (Comerç i Competitivitat), Joan Antoni León (Salut), Joan Antoni Rodríguez (Funció Pública i Reforma de l’Administració) o Consol Naudí, que durant l’any passat va acabar les seves funcions al capdavant de la secretaria d’Estat d’Afers Institucionals. El secretari d’Estat que percep el salari més baix és Jordi Beal, d’Esports, amb 4.797,11 euros.

Finalment, en la relació a la qual ha tingut accés l’Altaveu, s’hi trobaria una llista de disset persones contractades com a relació especial amb unes remuneracions molt diverses i que van des dels 5.700 d’una tècnica de Salut als poc més de 2.200 d’una tècnica de Funció Pública. Quant als ambaixadors, i segons les dades fetes públiques arran d’una resposta parlamentària l’estiu passat, estarien cobrant de l’ordre de 63.800 euros bruts anuals de salaris els diplomàtics amb residència fixada a l’estranger(despeses d’habitatge, desplaçaments, assegurances… a banda) i els no residents uns 15.600 euros bruts anuals.

CÀRREC NOM REMUNERACIÓ
CAP DE GOVERN Toni Martí 6.629,41 euros
FINANCES Jordi Cinca 5.636,05 euros
AFERS EXTERIORS Maria Ubach 5.636,05 euros
AFERS SOCIALS, JUSTÍCIA I INTERIOR Xavier Espot 5.636,05 euros
ECONOMIA, COMPETITIVITAT I INNOVACIÓ Gilbert Saboya 5.636,05 euros
TURISME Francesc Camp 5.636,05 euros
ORDENAMENT DEL TERRITORI Jordi Torres Falcó 5.636,05 euros
MEDI AMBIENT, AGRICULTURA I SOSTENIBILITAT Sílvia Calvó 5.636,05 euros
EDUCACIÓ Eric Jover 5.636,05 euros
CULTURA, JOVENTUT I ESPORTS Olga Gelabert 5.636,05 euros
SALUT Carles Álvarez 5.636,05 euros
FUNCIÓ PÚBLICA Eva Descarrega 5.636,05 euros
SECRETARI DE GOVERN Jordi Casadevall 4.807,15 euros
SE AFERS FINANCERS INTERNACIONALS Clàudia Cornella 5.421,60 euros
SE DIVERSIFICACIÓ ECONÒMICA Josep Maria Missé 5.020,00 euros
SE JUSTÍCIA I INTERIOR Ester Molné 4.807,15 euros
SE AFERS SOCIALS Ester Fenoll 4.807,15 euros
SE COMERÇ I COMPETITIVITAT Neus Soriano 4.807,15 euros
SE SALUT Joan Antoni León 4.807,15 euros
SE FUNCIÓ PÚBLICA Antoni Rodríguez 4.807,15 euros
SE AFERS INSTITUCIONALS Consol Naudí 4.807,15 euros
SE ESPORTS Jordi Beal 4.797,11 euros

Relacions especials

MINISTERI ÀREA NOM REMUNERACIÓ
Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat Medi Ambient i Sostenibilitat Natàlia Rovira 2.911,59 euros
Cultura, Joventut i Esports Patrimoni Cultural Alfons Codina 3.500 euros
Cultura, Joventut i Esports Joventut i Voluntariat Agustí Pifarré 3.699,74 euros
Salut Salut Cristina Santarrosa 3.726,95 euros
Salut Salut Odile Sarroca 5.722,80 euros
Funció Pública i Reforma de l’Administració Funció Pública Elisabeth Almarcha 3.500 euros
Funció Pública i Reforma de l’Administració Reforma de l’Administració Montse Font 4.500 euros
Funció Pública i Reforma de l’Administració Funció Pública Raquel González 2.279,06 euros
Cap de Govern Gabinet Iago Andreu 4.840,28 euros
Cap de Govern Gabinet Guillem Casal 2.684,54 euros
Cap de Govern Comunicació Creu Rosell 3.523,04 euros
Cap de Govern Comunicació Nerea Moreno 2.684,54 euros
Finances Finances Meritxell Salvat 2.911,60 euros
Finances Estadística Enric Ripoll 4.518 euros
Afers Exteriors Afers Multilaterals i Cooperació Marta Salvat 4.231,86 euros
Afers Socials, Justícia i Interior Ocupació i Treball Eulàlia Sánchez 3.514 euros
Ordenament Territorial Transports Guillem Santacreu 2.700 euros

Informa: http://altaveudigital.com/83-alts-carrecs-de-ladministracio-es-van-repartir-45-milions-deuros-en-salaris-el-2017/

 

 

Lliure servei i robòtica

Publicado: Lunes, 09 Abril 2018 Escrito por Administrator

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn

Ratio: 0 / 5

Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

Ja fa anys que el “mercat” ha implementat el lliure servei i tots nosaltres ho hem acceptat i hem caigut en la trampa, sense pensar en les conseqüències negatives que aquest sistema repercutiria en el mercat de treball.

