• Bienvenida
  • Noticias
  • Noticias del Principado de Andorra
  • Noticias LGTBI+
  • Opinion
  • Canal YouTube
  • Contacto
  • Quieres promocionar tu empresa en neogenesis?
Neogenesis.info
Spanish Catalan English French German Portuguese Russian

¡Atención! Este sitio usa cookies y tecnologías similares.

Si no cambia la configuración de su navegador, usted acepta su uso. Saber más

Acepto

5 formas en las que los heterosexuales nos usan en la peda

Publicado: Lunes, 04 Junio 2018
Escrito por administador

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn
Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado
Foto: Pilerats
 

Hay cosas que la gente heterosexual no haría si estuviera en sus cinco sentidos. Estas son algunas maneras en las que los bugas se divierten con sus amigos gays cuando andan de fiesta.

La otra noche estaba en una reunión donde predominaban las mujeres heterosexuales (también conocidas como ‘bugas’). Una de ellas habló acerca de una chava que a mi juicio es bisexual, con la que se había besado en una fiesta. Para la buga, ese beso solo había sido algo «de la peda», pero para la chica bisexual había sido algo diferente.

«Yo no soy lesbo».

Cuando terminó de contar la anécdota y de comentar que fue raro cuando la chica bisexual «le empezó a intensear», la buga concluyó con el comentario: «Yo no soy lesbo». Es curioso cómo un mismo suceso puede significar tanto para alguien y a la vez absolutamente nada para la otra persona. Y pensé en cuán común es que l@s heterosexuales hagan cosas con miembros de la comunidad LGBT+ que quizá no harían en estado de sobriedad .

Sin afán de martirizar a los gays ni mucho menos, aquí les dejo algunas formas en las que los bugas nos utilizan en la peda.

Para cumplir sus fantasías sexuales

Hace muchos, muchos, muchos años (¡ja!) tuve un novio que sabía que también me gustaban las chicas. No llevaba ni tres días con él y, en una peda, me propuso que tuviéramos un trío con otra chava. Otro ejemplo: una amiga mía que hoy es lesbiana descubrió su verdadera orientación sexual después de que su marido la convenció de tener un trío con otra mujer. ¿A qué voy con esto? A que algunos bugas utilizan a los gays para cumplir sus fantasías sexuales. En el caso de los hombres, muchas veces una de estas fantasías es la de tener un trío con dos mujeres. Pero ojo, muchachos, no les vaya a salir el tiro por la culata.

Un trío entre dos mujeres y un chico / Foto: Pinterest

Para darle celos a su novi@

Una amiga se peleó con su novio porque se fue de fiesta con sus amigos, así que a ella le pareció buena idea llamarme para que la llevara a un antro gay. El novio se alucinó e imaginó miles de escenas lésbicas en las que su novia y yo nos uníamos para engañarlo. Pero no, solo fuimos a bailar y beber. Eso sí: la estrategia de mi amiga para darle celos a su novio funcionó.

Para experimentar

Quizá les haya pasado que conocid@s o amig@s heterosexuales que saben que ustedes son LGBT+ recurran a ustedes para experimentar. Sucede que estas personas ya tienen lo que denominamos ‘la espinita’ de saber qué se siente besar a alguien de su mismo sexo (o a alguien trans, por ejemplo), entonces buscan con quién poder hacerlo.

No dudo que ustedes se hayan ‘sacrificado’ más de una vez para ayudar a orientar a sus queridos amigos. Lo único peligroso de esto es que alguien puede enamorarse, y suele pasar que quien lo hace es el LGBT+ y luego sufre mucho porque para el buga solo era un juego, un ‘ver qué onda’, pero hasta ahí. Y ya, si tienen mucha suerte, la persona buga puede que se enamore de ustedes y salga del clóset y sean muy felices durante un tiempo. Pero no. Lo siento, generalmente no es el caso.

