Joves vulnerables, oblidats i apartats del sistema

Publicado: Jueves, 19 Octubre 2017 Escrito por Daniel

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn
Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

Qualsevol jove d’Andorra pot passar una crisi socioeconòmica. No tots són “ninis”; alguns, de fet molts, volen tenir la seva pròpia vida, treballar pel seu futur i crear el seu projecte de vida, cosa que es converteix en una situació difícil i complexa per a alguns al nostre país.

Molts joves són, doncs, els que volen treballar, independitzar-se, i no dependre de ningú, però no tots tenen els recursos suficients per realitzar aquest canvi de vida. És a dir, no tots poden ser totalment autònoms.

A l’hora de buscar les solucions per les seves mancances, que pot ser habitualment una empenta socioeconòmica, molts es dirigeixen al Servei d’Orientació dels Joves de Situació Vulnerable, entre altres serveis. I, malauradament, aquí no troben el que busquen. Se’ls falta al respecte, se’ls desinforma i molts cops es fa el possible perquè es busquin la vida i per no haver de pagar-los ajuts, quan tan sols volen una solució i una sortida digna per poder fer el seu camí i projecte de vida sense dependre sistemàticament de ningú.

Considero que Andorra, actualment, funciona en l’àmbit social d’una manera totalment inhumana, i així es veu com són atesos aquests joves. Com si fossin un problema pel país i els serveis socials. Ho he viscut i segueixo vivint-ho, acompanyant nois i noies del nostre país a buscar solucions pel seu projecte de vida.

Amb aquest tracte es creen més problemes, quan el que s’hauria de fer és buscar una solució i facilitar-la als afectats, fins i tot i més sovint, al col·lectiu de joves en alt risc d’exclusió. El nostre Govern paga 600 euros per cada ajut de precarietat i allotjament en pensions depriments als usuaris. Sense ajudar-los amb un pis i a assumir depeses bàsiques, les pensions hostals tan sols són solucions provisionals, ja que només tenen un llit, una pica i un bidet amb àpats, banys compartits, sense televisió ni res més. Com deia abans, tot pagat des de Govern directament a hostals i pensions: 600 euros per usuari en concepte d’allotjament mensual per precarietat.

Se’ls dona pensió completa, sí, però ni estris de neteja ni cap despesa fora de l’hostal. Per tant, sovint han de demanar diners per sabó a altres persones per poder anar a treballar en condicions, si és que troben feina. Així és com malbarata els diners el Govern de DA. Repetim-ho: marginant els joves amb precarietat, gastant-se molts euros en pensions per a gent que ja té 18 anys. Una situació molt vergonyosa quan la seva funció hauria de ser vetllar per l’usuari perquè tingui un futur estable.

El més cruel, crec, per als nostres joves és que no se’ls informa dels drets quan estan sent seguits pel Servei d’Orientació. Se’ls demana que busquin ells mateixos

la solució als seus problemes o que dormin a casa d’amics o coneguts amb la finalitat d’estalviar-se ajudar-los, com si fossin un problema per Afers Socials. Fins i tot els fan signar papers sense donar-los cap còpia ni explicant-los què firmen. Tampoc se’ls informa dels drets i ajuts que estan disponibles per a cada usuari. Fins i tot s’arriba a violar la seva intimitat a l’hora de parlar amb els mateixos usuaris dels seus problemes. Jo he viscut en una pensió en aquestes condicions, i trobo que era i és un ambient trist i desolador.

Què costa pagar un pis i invertir el que sobra en estris i àpats? Per què el Govern gasta 600 euros per a cada persona però no fa cap acompanyament en pisos socials passats els 18 anys? Aquesta és la situació dels joves andorrans i residents que fan el pas de voler-se emancipar. Què vol fer el nostre Govern de la nostra joventut?

On és la famosa Cartera Social (aquell llibret, tríptic, que orienta a la població pel que fa als drets i a les ajudes que pot rebre cada col·lectiu)? Una cartera que és fonamental per complir els requisits de la llei social.

Al ministeri m’han dit que no saben què és una cartera social. Vergonyós! Són la branca central de la llei social d’Andorra i, en canvi, generen manca d’informació i confusió en ajuts que es realitzen. Mentrestant, molts joves voldrien ajudar al país, però sense informació dels ajuts i drets canvien d’opinió i ja només volen marxar-ne. A això ajuden les massives ajudes discriminatòries, ja que segons qui ets i quin nom tinguis, tens o no dret a ajudes socials. Tan sols has de callar i buscar-te la vida. Cada dia que passa més joves prefereixen estar al carrer, farts del cansament que els provoca la humiliació que reben del nostre Govern. I pensen: quina finalitat té per a un jove demanar ajuts, si al final ens tanquen la porta cap al carrer?