L’exemple més evident és el de les benzineres dels països veïns on pràcticament totes han passat a ser de lliure servei, encara que se segueix pagant el carburant al mateix preu que costava quan un empleat ens el servia, amb l’afegit que l’empleat, a més, ens netejava el parabrises... Aquests treballadors en la seva gran majoria han perdut el seu lloc de treball.

El cas dels supermercats és molt diferent, és evident que en curt termini són més econòmics i pràctics ja que en un sol lloc podem comprar tot el més essencial per a la llar. Però a la llarga ho paguem molt més car a causa de la pèrdua de llocs de treball, que fomenta un augment de l’atur i en conseqüència una contribució més important al pressupost de l’Estat, que financem tots per pagar, com és de justícia, les ajudes socials a aquestes persones en atur laboral.

El lliure servei creix exponencialment, especialment al sector de la restauració. Sobretot als establiments de menjar ràpid. A més, constatem l’acceleració de tancaments de comerços de proximitat.

Ara tenim la proliferació dels robots i ens hem de preguntar si crearan més ocupació de la que destruiran.

L’any 1930, J. M. Keynes va preveure que, com a conseqüència de l’increment de la productivitat, la nostra jornada de treball no arribaria més enllà de les 15 hores setmanals a partir del 2030. No va tenir en compte l’impacte de la robotització ni tampoc els efectes d’un món sense treball. Segons diversos estudis, aproximadament la meitat de les feines seran automatitzades. Les feines rutinàries i poc qualificades són les que tenen més risc de desaparèixer, però els treballs que requereixen creativitat i en què el factor humà és indispensable corren menys perill.

La tecnologia robòtica arribarà a ser dominant durant la pròxima dècada. Influirà sobre tots els aspectes del treball i de la llar. És necessari, doncs, començar a construir i a reflexionar sobre possibles solucions per atendre les necessitats de subsistència per a aquest creixent i progressiu volum de població que es veurà exclòs dels molt més selectius mercats de treball. Per això, és necessari afrontar alguns desafiaments, entre els quals un dels més importants és el de pensar en quines deuen ser les polítiques públiques més adequades perquè un millor benestar arribi a totes les persones i eviti més desigualtat.

Per prevenir els efectes negatius de la robotització és fonamental reduir la jornada laboral i posar el focus en feines no mecanitzables ni exportables o tot el relacionat amb la transició ecològica.

I finalment, haurem d’anar pensant a canviar l’estructura de la propietat del capital per repartir els beneficis de la robotització.

Opinio de : EVEREST VILAGINÉS

Informa :www.bondia.ad

 

Una rotonda que posa fi a 50 anys de maldecaps pel risc d'allaus a la urbanització de les Saline

Publicado: Sábado, 31 Marzo 2018 Escrito por Administrator

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn

Ratio: 0 / 5

Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

Les actuacions per fer front al risc d'allaus a la zona de le

Les actuacions per fer front al risc d'allaus a la zona de les Salines "han estat exemplars, però han costat 50 anys". Així defineix el director de Protecció Civil, Francesc Areny, la situació que s'ha viscut en aquesta urbanització pròxima al Serrat, a la parròquia d'Ordino, des que es va començar a construir l'any 1967, quan encara no s'havia fet la cartografia per determinar el risc d'allaus a la zona. Amb la recent construcció d'una rotonda a la CG3 s'han solucionat definitivament els problemes de riscos, perquè el punt rodó ha permès obrir un nou accés a la urbanització com a alternativa a l'antic, que estava situat en zona de perill. 

Tot va començar l'any 1967, quan uns promotors van comprar els terrenys i, amb l'autorització de les autoritats de l'època, es van començar a vendre les primeres parcel·les i a construir els primers xalets. Com ha passat en d'altres parts del país, és possible que els primers propietaris coneguessin de l'existència de risc d'allaus a la zona, i probablement per això va interessar-los vendre els terrenys.

No va ser fins al 1983 que es va aprovar la primera Cartografia de Localització Provable d'Allaus (CLPA), quan ja s'havien venut força parcel·les –del centenar que es van delimitar– i els propietaris, molts d'ells d'origen anglès, ja havien construït diversos xalets. Segons el mapa d'allaus, la part nord de la urbanització està afectada per l'allau de les Salines, i la part sud per la de la canal del Seig, de manera que només la zona central i l'extrem sud del nucli resten fora de perill. 

Després de constatar que diverses parcel·les i alguns habitatges ja construïts es trobaven en zona vermella, el Govern va paralitzar les construccions i, a finals dels anys vuitanta, l'elevat risc d'allaus va obligar a dur a terme les primeres evacuacions de la urbanització. 