Para llamar la atención

Hay personas que se sienten poca cosa entonces inventan historias en las que ellas son el centro de atención. ¿Nunca les ha pasado que un buga dice que ustedes le tiraron la onda cuando para nada era cierto? A ese tipo de gente me refiero. Gente que dice que un gay o una lesbiana les tiró la onda entonces tuvieron que rechazarl@ porque ‘qué asco, yo no soy gay’. Una ‘amiga’ con la que estudié dijo que yo le había tirado la onda, cosa que fue falsa, y divulgó el rumor. Obvio le creyeron a ella porque ya todo mundo dominaba que yo era ‘rara’ entonces se tragaron el cuento. Pero es falso que los gays, las lesbianas o los bisexuales estemos enamorados de nuestros amigos y nos les aventemos. ¡Sabemos respetar! Pero esta gente, al tener la autoestima tan baja, necesita encontrar atención, y está dispuesta a utilizar la mentira para lograrlo.

Para que les inviten la peda y hasta los viajes

Una amiga lencha caballerosa se quejó de que las bugas solo la usan para que les invite la cena, la fiesta y, en algunos casos, hasta los viajes. Ahora, esto ya es decisión de mi amiga lencha caballerosa. Si tú eres lesbiana y te enamoras de una buga eres libre de hacerlo, pero si notas que no pasa nada entre ustedes es probable que solo te esté usando y medio dándote de alas para sacarte drinks y viajes. Después de que aceptes la realidad, tienes tres opciones: a) seguirle invitando la peda y los viajes a sabiendas de que nunca pasará nada; b) no dejarte utilizar y dejar de tratarla como si fuera tu novia; c) seguir pagándole la peda y los viajes porque estás empecinada en creer que no es buga, que en el fondo también está enamorada de ti, y que pronto, muy pronto, sucederá algo entre ustedes porque tú estás segura de que «todo el mundo es bisexual».

Sobre todo en el caso de las mujeres bugas he notado que muchas de ellas piensan que es divertido y hasta cool darse uno que otro beso con otra chava en la peda. Pero no se enamoren, chicas, es solo un juego.

Foto: Pilerats

Amigos gays me han contado que también hay muchos hombres que según esto son bugas, tienen novia y todo, pero bien que se los han besuqueado y hasta hecho más cosas, pero después del encuentro, todo vuelve a la ‘normalidad’, ellos siguen con sus novias y luego hasta se casan y pues «lo que pasa una vez es como si no pasara nunca».

Hay de todo en la viña del señor, así que cuéntenme, ¿a ustedes cómo los han usado l@s bugas en la peda?

Que viva el amor

Fuente:https://soyhomosensual.com/comunidad/5-formas-en-las-que-los-heterosexuales-nos-usan-en-la-peda/

Por: Mildred Pérez de la Torre

Escola andorrana i religió

Publicado: Sábado, 02 Junio 2018
Escrito por Daniel

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn
Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

 El projecte de llei d’ordenament del sistema educatiu andorrà tramitat pel Govern al Consell General estipula que, “durant l’ensenyament obligatori, els centres han d’oferir l’ensenyament de la religió catòlica. Aquest ensenyament és opció voluntària per als alumnes”.

L’andorrana és una escola laica i, per tant, no pot prioritzar (de forma obligatòria) cap tipus de religió ni ideologia.

Crec que l’ensenyament de la religió catòlica (com també el budisme, el judaisme, l’evangelisme i l’islam) hauria de ser una opció lliure per a les famílies que ho demanen, però sempre fora de l’horari lectiu tot i que dins dels espais escolars. Per què no substituir l’ensenyament de la religió catòlica, en horari escolar, per l’estudi de la història de les religions, valors socials i cívics? En una escola laica, com l’andorrana, això ens permetria evitar confondre l’analfabetisme religiós, el desconeixement de la seva història, dels seus valors, de les conviccions que transmet la religió, amb el fet d’adherir-s’hi, ja que són dues coses diferents. Fa uns anys, el periodista Salvador Alsius va publicar el llibre Hem perdut l’oremus, on posava de manifest la pèrdua progressiva de la terminologia religiosa. I feia veure que les conseqüències d’aquesta pèrdua es detecten no només en la incomprensió d’una part important de la fraseologia popular, sinó també en la incomprensió d’una gran quantitat d’obres literàries, musicals o pictòriques.