La joventut d’Andorra està totalment abandonada quan, en el fons, són el seu present. Però un país sense un present estable no podrà donar un futur estable, i si segueixen ajudant per aquest camí discriminatori i no donen la mà als nostres joves, ells marxaran i no vull pensar com serà la nostra Andorra d’aquí 20 anys.

Espero i desitjo que això canviï i que es faci pública la famosa cartera social, ja que sense informació la llei social i l’atenció és discriminatòria.

Tan sols vull donar forces als nostres joves andorrans i residents. No esteu sols. Seguiu lluitant pels vostres drets. No us deixeu emportar per la humiliació del Govern actual.

Sou el present i Andorra és vostra. Podeu canviar-la. Teniu drets que s’han de respectar des del ministeri d’Afers Socials i els seus departaments. Heu de reclamar els vostres drets com a persones i no tolerar més aquest tracte, ja que com diu algú tots som Andorra.

 

DAVID SUBIRÀ: «S’ha passat a una situació de llibertinatge i falta de normes»

Publicado: Sábado, 10 Junio 2017 Escrito por Daniel

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn
Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

 

David Subirà, al seu despatx.

Imatge : David Subirà, al seu despatx.

David Subirà és psicòleg clínic de l’Equip d’Atenció Especialitzada en Salut Mental i el dimecres i el dijous (de les quatre de la tarda a les 19.30 hores) atén els joves que s’adrecen al CRAC (Consulta Ràpida d’Adolescents en Risc). Es tracta d’un servei gratuït que està en funcionament des de l’any passat i que està obert a joves de 12 a 30 anys de totes les parròquies. / Per ESTEFANIA GRACIA

–Quins joves atén el CRAC?
–Al CRAC pot assistir qualsevol jove de 12 a 30 anys que tingui algun tipus de malestar psicològic o psiquiàtric, així com qualsevol jove que vulgui fer només una consulta, sigui de la parròquia que sigui. Poden venir sense demanar cita prèvia, poden fer una trucada o venir directament.

–Quines problemàtiques s’han tractat durant el primer any del CRAC?
–Durant l’any passat les problemàtiques que més es van tractar van ser les relacionades amb els trastorns de conducta, el consum de substàncies tòxiques i, puntualment, vam atendre algun cas relacionat amb trastorns psiquiàtrics més greus.

–Quins serien aquests trastorns psiquiàtrics més greus?
–Per exemple, l’any passat vam atendre un cas de trastorn obsessiu i algun de trastorn de la personalitat.

–Totes aquestes problemàtiques encaixen amb les que es denoten en els països veïns?
–Sí, totalment. Són problemàtiques que estan dins del que seria l’esperat en la nostra societat occidental, per tant, no són només d’Andorra.

–Quants joves ha atès el CRAC durant el 2016?
–Hem fet 52 intervencions amb 16 joves, és a dir, s’ha vist més d’una vegada a cada jove. I del total d’atesos, vuit es van haver de derivar al Servei de Salut Mental i sis pel consum de substàncies.

–Què entenem per intervencions?
–Són trobades de valoració amb possibles derivacions. També es fa un intent de contenció emocional de la situació.

–Si s’ha de fer un seguiment dels joves, qui el fa?
–El seguiment ja el passa a fer l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell. També ens hem trobat amb situacions de problemàtiques socials i, en aquests casos, normalment derivem els joves als serveis socials.

–De quins problemes socials estem parlant?
–Sobretot problemes familiars, com maltractaments.

–I casos d’assetjament escolar, n’heu tractat?
–Sí, un parell. La veritat és que darrerament és una de les problemàtiques principals. Potser no hi ha més casos, però sembla que la societat s’està conscienciant més i està més sensibilitzada amb el tema, per tant, ho denuncia més. L’assetjament escolar és un tema important, perquè no només afecta el jove durant la seva edat infantil, sinó que també el pot afectar a nivell maduratiu i de com es troba emocionalment durant l’edat adulta. Els que han patit assetjament solen tenir problemes d’interacció un cop ja són adults, perquè es troben molt insegurs i reticents al contacte social, doncs l’assetjament acaba sent un trauma.