El promotor va portar el Govern i el comú d'Ordino a la justícia i, al mateix temps, els propietaris també van demandar el promotor. El litigi, tal com recorda Francesc Areny, es va allargar durant els anys noranta fins que el 1999 es va arribar a un acord, pel qual el promotor cedia al Govern i al comú les parcel·les i tots els drets i obligacions de promoció de la urbanització, a canvi que cada administració rebés 135 milions de pessetes, amb el compromís de fer-se càrrec de resoldre els problemes de risc d'allaus, d'indemnitzar els propietaris afectats, i d'urbanitzar la zona i proveir-la dels serveis que mancaven. 

Finalment va ser el comú qui es va fer càrrec de totes les actuacions, després que el Govern li cedís l'import que li pertocava en virtut de l'acord. Ja l'any 2000 es van començar a pagar les primeres indemnitzacions als propietaris dels xalets ja construïts, es van negociar permutes de les parcel·les ja venudes i es va començar a dotar la urbanització de les infraestructures necessàries, tot plegat amb un cost de 513 milions de pessetes. A més, xalets que es trobaven al límit de la zona d'allaus es van haver de reforçar per poder ser habitables.

Actualment, han quedat tres xalets en ruïnes i un quart, que també es troba en zona de risc, el gestiona el comú d'Ordino per fer-hi activitats d'estiu. Els veïns de la trentena de cases que formen la urbanització, a més, han hagut d'aprendre a conviure amb tots els senyals de risc d'allaus que hi ha en els diversos camins que s'endinsen en les zones de perill, i que es poden observar gairebé a cada revolt del carrer principal de la urbanització.

A banda dels problemes que afectaven les cases, el 1989 el Govern va construir, sobre l'accés de la urbanització, el centre de piscicultura de les Salines, que també es troba en zona afectada pel risc d'allaus, de manera que es prohibeix l'accés dels treballadors quan el risc és elevat.

Finalment, la nova rotonda que s'ha inaugurat recentment ha permès posar fi també al risc d'allaus que hi havia al camí d'accés a la urbanització, ja que el punt rodó i el nou pont que s'ha construït ha permès obrir un nou accés des de la CG3 a l'alçada de la zona central de la urbanització, que no està afectada pel risc d'allaus. 

Amb tot, l'única qüestió no resolta és que els veïns dels quatre xalets habitables situats a l'extrem sud de la urbanització han de travessar un camí que es troba en zona afectada per arribar als seus domicilis. Per aquest motiu, el novembre de l'any passat es va elaborar un pla d'emergència específic per a planificar l'evacuació o el confinament d'aquestes cases. El director de Protecció Civil, Francesc Areny, considera que només seria justificable construir un nou accés per a aquests habitatges si calgués evacuar els veïns diversos cops cada hivern, però no és el cas. La darrera vegada que es van haver d'evacuar veïns de les Salines va ser el febrer del 2015 i, anteriorment, el febrer del 2013. 

La darrera gran allau que es té constància a la zona va tenir lloc el 1971, i va arribar al riu i a la carretera general, tal com assenyala Jean-François Meffre, el responsable de l'empresa que s'encarrega d'avaluar el risc d'allaus que afecta les carreteres i les zones habitades del país. Posteriorment, d'altres allaus que s'han desprès, fa més de 15 anys, no han arribat a tocar la piscifactoria ni la zona dels xalets.

Francesc Areny afegeix que, actualment, els boscos –que actuen de barrera protectora– creixen més ràpidament que abans, perquè no hi ha ramats ni explotació, de manera que cada cop és més difícil que es tornin a veure allaus en aquesta zona. Però també recorda que no s'ha de baixar la guàrdia, perquè "un incendi pot destruir la feina que ha fet la natura durant 20 anys".

Informa/imatge: Agència ANA

Font:http://www.andorradifusio.ad/

 

 

Els accidents laborals tornen a augmentar i superen els 3.700 el darrer any

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn

Ratio: 0 / 5

Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

 

 

El nombre d'accidents laborals ha pujat un 3,4%. El 2017 n'hi va haver 3.721. Es tracta d´una xifra que suposa, aproximadament, nou vegades més que la mitjana de la UE. També s'ha de destacar que hi va haver un mort en accident laboral, el primer des del 2012.

En aquestes imatges, captades per una espectadora, es pot veure com uns obrers treballen en una teulada a Prada Casadet sense mesures de protecció. Tot i la perillositat d'aquesta situació, no es va haver de lamentar cap accident.

El 2017, però, s'ha tancat amb 3.721 accidents laborals, un 3,4% més que el 2016. Els sectors on se n'hi ha hagut més han estat la construcció i el comerç. Aquest nombre de sinistres representa una taxa d'11 accidents laborals per cada 100 treballadors. Una dada que és nou vegada superior a la mitjana de la Unió Europea i superior a la d'Espanya, una de les més elevades del continent.

Les dades del darrer any registren per primer cop des del 2012 una mort vinculada a un accident laboral. Es tracta d'un dels ocupants d'un vehicle que va patir un xoc frontal a la CG-3 al novembre. El cotxe que es va veure més afectat va ser la furgoneta d'una empresa en la qual viatjaven cinc operaris de la construcció.

