L’USd’A i els treballadors del sector privat
Comparte el Contenido
Ratio: 0 / 5
Per Gabriel UBACH VALDÍVIA, secretari general de la Unió Sindical d’Andorra
Els dirigents de Unió sindical d´Andorra volem agrair totes les mostres de suport i ànims que estem rebent de totes les treballadores i treballadors del sector privat.
Tenim clar que la vostra situació es molt precària. Per aquest motiu hem demanat al Govern dels millors, el Govern del senyor Antoni Martí Petit, un augment de salaris i pensions d’un 10% durant l’actual legislatura, així com que el conjunt de treballadors de l’empresa privada puguin gaudir de dos merescuts dies de descans setmanal, igual com que per llei sigui obligatòria la instauració d’una tretzena paga a totes les empreses andorranes.
Creiem que la conciliació entre la vida privada i professional ha de deixar de ser una utopia en la societat andorrana. Per aquest motiu hem demanat als nostres governants que legislin en conseqüència perquè les famílies de treballadors del comerç, de l’hostaleria o altres sectors on l’activitat professional exigeixi el treball en cap de setmana, puguin gaudir d’almenys un cap de setmana al mes perquè les famílies es puguin trobar juntes amb als seus fills i fer efectiva la conciliació familiar.
Pensem que la nova llei del Codi de relacions laborals, la qual es troba en aquest moment a tràmit parlamentari, està lluny de complir amb les mínimes expectatives de qualsevol societat treballadora com es la societat del Principat d’Andorra.
Estem convençuts que aquest projecte de llei l’únic que persegueix és abaratir un acomiadament lliure que des d’USd’A tantes vegades hem denunciat. No formem part de la OIT, per molt que ho haguem demanat per activa i passiva, que aquesta seria la manera de tenir i garantir els compromisos internacionals sobre legislació del treball.
Realment la legislació social i laboral del Principat d’Andorra deixa molt que desitjar. És per aquest motiu, que l’USDA i la plataforma sindical estem a l’espera de reunir-nos amb els parlamentaris de DA. Tal i com es va comprometre el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, senyor Xavier Espot, esperem que el Molt Il·lustre conseller general demòcrata, senyor Josep Anton Bardina ens convoqui a una reunió on poder tractar sobre la nova llei del codi de relacions laborals, així com de la llei sindical i la de conflicte col·lectiu.
Els sindicats doncs estem a l’espera.
Informa: altaveudigital.com/lusda-i-els-treballadors-del-sector-privat/
Els sindicats, indignats amb el decret de serveis mínims de Tributs i Fronteres
Comparte el Contenido
Ratio: 0 / 5
BOPA ha publicat el decret de serveis mínims, on es delega al director general del departament de Tributs i de Fronteres la possibilitat d'establir un procediment d'emergència puntual per garantir la llibertat d'entrar i sortir del país. La mesura ha indignat els sindicats.
El portaveu de la plataforma sindical, Gabriel Ubach, vol que es demanin "disculpes públiques perquè estem parlant de treballadors de l'administració, no de terroristes". Considera que "declarar un estat d'excepció per una vaga de funcionaris està fora de lloc".
El Govern ha defensat que cal assegurar el funcionament de les dues duanes. El ministre Jordi Cinca assegura que "no hi ha d'ahver nerviosisme perquè el decret és exactament igual que el que es va fer el 2014 quan els duaners van fer vaga". Afegeix que "a l'hora de regular els serveis mínims no es pot fer igual pel servei administratiu que pel servei fronterer". Nega que s'hagi fet per la voluntat de fer vaga de zel.
Informa: Pere Moliné/Laia Ferré Marot
Les fonctionnaires d’Andorre en grève pour la première fois depuis 1933
Comparte el Contenido
Ratio: 0 / 5
Présenté par le gouvernement comme « une avancée dans les conditions de travail », le projet de réforme est censé permettre une plus grande flexibilité. « Nous voulons un peu plus de négociations », a réclame de son côté le président du Syndicat des pénitenciers, Sergi Teixeiran. Les syndicats demandent notamment la semaine de travail à 35 heures. Une pétition qui appelle à la démission du chef du gouvernement a également été lancée.
En fin de matinée, les manifestants ont déposé un recours contre le décret gouvernemental instaurant un service minimal, qu’ils jugent « abusif ». Publié mardi, ce décret extraordinaire a pour objectif de « garantir des services minimaux durant les journées de grève de façon à rendre compatible l’exercice de ce droit avec le fonctionnement des services publics et le respect des libertés publiques ».
Un seul défilé du 1er Mai, en 2004
Connu pour ses banques, ses stations de ski, ses cigarettes et ses alcools détaxés, le micro-Etat de 75 000 habitants connaît son premier mouvement social depuis 1933.