Altres aspectes a tractar a l’escola pública serien la moral de la vida humana i problemàtica actual, com la manipulació genètica, l’avortament, la igualtat de gènere, l’eutanàsia, la pena de mort, les drogues i l’alcoholisme, i algunes referències a la vida sexual i a l’homosexualitat.

L’escola pública només pot actuar correctament, democràticament, si ensenya i educa en els valors de la laïcitat, ja que és el mínim comú denominador que pot permetre la convivència pacífica entre ciutadans iguals en drets, però sempre necessàriament diferents en el pensament. Es tracta de viure una laïcitat oberta i no un laïcisme excloent que no respecta el dret de les persones a la llibertat religiosa. Una laïcitat que impulsi la construcció d’un espai públic fonamentat en els drets humans, en els valors de la pluralitat, de la tolerància activa i del respecte democràtic per a totes i cadascuna de les opcions filosòfiques i religioses personals.

Per què tantes resistències a educar en la llibertat, per ajudar a construir-se dubtant, per acceptar que cal aprendre a pensar?

Cal educar perquè les explicacions religioses no siguin imprescindibles i perquè, quan l’infant sigui autònom, sàpiga raonar, criticar o assumir lliurament les propostes religioses dels seus adults.

Fuente : www.bondia.ad

Autor : Evaristo Vilagines Moreso

 

Afers Socials atén 89 joves en risc el 2017 un cop desplegats els programes d'ajuda

Publicado: Miércoles, 30 Mayo 2018
Escrito por Daniel

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn
Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

 Afers Socials va atendre l´any passat una norantena de joves en els diferents programes d´atenció i ajuda de l´àrea de Suport als joves tutelats i extutelats. 31 d'aquests ja n'havien format part l'any anterior. Els casos més greus són sis nois amb expedients civils o penals i amb problemes de conducta.

El 2017 l´àrea va atendre 89 expedients, una xifra molt per sobre del 37 de l´any anterior, el primer en què existia. El ministre ha explicat que l'augment respon al desplegament de més programes d'ajuda. Als quatre que ja hi ha, caldrà sumar-hi el Centre residencial d´educació intensiva que es farà al Solà d´Enclar i que acollirà els casos més greus. Assegura que "un cop el puguem inaugurar, si pot ser abans de final d'any o l'any que ve segur, quedarà completada la xarxa de recursos socials que els joves en situació de risc o vulnerabilitat necessiten".

Entre els programes d´ajuda disponible, hi destaca Rmoute, el pla de xoc per a joves que ja han tingut problemes amb la justícia i que a més tenen altres problemàtiques, per exemple de conducta. S'hi han acollit 6 persones.la cap d'àrea de Suport als joves tutelats i extutelats, Aurembiaix Semis, indica que han observat "una millora en la seva situació personal, en l'àmbit formatiu i de salut i estem reconduint alters aspectes de la convivència". "Hi ha un suport complementari: quatre estan a conductes addictives i un a salut mental", afegeix.

L'àrea també ha fet una prova pilot en adolescents en situació de risc menors a 16 anys, amb una quinzena de joves. La intenció és evitar que les males conductes es repeteixin i s'acabin cronificant.

Informa: Judit Pedrós
Imatges: Anna Romagosa
Locució: Jordi Lorente

10 cosas de los músculos que no sabes

Publicado: Jueves, 24 Mayo 2018
Escrito por Daniel

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn
Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

Los que hacéis ejercicio estáis muy familiarizados con el nombre de varios músculos como el bíceps, tríceps  cuádriceps. Incluso atendéis a conceptos como fallo muscular o hipertrofia muscular (ganar masa muscular). ¿Pero sabías estas 10 cosas sobre los músculos?