Informa: Pere Moliné/Marc Guadilla

Portugal: exemple per a les esquerres

Publicado: Jueves, 22 Marzo 2018 Escrito por Administrator

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn

Ratio: 0 / 5

Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

EVEREST VILAGINÉS

Exempresari jubilat

La innovació d’aquests acords tenia vàries premisses:

-Els acords eren limitats i pragmàtics i tenien per objectiu fer possible un govern que parés l’empobriment dels portuguesos.

-Els partits mantenien la seva identitat pragmàtica i les seves sigles.

-El govern per ser coherent havia de ser de la responsabilitat d’un sol partit.

-Els acords es farien de bona fe i totes les parts els comprovarien regularment.

L’objectiu era parar les retallades, reposar els ingressos dels treballadors i dels pensionistes segons l’escala d’ingressos i frenar les privatitzacions tan practicades pel neoliberalisme i pel capital financer global. Fruit d’aquests acords, el Govern, amb António Costa com a primer ministre, va prendre possessió en un ambient políticament hostil del president de la República, Marcelo Rebelo de Sousa, de la Comissió Europea i de les agències financeres, tots ells fidels a l’ortodòxia neoliberal.

“La crisi va provocar canvis terribles a Portugal. Fuga de cervells entre els joves, fallida d’empreses i enorme angoixa social. El desànim emocional va ser immens, però Costa i Rebelo, encara que eren de partits rivals, formaren una entesa per sortir els portuguesos de la depressió”, relata Patricia Lisa, experta en política pública i investigadora del Real Instituto Elcano. Després de dos anys d’aquest Govern, Portugal viu una gran millora econòmica i abandona les polítiques d’austeritat aplicades a Europa des de la crisi de l’euro. El ministre de Finances, Mário Centeno, va congelar la despesa pública i, aprofitant la millora de l’activitat i un boom impressionant del turisme, va practicar mesures socials pactades amb l’esquerra i va parar les retallades dels salaris públics i jubilacions. Va disminuir l’IVA i va parar les privatitzacions. També va apujar el salari mínim de 485 a 557 euros.

El país creixerà aquest any un 2,8%. L’atur va baixar a 8,5%, la meitat del pic històric registrat el 2013. Els comptes públics tanquen el 2017 en un 1,4%, fet que els va permetre sortir de la llista negra europea dels estats amb un dèficit excessiu.

Com podem veure, a poc a poc, la política resultant d’aquests acords va anant donant resultats, vistes les xifres del creixement de l’economia, de la baixada de l’atur, de la millora general de la imatge del país, finalment ratificada per les agències de qualificació de crèdit amb polítiques contràries a les receptes neoliberals.

Aquesta innovació política demostra que el neoliberalisme té solament com a objectiu accelerar la concentració de la riquesa sota els auspicis del capital financer global.

No hi ha lloc per còpies mecàniques de solucions. Les esquerres poden i han d’aprendre de les experiències globals, però han de trobar les solucions que millor s’adaptin a les seves condicions i al seu context.

L’experiència portuguesa té un significat que transcendeix el país en un moment en què els socialistes estan en crisi a Europa.

 

Font informativa :Bondia.ad opinio portugal exemple les esquerres

La cursa popular serà el 13 de maig i es reduirà a 2 km per les obres als eixos comercials

Publicado: Miércoles, 21 Marzo 2018 Escrito por Administrator

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn

Ratio: 0 / 5

Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

La 9a cursa popular Illa Carlemany emmarcada en el Dia de l´esport ja té data, serà el 13 de maig. Enguany, l'esdeveniment presenta algunes novetats, com la limitació de la cursa als 2 quilòmetres i una acció adreçada a recollir fons per a l'Associació contra el càncer. Els dos últims anys el 5% de la població, unes 3.500 persones, han participat en la cursa popular Illa Carlemany del Dia de l´esport. Però en aquesta edició els organitzadors esperen menys afluència, atès que per motius tècnics s'elimina la cursa de 5 quilòmetres, que arrossegava un bon nombre de participants. El secretari d'estat d'Esports, Jordi Beal, explica que les obres a Carlemany i Meritxell han obligat a variar el recorregut i a limitar la cursa a la de 2 quilòmetres, tant en categoria infantil com per a adults. Assegura que "el volum de participants és un concepte secundari" i veu "més important transmetre la noció d'activitat en família i de festa". Per fomentar la participació entre els escolars, s´han posat en marxa diverses iniciatives, com ara premis per a les escoles que aconsegueixin sumar més participants. A banda de les samarretes solidàries, es podrà adquirir una cullera de fusta solidària, una acció que destinarà els diners recaptats a l'Associació Andorrana Contra el Càncer (Assandca) i a l'associació Amics del Joan Petit. La cursa serà el 13 de maig a les 10.30h. Abans, la setmana del 7 a l'11, hi haurà activitats esportives durant la Setmana de l´esport. Informa: Joan A. Sarmiento

Les fonctionnaires d’Andorre en grève pour la première fois depuis 1933

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn

Ratio: 0 / 5

Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

Présenté par le gouvernement comme « une avancée dans les conditions de travail », le projet de réforme est censé permettre une plus grande flexibilité. « Nous voulons un peu plus de négociations », a réclame de son côté le président du Syndicat des pénitenciers, Sergi Teixeiran. Les syndicats demandent notamment la semaine de travail à 35 heures. Une pétition qui appelle à la démission du chef du gouvernement a également été lancée.

