Les fonctionnaires d’Andorre en grève pour la première fois depuis 1933
Comparte el Contenido
Présenté par le gouvernement comme « une avancée dans les conditions de travail », le projet de réforme est censé permettre une plus grande flexibilité. « Nous voulons un peu plus de négociations », a réclame de son côté le président du Syndicat des pénitenciers, Sergi Teixeiran. Les syndicats demandent notamment la semaine de travail à 35 heures. Une pétition qui appelle à la démission du chef du gouvernement a également été lancée.
En fin de matinée, les manifestants ont déposé un recours contre le décret gouvernemental instaurant un service minimal, qu’ils jugent « abusif ». Publié mardi, ce décret extraordinaire a pour objectif de « garantir des services minimaux durant les journées de grève de façon à rendre compatible l’exercice de ce droit avec le fonctionnement des services publics et le respect des libertés publiques ».
Un seul défilé du 1er Mai, en 2004
Connu pour ses banques, ses stations de ski, ses cigarettes et ses alcools détaxés, le micro-Etat de 75 000 habitants connaît son premier mouvement social depuis 1933.
Voisine de l’Espagne et de la France, la principauté n’a pas la même histoire syndicale. Son tout premier groupement social de travailleurs, l’Union syndicale d’Andorre, a été créé en 2000 et a organisé en 2004, « à la pause de midi », son premier et seul défilé du 1er Mai, détaillait La Croix en 2013.
Pourtant signataire d’une Constitution qui reconnaît aux travailleurs « le droit de défendre leurs intérêts économiques et sociaux », le cadre juridique qui entoure le droit de grève reste ambigu et la question revient régulièrement lors des échanges de la principauté avec l’Organisation des Nations unies (ONU).
En 2013, le chef du gouvernement promettait de faire adopter le droit de grève par le Parlement dans les deux ans, à l’occasion de la visite de Ban Ki-moon. Deux ans plus tard, toujours auprès de l’ONU, la principauté disait accepter « les recommandations relatives à la garantie du droit de grève ». En février 2018, le secrétaire général du SAT (Sindicat Andorrà dels Treballadors), Guillem Fornieles, rappelle dans les colonnes du journal Diari d’Andorra que le droit de grève est reconnu à l’article 19 de la Constitution, mais n’a jamais été réglementé jusqu’à présent.
Informa:
En savoir plus sur:
Revelan documentos sobre orgías y prostitución gay entre sacerdotes italianos
Comparte el Contenido
UN RECIENTE DOCUMENTO CREA UN GRAN ESCÁNDALO AL SACAR A LA LUZ 50 CASOS SOBRE ORGÍAS Y PROSTITUCIÓN HOMOSEXUAL CON SACERDOTES DE DIÓCESIS ITALIANAS INVOLUCRADOS.
Un joven abogado ha entregado un dossier en que el que se detallan 50 casos a la diócesis Nápoli. Revela prácticas homosexuales y el pago por servicios de prostitución masculina por parte de al menos 50 sacerdotes de distintas diócesis de Italia, incluido un obispo, lo que provocó un escándalo. El documento fue elaborado por un joven abogado italiano llamadoFrancesco Mangiacapra, que ejerció como gigoló y recopiló una por una las rutinas sexuales de los sacerdotes, y consta de más de mil páginas. Desde el arzobispado ya se ha reconocido la existencia del dossier y se pide tiempo para investigar cada uno de los casos, “habiendo tomado nota de este documento que contiene chats, y teniendo en cuenta que se refiere a diferentes diócesis, ha decidido transmitirlo a las autoridades eclesiásticas vaticanas competentes para las formalidades que se consideren necesarias”. El informe incluye un CD con datos, imágenes, registros de tarjetas de crédito, mails de los involucrados, capturas de mensajes y conversaciones de aplicaciones móviles a las que recurrían para sus encuentros con otros hombres (Grindr y Romeo eran las más utilizadas).