–És cert que l’assetjament apareix cada vegada més aviat?
–Sí, cada cop es veuen més casos amb joves d’11 i 12 anys, i alguns fins i tot més petits.

–Per què creu que és així?
–Va una mica en relació al que dèiem abans, no és que hi hagi més casos, sinó que cada cop estem més sensibilitzats i cada cop es denúncia més. Tot el sistema educatiu i sanitari està més pendent i, per això, potser es veuen casos abans, perquè hi ha més conscienciació.

–Qui ha denunciat els casos d’assetjament que s’han tractat des del CRAC?
–Les mateixes víctimes. Els joves han decidit denunciar-ho o senzillament parlar del tema. I a partir d’aquí, es posen en marxa els mecanismes necessaris per poder esmenar la situació.

–Quins són aquests mecanismes?
–Un tractament psicològic del menor agredit i posar en marxa el protocol d’assetjament escolar, que tenen totes les escoles. Depenen de l’assetjament, l’escola ha d’actuar per intentar reduir la situació. I per sort, aquest país té un protocol molt eficaç.

–Només s’actua amb les víctimes, o també es tracta als agressors?
–Amb els dos. En el cas de l’agressor, s’han de veure una sèrie de factors; com si és un jove amb història d’haver estat assetjat escolarment, les característiques de la seva personalitat o si és capaç de treballar amb la seva capacitat empàtica. Per veure com se sentiria ell si estigués en el cas de la víctima. Perquè a vegades són joves molt impulsius o que tenen problemàtiques familiars, i no es paren a pensar quines conseqüències tenen els seus actes sobre les altres persones.

–És curiós veure com un jove que ha patit assetjament i sap com de malament ho passa la víctima acaba sent l’agressor.
–Això és perquè acaben repetint els patrons. Han patit assetjament i guarden certs índoles d’agressivitat i irritabilitat i, precisament, projecten aquests sentiments cap als altres. La ràbia és un sentiment molt desagradable.

–Quina importància té que la gent no faci la vista grossa en aquests casos?
–La conscienciació és molt important, ja no només dels nens, sinó també dels pares. Perquè l’assetjament escolar té unes conseqüències molt greus en l’estructuració de la personalitat de la víctima, a banda dels problemes d’interacció social que poden sorgir en un futur, en el moment de les agressions el jove pot patir ansietat, atacs de depressió, idees de suïcidi...

–En els casos extrems, es tracta a les víctimes amb medicaments?
–Si els símptomes són evidents i greus, s’intenta posar solució amb algun tractament farmacològic, sobretot si el jove té pensaments d’autolesionar-se o de suïcidi, són idees molt greus i que s’han d’intentar frenar.

–Un altre àmbit que tracten des del CRAC és el consum de substàncies tòxiques. Ha augmentat aquesta problemàtica en els darrers anys?
–Tenim la sensació que l’inici del consum es produeix abans. He vist joves d’11 o 12 anys que ja estan consumint cànnabis. Bàsicament, és la droga més consumida, a banda de l’alcohol. Precisament, l’alcohol és una substància que socialment està acceptada i que no se l’hi dona tanta importància, però el seu consum també és molt nociu.

–Quins problemes causa l’alcohol en un jove d’11 o 12 anys?
–A part dels problemes que pot provocar en el sistema nerviós, que en aquestes edats es troba en època de creixement, l’alcohol pot provocar desestabilitzacions en l’estat d’ànim, ansietat, depressions i el que correspon a una adició, com irritabilitat.

–Imagino que l’alcohol també pot provocar seqüeles.
–Sí. L’addicció pot comportar que quan el jove sigui més gran es trobi amb problemes agreujats. El mateix passa amb el cànnabis, socialment es considera una droga tova, però té moltes conseqüències a nivell del sistema nerviós central. Està demostrat que mata neurones i que desperta gens psiquiàtrics que poden estar dormits i que poden provocar psicosis, ansietat i problemes de depressió.

–En els casos de consum, com s’actua amb els joves des del CRAC?
–Sobretot, conscienciant-los de les conseqüències que té a nivell fisiològic i psicològic. I en el cas que el menor tingui certa consciència de problema, es deriven a la Unitat de Conductes Addictives (UCA).

–En aquests casos, també són els mateixos afectats els qui venen al CRAC en busca d’ajuda?
–Normalment, són ells mateixos, però també hem visitat alguns pares que han vingut perquè el seu fill tenia problemes en aquest àmbit. També se’ns deriven molts joves des de La Central, els mateixos educadors detecten la problemàtica i els deriven.