En fin de matinée, les manifestants ont déposé un recours contre le décret gouvernemental instaurant un service minimal, qu’ils jugent « abusif ». Publié mardi, ce décret extraordinaire a pour objectif de « garantir des services minimaux durant les journées de grève de façon à rendre compatible l’exercice de ce droit avec le fonctionnement des services publics et le respect des libertés publiques ».

Un seul défilé du 1er Mai, en 2004

Connu pour ses banques, ses stations de ski, ses cigarettes et ses alcools détaxés, le micro-Etat de 75 000 habitants connaît son premier mouvement social depuis 1933.

Voisine de l’Espagne et de la France, la principauté n’a pas la même histoire syndicale. Son tout premier groupement social de travailleurs, l’Union syndicale d’Andorre, a été créé en 2000 et a organisé en 2004, « à la pause de midi », son premier et seul défilé du 1er Mai, détaillait La Croix en 2013.

Pourtant signataire d’une Constitution qui reconnaît aux travailleurs « le droit de défendre leurs intérêts économiques et sociaux », le cadre juridique qui entoure le droit de grève reste ambigu et la question revient régulièrement lors des échanges de la principauté avec l’Organisation des Nations unies (ONU).

En 2013, le chef du gouvernement promettait de faire adopter le droit de grève par le Parlement dans les deux ans, à l’occasion de la visite de Ban Ki-moon. Deux ans plus tard, toujours auprès de l’ONU, la principauté disait accepter « les recommandations relatives à la garantie du droit de grève ». En février 2018, le secrétaire général du SAT (Sindicat Andorrà dels Treballadors), Guillem Fornieles, rappelle dans les colonnes du journal Diari d’Andorra que le droit de grève est reconnu à l’article 19 de la Constitution, mais n’a jamais été réglementé jusqu’à présent.

Informa:
En savoir plus sur:

http://www.lemonde.fr/international/article/2018/03/16/les-fonctionnaires-d-andorre-en-greve-pour-la-premiere-fois-depuis-1933_5272219_3210.html#QblKuEHOhEQ5Y85j.99

Els sindicats, indignats amb el decret de serveis mínims de Tributs i Fronteres

Publicado: Miércoles, 14 Marzo 2018 Escrito por Administrator

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn

Ratio: 0 / 5

Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

 BOPA ha publicat el decret de serveis mínims, on es delega al director general del departament de Tributs i de Fronteres la possibilitat d'establir un procediment d'emergència puntual per garantir la llibertat d'entrar i sortir del país. La mesura ha indignat els sindicats.

El portaveu de la plataforma sindical, Gabriel Ubach, vol que es demanin "disculpes públiques perquè estem parlant de treballadors de l'administració, no de terroristes". Considera que "declarar un estat d'excepció per una vaga de funcionaris està fora de lloc".

El Govern ha defensat que cal assegurar el funcionament de les dues duanes. El ministre Jordi Cinca assegura que "no hi ha d'ahver nerviosisme perquè el decret és exactament igual que el que es va fer el 2014 quan els duaners van fer vaga". Afegeix que "a l'hora de regular els serveis mínims no es pot fer igual pel servei administratiu que pel servei fronterer". Nega que s'hagi fet per la voluntat de fer vaga de zel. 

Informa: Pere Moliné/Laia Ferré Marot

L’USd’A i els treballadors del sector privat

Publicado: Martes, 06 Marzo 2018 Escrito por Administrator

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn

Ratio: 0 / 5

Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

 

Per Gabriel UBACH VALDÍVIAsecretari general de la Unió Sindical d’Andorra

Els dirigents de Unió sindical d´Andorra volem agrair totes les mostres de suport i ànims que estem rebent de totes les treballadores i treballadors del sector privat.

Tenim clar que la vostra situació es molt precària. Per aquest motiu hem demanat al Govern dels millors, el Govern del senyor Antoni Martí Petit, un augment de salaris i pensions d’un 10% durant l’actual legislatura, així com que el conjunt de treballadors de l’empresa privada puguin gaudir de dos merescuts dies de descans setmanal, igual com que per llei sigui obligatòria la instauració d’una tretzena paga a totes les empreses andorranes.

Creiem que la conciliació entre la vida privada i professional ha de deixar de ser una utopia en la societat andorrana. Per aquest motiu hem demanat als nostres governants que legislin en conseqüència perquè les famílies de treballadors del comerç, de l’hostaleria o altres sectors on l’activitat professional exigeixi el treball en cap de setmana, puguin gaudir d’almenys un cap de setmana al mes perquè les famílies es puguin trobar juntes amb als seus fills i fer efectiva la conciliació familiar.