Entre los 50 casos figuran un obispo, el director de una oficina diocesana pastoral escolar que buscaba encuentros sexuales a través de una aplicación, un sacerdote que visita discotecas de ambiente, un párroco que organizaba orgías en la Rectoría y un guardián capuchino que lo hacía en un convento. Desde la investigación pualizan que “no hay conductas criminales relevantes, estos son pecados, no crímenes”.
Informa : VÍCTOR SÁNCHEZ
Fuente: shangay.com , Revelan documentos sobre orgias y prostitucion gay entre sacerdotes italianos
El Consell dels Joves abordarà la doble nacionalitat, la igualtat i el consum de drogues
Comparte el Contenido
El Consell dels Joves aborda enguany temes molts presents en l'agenda política, com ara la doble nacionalitat, la igualtat entre homes i dones i el consum de drogues. Els joves els han treballat aquest dimecres en comissió, fomentant un debat que tothom qualifica d'enriquidor.
Els alumnes que formaran el Consell dels Joves han començat a debatre les proposicions de lleis que defensaran. Han abordat qüestions molt presents a l'agenda política dels adults. És el cas de la doble nacionalitat. Segons explica l'alumne del Lycée. Mohamed Douhri, "hem demanat que es permetin dues nacionalitats, que la principal sigui l'andorrana i només es pugui votar en el país on es resideix".
Els joves també tractaran la igualtat. Sobretot, com explica l'alumne de l'escola andorrana de Santa Coloma, Xavi Rodríguez, "la desigualtat de salaris entre homes i dones"
També han debatut temes que els afecten molt presents en el seu dia a dia, com ara les drogues. Per això es vol crear un centre de rehabilitació de joves amb addiccions. L'alumna del Lycée, Lara Garcia, explica com "la majoria de la comissió està a favor i el veuen una bona idea per ajudar aquests nens amb addiccions a superar-les".
Els consellers generals encarregats de les comissions han destacat el debat enriquidor i l'interès dels joves per temes d'abast general. El conseller liberal Ferran Costa posa en relleu els "temes punyents" que es tractaran i preveu "molta discussió". Creu que són "propostes molt vàlides". El conseller de DA, Josep Anton Bardina, destaca com "són joves predisposats a ser més consellers, no venen a passar el matí, sinó que tenen molt clar que venen a treballar textos legals". Remarca "que tenen opinions pròpies i venen a defensar-les". El president suplent del grup mixt i conseller general del PS, Pere López, ha destacat "la capacitat de debat de tots els sistemes educatius buscant sempre vies d'entesa".
Altres temes han estat el dret d'asil i el foment de l'esport i l'estudi. El Consell de Joves es celebrarà el 7 de març.
Informa: Ana Alamán
Imatge: Anna Romagosa
Vivències!
Comparte el Contenido
Avui inicio la meva col·laboració a la secció “Opinió”.
El meu nom habitual és Everest, però no l’oficial. Al 1938 a Espanya no acceptaven un nom que no estigues al santoral, raó per la qual els meus pares, ateus, em van enregistrar sota el nom més semblant a Everest, és a dir Evaristo.
Vaig néixer a Puigcerdà el gener del 1938. Fill de pares republicans vam haver d’exiliar-nos a França el gener del 1939 i les autoritats franceses ens van internar al Camp de Concentració d’Argelès-sur-Mer, la meva mare, la iaia , dos ties i jo, a la part del camp reservat a les dones i el meu pare (mutilat de la batalla del Front d’Aragó) en la dels homes.
Molts heu sentit parlar de les condicions de vida molt dures (fred, fam, polls, sarna ….) en aquest camp situat en una superfície sorrenca i humida amb un vent furiós , voltada de filat espinós i del mar glaçat. Vigilats per un regiment de senegalesos i d’espahis a cavall manats per gendarmes francesos. Per més desgràcia els interns vam patir una greu epidèmia de disenteria i com que no es disposava de les latrines suficients per a tants malalts, la única solució era anar al mar per fer les nostres necessitats biològiques i allí patir els cops de sabre dels senegalesos a cavall que no ens ho deixaven fer.
