Els habitatges que estiguin buits durant un mínim de dos anys hauran de pagar un impost de 5,05 euros el metre quadrat. Així, un pis de 100 metres quadrats haurà de satisfer 505 euros l’any. Aquest és un dels aspectes de l’esperat projecte de llei de mesures urgents relatives a l’arrendament d’habitatges aprovat ahir pel Govern. Segons va explicar el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, estaran exempts d’aquesta nova taxa les segones i terceres residències, el domicili fiscal o social del subjecte passiu, els béns immobles en què s’hi realitzi una activitat econòmica, el canvi d’habitatge per raons laborals o de salut, i els pisos que estiguin en venda mitjançant una agència immobiliària. S’haurà de pagar cada 31 de desembre i els propietaris que tinguin un pis buit s’hauran d’inscriure en un registre. En el cas que no ho facin, se’ls sancionarà i hauran de tributar.
Per garantir que no hi ha pisos buits que no estan donats d’alta al registre, el Govern farà inspeccions (els consums de serveis seran una via per comprovar-ho). Espot va posar en relleu que no es tracta d’un impost amb finalitat recaptatòria sinó que té per objectiu vetllar per l’accés a un habitatge digne respectant el dret a la propietat i que busca un “canvi de mentalitat”. Al mateix temps va recordar que “molts països” ja l’han implementat.
Un altre aspecte recollit en aquesta llei òmnibus és la modificació de la Llei d’arrendaments de finques urbanes. El gruix de modificacions té per objectiu flexibilitzar els lloguers de locals comercials tot i que també algunes afecten el lloguer residencial. Així, s’estableix que en cas que el propietari no pugui rehabilitar un pis i sigui el llogater qui faci les obres es pugui pactar un període en què aquest darrer no haurà de satisfer la renda. A més, si l’arrendador es compromet a fer obres demanades pel llogater hi haurà la possibilitat de modular i pactar els terminis i les indemnitzacions per a la resolució anticipada del contracte. També s’estableix que en el cas que sigui l’arrendatari qui assumeix les despeses dels serveis (com ara l’aigua o la llum) haurà de presentar el contracte de lloguer a la companyia; es possibilita que les dues parts es puguin exigir la presentació de la pòlissa d’assegurances i demanar a la companyia que en certifiqui la vigència; i es fixa que la pròrroga tàcita del contracte quan finalitza la seva vigència no té efectes si no s’ha notificat prèviament al llogater.
A banda, es recull a la llei de forma específica que ningú pot ser discriminat a l’hora d’accedir a l’habitatge per cap motiu (ni d’edat, gènere, nacionalitat, discapacitat o d’altres) i que les administracions han d’adoptar mesures d’acció positiva per evitar aquestes conductes.
Locals comercials
Quant als canvis que afecten els contractes de lloguer de locals per a negocis, es modifica la durada mínima del contracte, que passa de cinc a quatre anys. Tot i així es manté la durada fins als set anys si l’arrendatari ha fet inversions que superin l’import de tres anys de renda. Amb tot, es permetrà una durada inferior a aquests quatre anys de vigència del contracte per als negocis de naturalesa efímera (d’unes setmanes o mesos). D’aquesta manera el contracte (que haurà de recollir els terminis i el tipus d’activitat) se cenyirà a la durada de l’activitat. A més no s’imposen limitacions a la fiança i es permet per primer cop pagar amb un aval (en els habitatges es manté en un màxim de dos mesos). Així mateix es possibilita que la fiança la pugui custodiar un intermediari i no el propietari.
Per altra banda, es redueixen a la meitat els terminis per a la pròrroga tàcita (passa a un any) i del preavís que cal donar per resoldre anticipadament un contracte (tres mesos). També es fixa en un mes el preavís per renunciar unilateralment al contracte. A més, en el cas de renúncia unilateral, la indemnització es podrà reduir a la meitat si el negoci ha registrat pèrdues en els últims dos anys. Els canvis també recullen l’opció de fixar una renda mínima fixa mensual que es pot incrementar en funció de la facturació, la xifra de negoci, o el resultat de l’explotació.
Foment de l’obra nova
El projecte de llei introdueix canvis en la llei del sòl, permetent l’ajornament o fraccionament de la cessió econòmica obligatòria. Aquests pagaments es poden allargar entre cinc i deu anys en funció del percentatge de cessió establert a cada parròquia. La mesura pretén impulsar l’obra nova d’habitatges plurifamiliars destinats al lloguer i permetre als propietaris pagar la cessió quan ja cobrin rendiments. S’obligarà aquests immobles a destinar-se a lloguer fins que s’hagi liquidat l’import de la cessió. Per altra banda, i durant els 18 mesos següents a l’entrada en vigor del text, es possibilitarà l’atorgament de llicències de reforma a edificis en règim fora d’ordenació. També els propietaris estan exempts de pagar el tram estatal de l’ITP si destinen el pis a lloguer durant cinc anys, i es fixa que els habitatges d’ús turístic han de pagar l’impost de radicació per tots els apartaments i no sols pel despatx i que no es poden beneficiar de l’IGI superreduït del 0%.
Espot es va mostrar obert a incloure al text les propostes que sorgeixin de la resta de grups parlamentaris tot i que es va mostrar en contra d’establir un límit al preu de lloguer ja que reduiria el parc destinat a aquest ús i accentuaria el problema, va dir.
Informa:https://www.bondia.ad pisos buits durant 2 anys pagaran un impost de 5 € el metre quadrat