  1. El cuerpo humano tiene aproximadamente 650 músculos.
  2. Existen tres tipos de musculatura:
    1. Musculatura esquelética: Son el grupo de músculos que, generalmente, se contraen de forma voluntaria. Por ejemplo, estos músculos serían, entre muchos otros, el glúteo, el bíceps, el dorsal, el deltoides (hombro), isquiotibiales, gemelos, etc.
    2. Musculatura cardíaco: Hace referencia al corazón y, evidentemente, se contrae y se relaja de forma rítmica de forma involuntaria durante toda la vida. El corazón de un adulto sano puede bombear entre 60 y 100 veces por minuto. En un día (24h) puede latir, aproximadamente, 100mil veces. En un año, alrededor de 40 millones de veces.
    3. Musculatura liso: Este tipo de musculatura se contrae y se relaja de forma involuntaria, por eso es controlada por el Sistema Nervioso Autónomo (SNA). La musculatura lisa la podemos encontrar en el intestino, tráquea, bronquios, vasos sanguíneos, vejia urinaria, etc.
  3. Las funciones principales de la musculatura esquelética son:
    1. Producir calor: La musculatura esquelética es una parte imprescindible del cuerpo humano para mantener la temperatura estable. Las células musculares producen calor durante el proceso llamado catabolismo. Existen muchísimas vías catabólicas que actúan dentro de las células del cuerpo humano. Por ejemplo, para que tu musculatura se puede mover necesita energía como la glucosa. Para extraer energía de la glucosa, ésta se debe metabolizar (catabolizar, degradar, romper). A medida que, mediante el proceso de la respiración celular, la glucosa se va degradando se va liberando energía. Una parte de esta energía liberada se convierte en calor. La otra va los enlaces de alta energía ATP (adenosin trifosfato). Y aquí paramos con la explicación, pues lo importante es que entiendas que gran parte de la energía que se libera de los diferentes procesos metabólicos, se convierte en calor.
    2. Movimiento: Un conjunto de músculos se puede coordinar para mover los huesos y articulaciones en millones de acciones. Este hecho depende de la musculatura esquelética.
    3. Postura: La contracción parcial de forma continua por parte de muchos músculos esqueléticos es lo que hace que podamos sentarnos, mantener la posición perfecta para leer el periódico, mantenernos de pie, caminar o correr sin pensar, por ejemplo, en la posición de la cabeza.
    4. Protección: En cualquier tipo de golpe, agresión o accidente, tener una musculatura esquelética en forma, hará que se minimicen en los daños a los órganos vitales del cuerpo.
  4. Evidentemente en este punto, y en los anteriores, estoy hablando de forma muy genérica. Pues cada persona puede responder a parámetros muy dispares. De forma muy general, la masa(tejido) libre de grasa (todo lo que no es grasa: músculos, huesos, tejido nervioso, vísceras, etc.) de todo tu cuerpo, puede constituir el 80% (dependiendo del caso claro, como he comentado) del peso total de un adulto. La musculatura esquelética puede conformar el 40% del peso total de un adulto. Los huesos, por ejemplo, constituyen un 15% del peso total del cuerpo humano.  
  5. El músculo más potente en relación a su tamaño es el masetero (encargado de la masticación). ¿Pensabas que era el glúteo o la lengua? Pues no. El masetero puede ejercer una fuerza de entre 80 y 90kg.
  6. Los músculos que mueven a tus ojos, pueden hacer más número de movimientos por hora que cualquier otro que se te ocurra. Los ojos se pueden mover hasta 10mil veces por hora.
  7. El corazón, que es mucho más potente que la musculatura de tus ojos, pero que no se mueve tan rápido, puede latir entre 2,5 y 3,5 millones de veces durante toda la vida de una persona.
  8. El músculo sartorio es el más largo del cuerpo. Su origen está en las EIAS (Esquina Ilíaca Antero-Superior). Es decir desde el lado más externo de tu cadera, por la parte de delante y en el punto más alto. Su inserción es en la cara interna del platillo tibial anterior. Es decir, en el interior de la rodilla. Por tanto, la trayectoria es curvilínea. Va desde arriba y afuera, hasta abajo y adentro. Hay dos sartorios, uno en cada pierna. Su función principal es flexionar la cadera, abducción y rotación externa. De ahí su nombre. Lo que te acabo de escribir es la clásica posición de sastre.
  9. Los músculos esqueléticos reciben diferentes nombres curiosos. Por ejemplo, los puedes clasificar en función del número de cabezas como el bíceps (dos cabezas), tríceps (tres cabezas) o cuádriceps (cuatro cabezas). Otro ejemplo de otros tantos que podría haber es que hay músculos que tienen el nombre de la función que desempeñan. Por ejemplo, los aductores se llaman como la función que realizan, la aducción (llevar las extremidades a la línea media del cuerpo). Otros tienen el nombre de su origen e inserción. Por ejemplo, los isquiotibiales y el esternocleidomastoideo.
  10. ¿Qué crees que consume más energía? ¿la grasa o el músculo? Lo he comentado en varios posts anteriores y suele ser “vox populi” pero, por si a alguien le queda alguna duda, lo vuelvo a comentar para que lo tengas muy claro. Realiza ejercicios de fuerza, tener masa muscular es lo que gasta más energía en comparación con la grasa. Es decir, al cuerpo le cuesta más energía conservar músculo que grasa. Por eso, si tienes un buen % de músculo, tu cuerpo gastará más en reposo que si tienes un porcentaje de grasa alto.