D’Argelès les autoritats franceses van enviar a les dones i nens a Besançon una ciutat de l’Est (département du Doubs) prop de la frontera amb Suïssa. Allí ja no era un camp sinó un hospital i les condicions de vida van millorar molt. La meva família va tenir la sort de ser apadrinada per una parella francesa comunista amb un cor enorme, tant és així que fins al final els dèiem : “les papas français”.
Al meu pare el van destinar a una “Companyia de Treballadors Estrangers” a la Poudrerie (Polvorí) de Toulouse.
Mentrestant va començar, a principis de setembre del 1939, la 2ª Guerra Mundial i al maig/juny del 1940 la invasió de França per l’exèrcit alemany.
Finalment vam ser alliberats al 1942, tota la família es va reagrupar i els meus pares van decidir quedar-se a viure a Toulouse, com uns 20.000 refugiats més, quasi un 10% de la població de la vila. Aquesta ciutat estava en la zona Sud de la France dita “zona lliure” degut a la Convenció d’armistici del juny 1940 fins que el novembre del 1942 també va ser ocupada. Tot França estava sota l’autoritat del Govern francès dirigit per el Mariscal Pétain, col·laborant amb els nazis.
A causa d’una baixa taxa de natalitat França tenia una mancança de mà d’obra en proporció a la seva població, gairebé un terç d’aquesta. Els homes d’entre 20 i 40 anys, van ser mobilitzats i per això els exiliats varen ser ràpidament una font de mà d’obra indispensable en temps de guerra, raó per la qual no van permetre l’exili cap a Mèxic, únic país que va rebre els emigrants amb els braços oberts. El meu pare va demanar un visat per a Mèxic que li va ser denegat i ens vam haver de resignar a quedar-nos a França.
Fins l’alliberament del 1944 vam viure uns anys de moltes penúries com la falta d’aliments. El Govern va crear les cartes de racionament i tiquets per poder adquirir els productes de primera necessitat alimentària (pa, carn, peix, sucre, etc.). La gana va ser més important a les ciutats i afectava els més joves. Alguns francesos es van dedicar al mercat negre per vendre aliments sense tiquets però a uns preus molt alts.
A Toulouse, capital de l’exili republicà actiu, solidari i militant, ràpidament es van organitzar reunions i moviments polítics espanyols, particularment anarquistes (entre ells la meva mare) i comunistes com el meu pare.
Aquest niu antifeixista i molt polititzat a on vaig passar la meva infància i adolescència, els meus estudis en establiments públics i laics van fer que m’impliqués des de molt jove en moviments anti-autoritaris , culturals, socials i polítics dirigits contra el capitalisme com per exemple les manifestacions estudiantils del maig 1968 (el més important moviment social de l’historia de França al segle XX) i el naixement de la societat post-moderna.
No és estrany doncs que les meves idees polítiques siguin progressistes i que els articles d’opinió que escric siguin essencialment sobre temes socials.
OPINIÓ forum.ad , vivencies , opinio
Més de 500 persones participen en la rua més multitudinària de Carnaval
Comparte el Contenido
Les carrosses i comparses del Carnaval arriben a totes les parròquies per omplir els carrers amb música, colors i tot tipus de personatges imaginaris. El fred no ha estat cap impediment perquè centenars de persones hagin sortit al carrer per divertir-se i desfilar amb tot tipus de disfresses.
A ritme de xaranga, així és com s'ha encetat la desfilada de l'esperada rua de Carnaval. El públic s'ha contagiat ràpidament del seu ritme i l'esbart d'Andorra la Vella i Santa Anna s'han encarregat de fer les millors coreografies al llarg de l'avinguda Carlemany.