Voisine de l’Espagne et de la France, la principauté n’a pas la même histoire syndicale. Son tout premier groupement social de travailleurs, l’Union syndicale d’Andorre, a été créé en 2000 et a organisé en 2004, « à la pause de midi », son premier et seul défilé du 1er Mai, détaillait La Croix en 2013.
Pourtant signataire d’une Constitution qui reconnaît aux travailleurs « le droit de défendre leurs intérêts économiques et sociaux », le cadre juridique qui entoure le droit de grève reste ambigu et la question revient régulièrement lors des échanges de la principauté avec l’Organisation des Nations unies (ONU).
En 2013, le chef du gouvernement promettait de faire adopter le droit de grève par le Parlement dans les deux ans, à l’occasion de la visite de Ban Ki-moon. Deux ans plus tard, toujours auprès de l’ONU, la principauté disait accepter « les recommandations relatives à la garantie du droit de grève ». En février 2018, le secrétaire général du SAT (Sindicat Andorrà dels Treballadors), Guillem Fornieles, rappelle dans les colonnes du journal Diari d’Andorra que le droit de grève est reconnu à l’article 19 de la Constitution, mais n’a jamais été réglementé jusqu’à présent.
Informa:
En savoir plus sur:
Revelan documentos sobre orgías y prostitución gay entre sacerdotes italianos
Comparte el Contenido
Ratio: 0 / 5
UN RECIENTE DOCUMENTO CREA UN GRAN ESCÁNDALO AL SACAR A LA LUZ 50 CASOS SOBRE ORGÍAS Y PROSTITUCIÓN HOMOSEXUAL CON SACERDOTES DE DIÓCESIS ITALIANAS INVOLUCRADOS.
Un joven abogado ha entregado un dossier en que el que se detallan 50 casos a la diócesis Nápoli. Revela prácticas homosexuales y el pago por servicios de prostitución masculina por parte de al menos 50 sacerdotes de distintas diócesis de Italia, incluido un obispo, lo que provocó un escándalo. El documento fue elaborado por un joven abogado italiano llamadoFrancesco Mangiacapra, que ejerció como gigoló y recopiló una por una las rutinas sexuales de los sacerdotes, y consta de más de mil páginas. Desde el arzobispado ya se ha reconocido la existencia del dossier y se pide tiempo para investigar cada uno de los casos, “habiendo tomado nota de este documento que contiene chats, y teniendo en cuenta que se refiere a diferentes diócesis, ha decidido transmitirlo a las autoridades eclesiásticas vaticanas competentes para las formalidades que se consideren necesarias”. El informe incluye un CD con datos, imágenes, registros de tarjetas de crédito, mails de los involucrados, capturas de mensajes y conversaciones de aplicaciones móviles a las que recurrían para sus encuentros con otros hombres (Grindr y Romeo eran las más utilizadas).
Entre los 50 casos figuran un obispo, el director de una oficina diocesana pastoral escolar que buscaba encuentros sexuales a través de una aplicación, un sacerdote que visita discotecas de ambiente, un párroco que organizaba orgías en la Rectoría y un guardián capuchino que lo hacía en un convento. Desde la investigación pualizan que “no hay conductas criminales relevantes, estos son pecados, no crímenes”.
Informa : VÍCTOR SÁNCHEZ
Fuente: shangay.com , Revelan documentos sobre orgias y prostitucion gay entre sacerdotes italianos
El Consell dels Joves abordarà la doble nacionalitat, la igualtat i el consum de drogues
Comparte el Contenido
Ratio: 0 / 5
El Consell dels Joves aborda enguany temes molts presents en l'agenda política, com ara la doble nacionalitat, la igualtat entre homes i dones i el consum de drogues. Els joves els han treballat aquest dimecres en comissió, fomentant un debat que tothom qualifica d'enriquidor.
Els alumnes que formaran el Consell dels Joves han començat a debatre les proposicions de lleis que defensaran. Han abordat qüestions molt presents a l'agenda política dels adults. És el cas de la doble nacionalitat. Segons explica l'alumne del Lycée. Mohamed Douhri, "hem demanat que es permetin dues nacionalitats, que la principal sigui l'andorrana i només es pugui votar en el país on es resideix".
Els joves també tractaran la igualtat. Sobretot, com explica l'alumne de l'escola andorrana de Santa Coloma, Xavi Rodríguez, "la desigualtat de salaris entre homes i dones"
També han debatut temes que els afecten molt presents en el seu dia a dia, com ara les drogues. Per això es vol crear un centre de rehabilitació de joves amb addiccions. L'alumna del Lycée, Lara Garcia, explica com "la majoria de la comissió està a favor i el veuen una bona idea per ajudar aquests nens amb addiccions a superar-les".