Informahttp://blogs.menshealth.es/maximo-rendimiento/10-cosas-de-los-musculos-que-no-sabes/:

El PS veu corrupció i malversació en el crèdit de 3 milions a l’AREB

Publicado: Viernes, 18 Mayo 2018
Escrito por Daniel

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn
Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado
 
 
El cap de Govern, Antoni Martí, amb el conseller d’UL-ILM Carles Naudi, abans de l’inici de la sessió del Consell General.
El cap de Govern, Antoni Martí, amb el conseller d’UL-ILM Carles Naudi, abans de l’inici de la sessió del Consell General.
DV., 18/05/2018
 
El debat de l’esmena a la totalitat del Partit Socialdemòcrata al crèdit de 3 milions per a l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) va generar un dur enfrontament entre el conseller del PS Pere López i el ministre de Finances, Jordi Cinca. 

El parlamentari va acusar l’executiu de malversar els diners públics i de corrupció, ja que el suplent de crèdit serveix perquè l’AREB faci front a les despeses generades per les demandes judicials rebudes arran del cas BPA, la defensa de les quals va adjudicar de forma directa al despatx Badia Advocats, on precisament treballa el secretari general de Demòcrates per Andorra.
Cinca, que va defensar l’actuació de l’AREB a l’hora de procedir i la legalitat de l’adjudicació directa, ja que considera que es complien els requisits previstos a la llei per poder-la fer, va instar López, “si es creu realment aquestes actuacions”, a actuar en conseqüència i fer-les arribar,  per tant, a la justícia.

De fet, l’oposició en bloc, que va donar suport a l’esmena del PS i va deixar així sola la majoria demòcrata avalant aquest crèdit, va expressar els seus dubtes sobre l’adjudicació directa feta per l’AREB i, tot i no arribar a la duresa del conseller general socialdemòcrata, sí que van denunciar “amiguisme” en aquesta adjudicació, que van qualificar de “fosca” i de, com a mínim, “poc ètica”.
López va denunciar que es parli d’adjudicació urgent quan “portem tres anys de procés” i  va lamentar que tampoc no està justificada l’“especificitat de l’encàrrec”. A més, el conseller del PS va remarcar el cost “desorbitat” de cada causa, que va xifrar entre 30.000 i 80.000 euros, quan “per les mateixes causes, al sector privat, s’està pagant entre 2.500 i 3.500 euros per cas”, un fet que, a parer seu, suposa “un atracament a mà armada a les finances públiques”. 

