El parlamentari va acusar l’executiu de malversar els diners públics i de corrupció, ja que el suplent de crèdit serveix perquè l’AREB faci front a les despeses generades per les demandes judicials rebudes arran del cas BPA, la defensa de les quals va adjudicar de forma directa al despatx Badia Advocats, on precisament treballa el secretari general de Demòcrates per Andorra.
Cinca, que va defensar l’actuació de l’AREB a l’hora de procedir i la legalitat de l’adjudicació directa, ja que considera que es complien els requisits previstos a la llei per poder-la fer, va instar López, “si es creu realment aquestes actuacions”, a actuar en conseqüència i fer-les arribar, per tant, a la justícia.
De fet, l’oposició en bloc, que va donar suport a l’esmena del PS i va deixar així sola la majoria demòcrata avalant aquest crèdit, va expressar els seus dubtes sobre l’adjudicació directa feta per l’AREB i, tot i no arribar a la duresa del conseller general socialdemòcrata, sí que van denunciar “amiguisme” en aquesta adjudicació, que van qualificar de “fosca” i de, com a mínim, “poc ètica”.
López va denunciar que es parli d’adjudicació urgent quan “portem tres anys de procés” i va lamentar que tampoc no està justificada l’“especificitat de l’encàrrec”. A més, el conseller del PS va remarcar el cost “desorbitat” de cada causa, que va xifrar entre 30.000 i 80.000 euros, quan “per les mateixes causes, al sector privat, s’està pagant entre 2.500 i 3.500 euros per cas”, un fet que, a parer seu, suposa “un atracament a mà armada a les finances públiques”.
El titular de Finances, que va admetre que el pressupost del 2017 hauria d’haver tingut una dotació més elevada per fer front a les demandes, va defensar que sí que es compleixen els requisits d’urgència, i va precisar que el gruix de demandes van tenir lloc el primer semestre del 2017. En aquest sentit, va explicar que les del 2015 i 2016 ja s’havien anat donant cas per cas al mateix despatx i que per una “coherència” en la defensa era lògic que també se li fes l’adjudicació en bloc. El ministre, que va considerar “indigne” que s’hagués assenyalat directament el secretari general de DA, va recordar que hi ha fins a 109 demandes que suposen un risc per a l’Estat de 2.500 milions d’euros, i va defensar també el cost, assegurant que s’han aplicat “correctament” les normes d’orientació del Col·legi d’Advocats sobre els honoraris i que l’AREB ha aconseguit, fins i tot, un descompte global del 50%.
El president del grup liberal, Jordi Gallardo, va retreure a l’executiu la manca de previsió i el fet que no s’hagués dotat dels recursos necessaris l’AREB d’una altra manera i s’hagués optat per un procés que va qualificar de “poc ètic” veient “les vinculacions entre alguns treballadors del bufet, el Govern i el partit del Govern”. Així, Gallardo, que va deixar clar que no qüestionava la necessitat que l’AREB tingui els mitjans “per poder-se defensar”, va remarcar que votar el suplement de crèdit comportaria “avalar l’adjudicació directa dels serveis d’assessorament” que, va insistir, es podrien haver fet a través d’un concurs.
Per la seva part, el parlamentari d’Unió Laurediana-Independents de la Massana Carles Naudi, que va aprofitar per recordar els incompliments de l’AREB assenyalats en l’informe de fiscalització del Tribunal de Comptes, va demanar una compareixença del president de l’AREB davant del ple perquè expliqui quina és la situació.
D’altra banda, i davant les “greus acusacions” fetes per López i la petició expressa al cap de Govern que portés tota la documentació de l’adjudicació a la fiscalia, Antoni Martí, que va assegurar que en 25 anys que fa política “mai havia vist una legislatura com aquesta”, va avançar al conseller del PS que no aniria a la fiscalia però que qui “tenia l’obligació” de fer-ho era ell. “Quan es diu aquí el que es diu s’ha d’acompanyar amb els actes i anar a la fiscalia”, va remarcar el cap de Govern.
El conseller de Socialdemocràcia i Progrés, Víctor Naudi, i la consellera independent, Sílvia Bonet, van qüestionar també el procés seguit per l’AREB, mentre que el president suplent del grup demòcrata, Miquel Aleix, que també va mantenir un enfrontament amb López, va defensar la necessitat de dotar l’AREB de recursos.
‘Sí’ al text per cobrir la baixa al donant viu d’òrgans
Per assentiment de tots els grups i després que el Govern hagués emès un criteri favorable, el ple del Consell General va acordar la presa en consideració de la proposició de llei presentada per la consellera general d’Unió Laurediana-Independents de la Massana, Carine Montaner, perquè els donants vius d’òrgans tinguin coberta la baixa al 100%. Montaner va recordar que, amb la proposta de modificació de la Llei de la CASS, es busca “eliminar el fre econòmic” que pot haver-hi actualment perquè una persona de forma altruista pugui donar un òrgan a una altra que el necessiti.