–Hi ha assistència a les famílies dels joves?
–Sí, jo mateix he parlat amb les famílies i se’ls hi fa un acompanyament. A més, quan s’ha d’actuar amb un menor sempre demanem el consentiment familiar. El primer que fem és una xerrada, però quan s’ha d’actuar més enllà amb tractament psicològic o farmacèutic, es parla amb la família i es demana el seu consentiment.

–A vegades n’hi ha prou només amb una xerrada?
–Sí. Depèn una mica dels casos, però n’hi ha que amb dos o tres trobades amb el menor per parlar ja n’hi ha prou. Hi ha joves que han vingut per preguntar dubtes sexuals o d’estudi, no tot són problemàtiques greus.

–En relació als problemes de conducta, a què es deuen?
–Bàsicament, a l’entorn familiar. Normalment són famílies desestructurades, amb problemes socials. També hi ha factors genètics i ambientals, però, en general, l’estructura de la família influeix molt.

–En aquests casos, com s’actua?
–La primera decisió mai ha de ser treure la família de l’entorn del jove. Sempre s’ha d’intentar actuar dins de l’entorn i posar-hi solució.

–En general, preocupa el futur dels joves?
–Hi ha la sensació que en la societat actual s’ha passat de posar molts límits i moltes normes a una falta de límits i normes. Aquesta falta porta a que apareguin problemes a nivell de comportament força importants. S’ha passat a una situació de llibertinatge. És dona molt més un excés de falta de normes. També ha influït molt les problemàtiques de conciliació familiar, els pares han de treballar i molts no poden dedicar el temps suficient als seus fills, i això també influeix.

–Hi ha intencions d’augmentar el CRAC?
–La idea és continuar oferint el servei i en algun moment s’ha plantejat la possibilitat d’ampliar a altres punts joves. La idea general és que els joves puguin venir i ser escoltats sense que les seves famílies hagin de fer-ne la seva derivació a Salut Mental, perquè com hem comentat, en ocasions només són dubtes o amb una o dues intervencions n’hi ha prou, i també és important que els joves tinguin un lloc on anar.

font informativa : www.elperiodic.ad

Se establecen 3 Nuevos servicios gratuitos con recursos objetivo de dar salidas y respuestas para la juventud del pais

Publicado: Sábado, 10 Junio 2017 Escrito por Daniel

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn
Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

Nos ha visitado hoy en el Café el ministro de Asuntos Sociales, Justicia e Interior, Xavier Espot. Hemos centrado la conversación en las últimas novedades del Departamento de Asuntos Sociales.

 

fuente: www.andorradifusio.ad

 

Canillo homenatja Mossèn Ramon i li dedica un camí

Publicado: Miércoles, 17 Agosto 2016 Escrito por Administrator

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn
Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

Més de mitja vida dedicada a la gent de Canillo mereix un sentit homenatge. Mossèn Ramon ha rebut avui una inesperada sorpresa, just després de la tradicional missa de Sant Roc: la parròquia compta, des d'avui, amb el Camí de Mossèn Ramon. Només la gent gran de la parròquia recorden els primers dies de Mossèn Ramon al poble. I és que han passat 50 anys des que un mes de juliol de 1966 l'entranyable mossèn va deixar Organyà per a traslladar-se a Canillo per ordre del bisbe Ramon Iglésies Navarri. En aquestes cinc dècades, la seva dedicació al poble han estat sempre valorades per la gent. Avui, just després d'oficiar la missa de Sant Roc, li tenien preparada una sorpresa. El camí que voreja el riu portarà el seu nom. "Content que el poble m'estimi", s'ha declarat Mossèn Ramon, i ha matisat que "al poble hi ha persones grans que han picat més pedra i s'ho mereixien més que jo". El camí recorre bona part de la parròquia, des de Sant Joan de Caselles fins a Cella, passant per davant d'Aina i la casa comuna. L'elecció d'un camí per retre homenatge al mossèn no ha estat casual, segons el consol major canillenc. Josep Mandicó ha assegurat que "realment és molt poca cosa en comparació al que ha fet ell, però li devíem això i ara el que hem de fer és acabar-lo d'arreglar". L'objectiu és que sigui un camí per passejar tranquil i una zona per reflexionar, ha explicat el cònsol. El comú farà treballs de millora en el camí, una via molt freqüentada per la gent, sobretot en aquesta època on el temps acompanya i invita a passejar.

 

Informa: Joan A. Sarmiento Imatges: Robert Querol / Sara Periago