El titular de Finances, que va admetre que el pressupost del 2017 hauria d’haver tingut una dotació més elevada per fer front a les demandes, va defensar que sí que es compleixen els requisits d’urgència, i va precisar que el gruix de demandes van tenir lloc el primer semestre del 2017. En aquest sentit, va explicar que les del 2015 i 2016 ja s’havien anat donant cas per cas al mateix despatx i que per una “coherència” en la defensa era lògic que també se li fes l’adjudicació en bloc. El ministre, que va considerar “indigne” que s’hagués assenyalat directament el secretari general de DA, va recordar que hi ha fins a 109 demandes que suposen un risc per a l’Estat de 2.500 milions d’euros, i va defensar també el cost, assegurant que s’han aplicat “correctament” les normes d’orientació del Col·legi d’Advocats sobre els honoraris i que l’AREB ha aconseguit, fins i tot,  un descompte global del 50%.

El president del grup liberal, Jordi Gallardo, va retreure a l’executiu la manca de previsió i el fet que no s’hagués dotat dels recursos necessaris l’AREB d’una altra manera i s’hagués optat per un procés que va qualificar de “poc ètic” veient “les vinculacions entre alguns treballadors del bufet, el Govern i el partit del Govern”. Així, Gallardo, que va deixar clar que no qüestionava la necessitat que l’AREB tingui els mitjans “per poder-se defensar”, va remarcar que votar el suplement de crèdit comportaria “avalar l’adjudicació directa dels serveis d’assessorament” que, va insistir, es podrien haver fet a través d’un concurs.

Per la seva part, el parlamentari d’Unió Laurediana-Independents de la Massana Carles Naudi, que va aprofitar per recordar els incompliments de l’AREB assenyalats en l’informe de fiscalització del Tribunal de Comptes, va demanar una compareixença del president de l’AREB davant del ple perquè expliqui quina és la situació.

D’altra banda, i davant les “greus acusacions” fetes per López i la petició expressa al cap de Govern que portés tota la documentació de l’adjudicació a la fiscalia, Antoni Martí, que va assegurar que en 25 anys que fa política “mai havia vist una legislatura com aquesta”, va avançar al conseller del PS que no aniria a la fiscalia però que qui “tenia l’obligació” de fer-ho era ell. “Quan es diu aquí el que es diu s’ha d’acompanyar amb els actes i anar a la fiscalia”, va remarcar el cap de Govern.

El conseller de Socialdemocràcia i Progrés, Víctor Naudi, i la consellera independent, Sílvia Bonet, van qüestionar també el procés seguit per l’AREB, mentre que el president suplent del grup demòcrata, Miquel Aleix, que també va mantenir un enfrontament amb López, va defensar la necessitat de dotar l’AREB de recursos.

‘Sí’ al text per cobrir la baixa al donant viu d’òrgans

Per assentiment de tots els grups i després que el Govern hagués emès un criteri favorable, el ple del Consell General va acordar la presa en consideració de la proposició de llei presentada per la consellera general d’Unió Laurediana-Independents de la Massana, Carine Montaner, perquè els donants vius d’òrgans tinguin coberta la baixa al 100%. Montaner va recordar que, amb la proposta de modificació de la Llei de la CASS, es busca “eliminar el fre econòmic” que pot haver-hi actualment perquè una persona de forma altruista pugui donar un òrgan a una altra que el necessiti.