Pensem que la nova llei del Codi de relacions laborals, la qual es troba en aquest moment a tràmit parlamentari, està lluny de complir amb les mínimes expectatives de qualsevol societat treballadora com es la societat del Principat d’Andorra.

Estem convençuts que aquest projecte de llei l’únic que persegueix és abaratir un acomiadament lliure que des d’USd’A tantes vegades hem denunciat. No formem part de la OIT, per molt que ho haguem demanat per activa i passiva, que aquesta seria la manera de tenir i garantir els compromisos internacionals sobre legislació del treball.

Realment la legislació social i laboral del Principat d’Andorra deixa molt que desitjar. És per aquest motiu, que l’USDA i la plataforma sindical estem a l’espera de reunir-nos amb els parlamentaris de DA. Tal i com es va comprometre el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, senyor Xavier Espot, esperem que el Molt Il·lustre conseller general demòcrata, senyor Josep Anton Bardina ens convoqui a una reunió on poder tractar sobre la nova llei del codi de relacions laborals, així com de la llei sindical i la de conflicte col·lectiu.

Els sindicats doncs estem a l’espera.

Informa: altaveudigital.com/lusda-i-els-treballadors-del-sector-privat/

El Consell dels Joves abordarà la doble nacionalitat, la igualtat i el consum de drogues

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn

Ratio: 0 / 5

Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

El Consell dels Joves aborda enguany temes molts presents en l'agenda política, com ara la doble nacionalitat, la igualtat entre homes i dones i el consum de drogues. Els joves els han treballat aquest dimecres en comissió, fomentant un debat que tothom qualifica d'enriquidor.

Els alumnes que formaran el Consell dels Joves han començat a debatre les proposicions de lleis que defensaran. Han abordat qüestions molt presents a l'agenda política dels adults. És el cas de la doble nacionalitat. Segons explica l'alumne del Lycée. Mohamed Douhri, "hem demanat que es permetin dues nacionalitats, que la principal sigui l'andorrana i només es pugui votar en el país on es resideix".

Els joves també tractaran la igualtat. Sobretot, com explica l'alumne de l'escola andorrana de Santa Coloma, Xavi Rodríguez, "la desigualtat de salaris entre homes i dones"

També han debatut temes que els afecten molt presents en el seu dia a dia, com ara les drogues. Per això es vol crear un centre de rehabilitació de joves amb addiccions. L'alumna del Lycée, Lara Garcia, explica com "la majoria de la comissió està a favor i el veuen una bona idea per ajudar aquests nens amb addiccions a superar-les".

Els consellers generals encarregats de les comissions han destacat el debat enriquidor i l'interès dels joves per temes d'abast general. El conseller liberal Ferran Costa posa en relleu els "temes punyents" que es tractaran i preveu "molta discussió". Creu que són "propostes molt vàlides". El conseller de DA, Josep Anton Bardina, destaca com "són joves predisposats a ser més consellers, no venen a passar el matí, sinó que tenen molt clar que venen a treballar textos legals". Remarca "que tenen opinions pròpies i venen a defensar-les". El president suplent del grup mixt i conseller general del PS, Pere López, ha destacat "la capacitat de debat de tots els sistemes educatius buscant sempre vies d'entesa".

Altres temes han estat el dret d'asil i el foment de l'esport i l'estudi. El Consell de Joves es celebrarà el 7 de març.

Informa: Ana Alamán
Imatge: Anna Romagosa

El Consell dels Joves abordarà la doble nacionalitat, la igualtat i el consum de drogues

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn

Ratio: 0 / 5

Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

El Consell dels Joves aborda enguany temes molts presents en l'agenda política, com ara la doble nacionalitat, la igualtat entre homes i dones i el consum de drogues. Els joves els han treballat aquest dimecres en comissió, fomentant un debat que tothom qualifica d'enriquidor.

Els alumnes que formaran el Consell dels Joves han començat a debatre les proposicions de lleis que defensaran. Han abordat qüestions molt presents a l'agenda política dels adults. És el cas de la doble nacionalitat. Segons explica l'alumne del Lycée. Mohamed Douhri, "hem demanat que es permetin dues nacionalitats, que la principal sigui l'andorrana i només es pugui votar en el país on es resideix".

Els joves també tractaran la igualtat. Sobretot, com explica l'alumne de l'escola andorrana de Santa Coloma, Xavi Rodríguez, "la desigualtat de salaris entre homes i dones"

També han debatut temes que els afecten molt presents en el seu dia a dia, com ara les drogues. Per això es vol crear un centre de rehabilitació de joves amb addiccions. L'alumna del Lycée, Lara Garcia, explica com "la majoria de la comissió està a favor i el veuen una bona idea per ajudar aquests nens amb addiccions a superar-les".