Els consellers generals encarregats de les comissions han destacat el debat enriquidor i l'interès dels joves per temes d'abast general. El conseller liberal Ferran Costa posa en relleu els "temes punyents" que es tractaran i preveu "molta discussió". Creu que són "propostes molt vàlides". El conseller de DA, Josep Anton Bardina, destaca com "són joves predisposats a ser més consellers, no venen a passar el matí, sinó que tenen molt clar que venen a treballar textos legals". Remarca "que tenen opinions pròpies i venen a defensar-les". El president suplent del grup mixt i conseller general del PS, Pere López, ha destacat "la capacitat de debat de tots els sistemes educatius buscant sempre vies d'entesa".
Altres temes han estat el dret d'asil i el foment de l'esport i l'estudi. El Consell de Joves es celebrarà el 7 de març.
Informa: Ana Alamán
Imatge: Anna Romagosa
Vivències!
Comparte el Contenido
Ratio: 0 / 5
Avui inicio la meva col·laboració a la secció “Opinió”.
El meu nom habitual és Everest, però no l’oficial. Al 1938 a Espanya no acceptaven un nom que no estigues al santoral, raó per la qual els meus pares, ateus, em van enregistrar sota el nom més semblant a Everest, és a dir Evaristo.
Vaig néixer a Puigcerdà el gener del 1938. Fill de pares republicans vam haver d’exiliar-nos a França el gener del 1939 i les autoritats franceses ens van internar al Camp de Concentració d’Argelès-sur-Mer, la meva mare, la iaia , dos ties i jo, a la part del camp reservat a les dones i el meu pare (mutilat de la batalla del Front d’Aragó) en la dels homes.
Molts heu sentit parlar de les condicions de vida molt dures (fred, fam, polls, sarna ….) en aquest camp situat en una superfície sorrenca i humida amb un vent furiós , voltada de filat espinós i del mar glaçat. Vigilats per un regiment de senegalesos i d’espahis a cavall manats per gendarmes francesos. Per més desgràcia els interns vam patir una greu epidèmia de disenteria i com que no es disposava de les latrines suficients per a tants malalts, la única solució era anar al mar per fer les nostres necessitats biològiques i allí patir els cops de sabre dels senegalesos a cavall que no ens ho deixaven fer.
D’Argelès les autoritats franceses van enviar a les dones i nens a Besançon una ciutat de l’Est (département du Doubs) prop de la frontera amb Suïssa. Allí ja no era un camp sinó un hospital i les condicions de vida van millorar molt. La meva família va tenir la sort de ser apadrinada per una parella francesa comunista amb un cor enorme, tant és així que fins al final els dèiem : “les papas français”.
Al meu pare el van destinar a una “Companyia de Treballadors Estrangers” a la Poudrerie (Polvorí) de Toulouse.
Mentrestant va començar, a principis de setembre del 1939, la 2ª Guerra Mundial i al maig/juny del 1940 la invasió de França per l’exèrcit alemany.
Finalment vam ser alliberats al 1942, tota la família es va reagrupar i els meus pares van decidir quedar-se a viure a Toulouse, com uns 20.000 refugiats més, quasi un 10% de la població de la vila. Aquesta ciutat estava en la zona Sud de la France dita “zona lliure” degut a la Convenció d’armistici del juny 1940 fins que el novembre del 1942 també va ser ocupada. Tot França estava sota l’autoritat del Govern francès dirigit per el Mariscal Pétain, col·laborant amb els nazis.
A causa d’una baixa taxa de natalitat França tenia una mancança de mà d’obra en proporció a la seva població, gairebé un terç d’aquesta. Els homes d’entre 20 i 40 anys, van ser mobilitzats i per això els exiliats varen ser ràpidament una font de mà d’obra indispensable en temps de guerra, raó per la qual no van permetre l’exili cap a Mèxic, únic país que va rebre els emigrants amb els braços oberts. El meu pare va demanar un visat per a Mèxic que li va ser denegat i ens vam haver de resignar a quedar-nos a França.
Fins l’alliberament del 1944 vam viure uns anys de moltes penúries com la falta d’aliments. El Govern va crear les cartes de racionament i tiquets per poder adquirir els productes de primera necessitat alimentària (pa, carn, peix, sucre, etc.). La gana va ser més important a les ciutats i afectava els més joves. Alguns francesos es van dedicar al mercat negre per vendre aliments sense tiquets però a uns preus molt alts.
A Toulouse, capital de l’exili republicà actiu, solidari i militant, ràpidament es van organitzar reunions i moviments polítics espanyols, particularment anarquistes (entre ells la meva mare) i comunistes com el meu pare.
Aquest niu antifeixista i molt polititzat a on vaig passar la meva infància i adolescència, els meus estudis en establiments públics i laics van fer que m’impliqués des de molt jove en moviments anti-autoritaris , culturals, socials i polítics dirigits contra el capitalisme com per exemple les manifestacions estudiantils del maig 1968 (el més important moviment social de l’historia de França al segle XX) i el naixement de la societat post-moderna.
No és estrany doncs que les meves idees polítiques siguin progressistes i que els articles d’opinió que escric siguin essencialment sobre temes socials.
OPINIÓ forum.ad , vivencies , opinio