Escrit per: 
M.S. / Foto: Jonathan Gil
Informa:/www.bondia.ad/politica/el-ps-veu-corrupcio-i-malversacio-en-el-credit-de-3-milions-lareb

El meu avi va morir a Mauthausen

Publicado: Jueves, 10 Mayo 2018
Escrito por Daniel

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn
Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

 

info imatge:L’escala de la pedrera de Mauthausen, amb els 186 funestos esglaons; a dalt, fitxa de Joaquim Moliné Pallarés a ‘Catalans als camps nazis’, de Montserrat Roig; a baix, Pere Moliné, rere el fil de pues que il·lustra l’exposició ‘Més enllà de Mauthausen’, fins al 19 de maig al CAEE escaldenc

El periodista Pere Moliné evoca la trajectòria que va dur el seu avi Joaquim, deportat número 3239, al camp nazi.

El primer record d’aquesta història és de quan tenia, diu, cap a 10 anys. Posem que cap al 1980. I és de la carta que l’avi Joaquim va enviar al que en quedava de la família: tres fills, tots menors de 12 anys, ja repatriats i repartits per cases dels parents a Barcelona i província. L’àvia havia mort de diftèria a Argelers. Hi esbossava uns plans de futur que mai no es van complir: “L’avi deia que tan aviat com els alemanys l’alliberessin es reunirien tots de nou a casa d’uns parents llunyans que tenien a França i que tots junts embarcarien cap a l’Argentina per començar-hi una nova vida”.

La devia escriure en algun moment després de la derrota francesa, consumada el maig del 1940, quan Joaquim Moliné Pallarés va caure presoner dels alemanys junt amb el batalló de treballadors estrangers en què s’havia enrolat –probablement per sortir del camp d’Argelers–, i el 21 d’abril del 1942, data del seu traspàs, segons consigna Montserrat Roig al monumental Catalans als camps nazis. Moliné havia ingressat el 3 de novembre anterior a Mauthausen, amb el número de matrícula 3239. Tenia 45 anys i només va sobreviure cinc mesos.

Ho recordava la setmana passada Pere Moliné, periodista de RTVA amb dos decennis llargs de trajectòria al país, davant de les tètriques fotografies de Més enllà de Mauthausen, l’estupenda, imprescindible exposició sobre la vida i l’obra del fotògraf Francesc Boix que fins al 19 de maig es pot visitar al CAEE escaldenc. La de l’avi Moliné és una història que la família, diu, ha mantingut durant set decennis en suspens: “El pare no l’ocultava, i la prova és que ens va llegir aquesta carta, però és un record dolorós, com és comprensible, i no havíem intentat mai anar més enllà. El resultat és que en sabem molt poques coses, de l’avi”.

Aquest juliol, ell i la seva germana viatjaran per primera vegada a Mauthausen. Esperen trobar-hi, diu, els “ecos” d’un avi a qui no van conèixer ni remotament. Un avi que encarna el costat més tràgic i desolador de l’exili republicà: de filiació anarquista i amb certa implicació durant la Guerra Civil espanyola amb el comitè local del seu poble –Arnes, a la Terra Alta–, Joaquim i la seva família –esposa i tres fills: el més gran, de 10 anys– van emprendre amb la derrota republicana i com centenars de milers de republicans el camí de l’exili, i van ser reclosos a Argelers. D’Argelers al batalló de treballadors estrangers; d’aquí a l’Stalag 142, el camp de presoners de guerra on van anar a raure la seva companyia; i de l’Stalag a Mauthausen, on ingressa el 3 de novembre de l’any 1941, i sospita Pere que va ser després de passar per algun altre camp. Boix, que hi havia ingressat a finals de gener del mateix 1941, s’havia incorporat al setembre al servei fotogràfic del camp, d’on ja no se’n mouria fins a l’alliberament, el 5 de maig del 1945.