Els consellers generals encarregats de les comissions han destacat el debat enriquidor i l'interès dels joves per temes d'abast general. El conseller liberal Ferran Costa posa en relleu els "temes punyents" que es tractaran i preveu "molta discussió". Creu que són "propostes molt vàlides". El conseller de DA, Josep Anton Bardina, destaca com "són joves predisposats a ser més consellers, no venen a passar el matí, sinó que tenen molt clar que venen a treballar textos legals". Remarca "que tenen opinions pròpies i venen a defensar-les". El president suplent del grup mixt i conseller general del PS, Pere López, ha destacat "la capacitat de debat de tots els sistemes educatius buscant sempre vies d'entesa".

Altres temes han estat el dret d'asil i el foment de l'esport i l'estudi. El Consell de Joves es celebrarà el 7 de març.

Informa: Ana Alamán
Imatge: Anna Romagosa

Vivències!

Publicado: Viernes, 16 Febrero 2018 Escrito por Administrator

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn

Ratio: 0 / 5

Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

Avui inicio la meva col·laboració a la secció “Opinió”. 

El meu nom habitual és Everest, però no l’oficial. Al 1938 a Espanya no acceptaven un nom que no estigues al santoral, raó per la qual els meus pares, ateus, em van enregistrar sota el nom més semblant a Everest, és a dir Evaristo. 

 Vaig néixer a Puigcerdà el gener del 1938. Fill de pares republicans vam haver d’exiliar-nos a França el gener del 1939 i les autoritats franceses ens van internar al Camp de Concentració d’Argelès-sur-Mer, la meva mare, la iaia , dos ties i jo, a la part del camp reservat a les dones i el meu pare (mutilat de la batalla del Front d’Aragó) en la dels homes.

Molts heu sentit parlar de les condicions de vida molt dures (fred, fam, polls, sarna ….) en aquest camp situat en una superfície sorrenca i humida amb un vent furiós , voltada de filat espinós i del mar glaçat. Vigilats per un regiment de senegalesos i d’espahis a cavall manats per gendarmes francesos. Per més desgràcia els interns vam patir una greu epidèmia de disenteria i com que no es disposava de les latrines suficients per a tants malalts, la única solució era anar al mar per fer les nostres necessitats biològiques i allí patir els cops de sabre dels senegalesos a cavall que no ens ho deixaven fer.

 

D’Argelès les autoritats franceses van enviar a les dones i nens a Besançon una ciutat de l’Est (département du Doubs) prop de la frontera amb Suïssa. Allí ja no era un camp sinó un hospital i les condicions de vida van millorar molt. La meva família va tenir la sort de ser apadrinada per una parella francesa comunista amb un cor enorme, tant és així que fins al final els dèiem : “les papas français”.

Al meu pare el van destinar a una “Companyia de Treballadors Estrangers” a la Poudrerie (Polvorí) de Toulouse.

Mentrestant va començar, a principis de setembre del 1939, la 2ª Guerra Mundial i al maig/juny del 1940 la invasió de França per l’exèrcit alemany.                                                                                                

Finalment vam ser alliberats al 1942, tota la família es va reagrupar i els meus pares van decidir quedar-se a viure a Toulouse, com uns 20.000 refugiats més, quasi un 10% de la població de la vila. Aquesta ciutat estava en la zona Sud de la France dita “zona lliure” degut a la Convenció d’armistici del juny 1940 fins que el novembre del 1942 també va ser ocupada. Tot França estava sota l’autoritat del Govern francès dirigit per el Mariscal Pétain, col·laborant amb els nazis.

A causa d’una baixa taxa de natalitat França tenia una mancança de mà d’obra en proporció a la seva població, gairebé un terç d’aquesta. Els homes d’entre 20 i 40 anys, van ser mobilitzats i per això els exiliats varen ser ràpidament una font de mà d’obra indispensable en temps de guerra, raó per la qual no van permetre l’exili cap a Mèxic, únic país que va rebre els emigrants amb els braços oberts. El meu pare va demanar un visat per a Mèxic que li va ser denegat i ens vam haver de resignar a quedar-nos a França.

Fins l’alliberament del 1944 vam viure uns anys de moltes penúries com la falta d’aliments. El Govern va crear les cartes de racionament i tiquets per poder adquirir els productes de primera necessitat alimentària (pa, carn, peix, sucre, etc.). La gana va ser més important a les ciutats i afectava els més joves. Alguns francesos es van dedicar al mercat negre per vendre aliments sense tiquets però a uns preus molt alts.

A Toulouse, capital de l’exili republicà actiu, solidari i militant, ràpidament es van organitzar reunions i moviments polítics espanyols, particularment anarquistes (entre ells la meva mare) i comunistes com el meu pare.

Aquest niu antifeixista i molt polititzat a on vaig passar la meva infància i adolescència, els meus estudis en establiments públics i laics van fer que m’impliqués des de molt jove en moviments anti-autoritaris , culturals, socials i polítics dirigits contra el capitalisme com per exemple les manifestacions estudiantils del maig 1968 (el més important moviment social de l’historia de França al segle XX) i el naixement de la societat post-moderna.

