“Desanimat i profundament decebut”. Així es confessava ahir el president de Velles Cases, Claude Benet, davant de la negativa definitiva del ministeri de Cultura a incloure la restauració del Fargo de Fontaneda entre els projectes que han merescut aquest curs subvenció dintre de la campanya de conservació del patrimoni cultural. El ministeri va al·legar vicis de forma que no van ser resolts en el reglamentari termini de deu dies: assenyaladament, que no constava que el projecte estigui dirigit per un professional de la restauració, i que no es definia l’estat actual de conservació ni incorporava memòria justificativa de la intervenció prevista. També es retreu la inexistència d’un pressupost “detallat”, tot i que el cost total estimat s’enfilarà als 100.000 euros, i finalment, que la restauració ja havia començat abans de la concessió de la subvenció, contra el que diuen específicament les bases.
El ministeri, diu Benet, ja li havia comunicat oportunament aquests vicis. Velles Cases va actuar, insisteix, davant del silenci de l’anterior departament (“si haguéssim esperat a les subvencions, el Fargo encara estaria podrint-se a Fontaneda”) i els va advertir de la impossibilitat que l’entitat resolgués els tràmits que faltaven en el termini exigit. “El cert és que la visita de l’actual ministra al Fargo em va fer concebre esperances, però veig que eren infundades. Ara mateix estic decebudíssim, tot i que voldria pensar que encara hi ha una porteta oberta”. El que està clar, insisteix, és que el compromís amb el Fargo continua endavant, amb o sense subvenció, i que “anirem fins al final”. Però cops com aquest, adverteix, “em fan replantejar si val la pena seguir lluitant per la preservació del patrimoni. D’aquí a sis mesos acaba el mandat com a president de Velles Cases, i ja veurem què passa”. Pel que fa al Fargo, “si finalment resulta que l’Estat no se’l vol fer seu, ja trobarem algú que sí que ho vulgui, això no m’amoïna. Però és molt decebedor”.
A l’altre costat de la balança, qui de nou ha rebut subvenció ha sigut cal Gastó del Tarter, casa pairal que apareix documentada ja al segle XIV, modificada per útima vegada el 1828, que l’any passat va ser elevada a l’Inventari general del Patrimoni, i que el 1943 va ser escenari del fratricidi que va acabar amb l’afusellament de Pere Areny, l’últim reu executat a casa nostra. La propietat, en fi, vol convertir el casalot en allotjament rural i Cultura li ha concedit un ajut de 35.000 euros per a la 3a fase de la “rehabilitació integral” de la casa i els dos annexos.
També ha rebut una subvenció, aquesta de 13.450 euros, la “recuperació” de la paret de pedra seca d’un terreny de la Vall del Madriu que es destinarà a cultius biològics.