4.761 morts espanyols

Joaquim forma part dels prop de 7.000 republicans espanyols que van anar a espetegar en aquest camp de concentració austríac. Un destí fatal, perquè hi van deixar la pell 4.761: set de cada deu. I en el pitjor moment: 4.521 d’aquestes 4.761 víctimes van morir-hi el 1941 i el 1942. Pere ho desconeix quasi tot sobre la trajectòria del seu avi a Mauthausen: ni el comando a què el van destinar, ni el barracó que li van assignar, ni molt menys la causa oficial del traspàs. “M’he demanat sovint”, diu Pere, “com devien ser aquests últims mesos del meu avi: és més que dubtós que arribés a ser kapo, els presoners en què els SS delegaven l’ordre intern del camp; eren normalment presos comuns i d’origen alemany, i a més no va tenir temps material. Queden dues alternatives: que intentés resistir –com Boix, que a més va tenir la fortuna del seu costat– o que, molt més probablement, es deixés anar”.

Es decanta finalment per aquesta última: “El meu avi era un home madur, derrotat, que probablement sabia que la seva esposa havia mort, i sense esperances raonables d’un alliberament més o menys pròxim perquè Franco s’havia desentès del destí dels republicans internats als camps nazis i perquè a finals del 1941 la victòria encara semblava més a prop de l’Eix que no dels aliats”. Si a tot això afegim una alimentació insuficient, una salut probablement minada després de dos anys d’exili i una feina esgotadora, s’entén el final que Pere li imagina: “Un dia es devia deixar anar. Potser es va deixar caure per les escales de la pedrera de Mauthausen, o li va aguantar la mirada a un oficial de les SS i li van engegar un tret o, simplement, va deixar de menjar. Es va rendir. En aquelles circumstàncies, qui l’hi pot retreure?”

Els ecos de Joaquim Moliné ressonen ara també al CAEE gràcies a les fotografies que Boix en va rescatar. Segons la cronologia, no va coincidir ni amb la visita al camp de Himmler i altres jerarques nazis, l’abril del 1941; ni amb la dantesca jornada de desinfecció que va tenir lloc el 21 de juny del 1941 al pati dels garatges de Mauthausen; ni amb la patètica desfilada que les SS va organitzar el 3 de juliol del 1942 a compte de Hans Bonarewitz, jueu austríac que va ser capturat després d’un intent de fuga: el van obligar a desfilar camí de la forca, precedit d’una orquestra que interpretava J’attendrais. Ni desgraciadament, amb la captura, interrogatori i mort del comandant de Mauthausen, Franz Ziereis, el 24 de maig del 1945: tots aquests moments estan documentats en les fotografies salvades per Boix i el seus companys de captiveri. Recordar-los és un acte d’estricta justícia. I d’estricta humanitat.

Escrit per:  A. Luengo / Fotos: SS / Màximus
informa: https://www.bondia.ad/cultura/el-meu-avi-va-morir-mauthausen

Más artículos...

  • Alex Stragelove , la nueva comedia gay de Netflix
  • Salut Mental restringeix l’accés directe al psicòleg
  • 83 alts càrrecs de l’administració es van repartir 4,5 milions d’euros en salaris el 2017
  • Lliure servei i robòtica
  • “Mario”, una historia de amor prohibido entre dos futbolistas

Página 18 de 25

  • Inicio
  • Anterior
  • 13
  • 14
  • 15
  • 16
  • 17
  • 18
  • 19
  • 20
  • 21
  • 22
  • Siguiente
  • Final

Buscar

Newsletter Subscriber

Nombre:
Email:

Rrae diseade day 28 de febrer 2019

Follow @NeoGenesisInfo
La biberria
oriental2
barri
  • Follow us on Facebook
  • Follow us on Twitter
  • Follow us on Youtube
  • Linkedin
Copyright © 2021 @NeoGenesis
Design and theme by JooThemes.net - Joomla Templates.

  • Follow us on Facebook
  • Follow us on Twitter
  • Follow us on Youtube
  • Linkedin