No és estrany doncs que les meves idees polítiques siguin progressistes i que els articles d’opinió que escric siguin essencialment sobre temes socials.

 OPINIÓ forum.ad , vivencies , opinio

 

Més de 500 persones participen en la rua més multitudinària de Carnaval

Publicado: Domingo, 11 Febrero 2018 Escrito por Administrator

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn

Ratio: 0 / 5

Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

Les carrosses i comparses del Carnaval arriben a totes les parròquies per omplir els carrers amb música, colors i tot tipus de personatges imaginaris. El fred no ha estat cap impediment perquè centenars de persones hagin sortit al carrer per divertir-se i desfilar amb tot tipus de disfresses.

A ritme de xaranga, així és com s'ha encetat la desfilada de l'esperada rua de Carnaval. El públic s'ha contagiat ràpidament del seu ritme i l'esbart d'Andorra la Vella i Santa Anna s'han encarregat de fer les millors coreografies al llarg de l'avinguda Carlemany.

Amb colors llampants i molt de confeti cadascuna de les comparses ha desfilat deixant la vergonya a casa i convertint-se per unes hores en personatges reals, imaginaris o sortits de la gran pantalla.

Un grup de cabaret o de gospel, pallassos, pokémons, pirates i altres criatures s'ho han passat d'allò més bé durant un recorregut de més d'una hora que ha acabat al Centre de Congressos d'Andorra la Vella per escollir un any més la millor comparsa i coreografia.

Informa: Hèctor Romance
Imatges: Enric Fernández

Les prestacions per baixa laboral incompleixen la Carta Social Europea

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn

Ratio: 0 / 5

Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

Les prestacions per malaltia i per accident laboral o malaltia professional incompleixen la Carta Social Europea. Segons l’informe anual elaborat pel Comitè Europeu de Drets Socials del Consell d’Europa, l’import mínim d’aquests subsidis és “insuficient”. Així, remarca que el 53% del salari mitjà obtingut en el darrer any en cas de malaltia, sobre la base del salari mínim, correspondria a 510 euros, mentre que en cas d’accident de treball o malaltia laboral la indemnització correspon al 66%, fet que dona un import mínim de 635 euros. Davant d’això, el Consell d’Europa exposa que aquestes són xifres massa baixes respecte del llindar de pobresa fixat al 40% de la renda mitjana.
L’estudi fa referència al període comprès entre el gener del 2012 i el 31 de desembre del 2015. D’aquest període se n’extreuen tretze conclusions de conformitat i quatre que no són conformes a la carta. A banda de les prestacions de baixa, s’avisa que la legislació de salut i seguretat a la feina no cobreix de manera específica la majoria dels riscos. També observa que els nivells de protecció sobre l’amiant i la radiació ionitzant són insuficients, i que els autònoms no estan protegits adequadament.  Amb relació a la seguretat social per a les persones estrangeres, també hi ha incompliments, ja que no es garanteix el mateix tracte als nacionals d’altres països i es remarca que no està establert que els immigrats que es troben en situació irregular a Andorra tinguin dret a assistència mèdica i social d’urgència. 
A més, dos punts queden pendents perquè es requereix  més informació i es fa referència a dues conclusions de no conformitat de l’estudi del 2015. Una, el dret dels treballadors immigrants i les seves famílies a la protecció i assistència, ha estat avaluada com a conforme, mentre que la segona, relativa al dret a l’habitatge, conclou que s’incompleix la carta.
Tot i les conclusions de l’informe, el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, va fer una valoració “molt positiva”, ja que “s’assoleix la conformitat en el 75%” de les qüestions avaluades i perquè la majoria de les que no, amb la feina feta els darrers dos anys, ja estan en vies de solucionar-se o fins i tot, en algun cas, resoltes del tot.
En aquest sentit, Espot, que va destacar que en els apartats en què “Andorra no compleix no hi ha gairebé cap país que ho faci” tot i que “no ha de servir d’excusa”, va explicar que, en el cas de la legislació sobre seguretat i higiene a la feina, en el moment de fer l’avaluació hi havia quatre reglaments i que amb posterioritat se’n han fet tres més.
Quant a l’amiant, el ministre va recordar que el juny passat es va aprovar el reglament corresponent, mentre que pel que fa a les prestacions va lamentar que no s’hagi tingut present que la indemnització es paga sobre les cotitzacions i que la prestació contributiva es pot complementar amb prestacions socials si no és suficient. Tampoc que els treballadors per compte propi s’assimilen als empresaris.
 Així mateix, el ministre, que va destacar que cal “més pedagogia” per explicar la realitat del país, va defensar que el reglament de prestacions econòmiques de serveis socials i sociosanitaris ja ofereix la protecció necessària a persones amb situació irregular.

Escrit per: M.S./M.S.C /
Foto: SFGG/J.A.Viladot