Amb colors llampants i molt de confeti cadascuna de les comparses ha desfilat deixant la vergonya a casa i convertint-se per unes hores en personatges reals, imaginaris o sortits de la gran pantalla.
Un grup de cabaret o de gospel, pallassos, pokémons, pirates i altres criatures s'ho han passat d'allò més bé durant un recorregut de més d'una hora que ha acabat al Centre de Congressos d'Andorra la Vella per escollir un any més la millor comparsa i coreografia.
Informa: Hèctor Romance
Imatges: Enric Fernández
Los 13 deportistas LGTB que darán visibilidad en los Juegos Olímpicos de Invierno
Comparte el Contenido
ENTRE LOS 2.952 ATLETAS QUE PARTICIPAN EN JUEGOS OLÍMPICOS DE INVIERNO EN PYEONGCHANG, 13 VALIENTES LUCHARÁN POR LA VISIBILIDAD DEL COLECTIVO LGTB PARA DEMOSTRAR QUE LA CONDICIÓN SEXUAL NO ESTÁ REÑIDA CON EL ÉXITO.
Este viernes empiezan los Juegos Olímpicos de Invierno en Pyeongchang (Corea del Sur) donde habrá 2952 atletas, entre los que habrá 13 valientes fuera del armario. Pese a que se trata de un récord y mejora los 7 participantes LGTB de hace cuatro años en Sochi, si hacemos un pequeño cálculo, el porcentaje de deportistas LGTB visibles en los Juegos será del 0’4%, un dato que pone de manifiesto que continúan los tabúes en este mundo. Así que ellos, que lucharon para acabar con los prejuicios en su disciplina, bien merecen este homenaje.
Jorik Hendrickx (Patinaje artístico)
El campeón belga salía del armario hace un mes tras afirmar que “mi orientación no es un factor cuando patino”.
Barbara Jezeršek (Esquí alpino)
La eslovena declaró en Outsports que entendía como una opción muy personal y respetable salir del armario: “Al final solo se trata de hacer lo que nos gusta, pero si lo compartes con los demás, mejor”.
Belle Brockhoff (Snowboard)
La australiana salió del armario en 2013 antes de los Juegos Sochi, como protesta contra la ley homófoba rusa. Justo antes afirmó que su mayor deseo era “patear el culo” al presidente Putin.
reen Wust (Patinaje de velocidad)
La holandesa, que consiguió medalla en Vancouver, Turín y Socchi, participa por cuarta vez en unos Juegos Olímpicos. Es abiertamente bisexual.
Cheryl Maas (Halfpipe)
La holandesa ha confesado en Outsports sentirse feliz al lado de su mujer, la noruega Stine Brun Kjeldaas. La pareja tiene dos hijas, Lara y Mila.
Eric Radford (Patinaje artístico)
Campeón del mundo junto a su pareja deportiva, Meagan Duhamel, el canadiense, comprometido con su novio, salió del armario afirmando que, debido a su orientación sexual, nadie tenía que ponerse celoso de lo que ocurriese en una pista de hielo.
Daniela Iraschko-Stolz (Saltos de esquí)
La austriaca, plata en su disciplina hace cuatro años, se casó con Isabel Stolz en 2013.
Adam Rippon (Patinaje artístico)
El estadounidense salió del armario en 2015, y tiene el honor y el orgullo de ser el primer patinador abiertamente gay en hacerlo público.
Gus Kenworthy (Esquí freestyle)
Sin duda, el atleta LGTB más mediático. Plata en Sochi hace cuatro años, su cuenta de Instagram es un absoluto deleite...
Šárka Pančochová (Snowboard)
La snowboarder checa, con numerosas medallas en los X Games, decidió salir del armario para no quedarse “pegada” a él, tal y como afirmó en OutSports.
Simona Meiler (Snowboard)
Los terceros Juegos para la suiza, que ha confesado en varias ocasiones competir con mucho menos estrés desde que salió del armario.
Brittany Bowe (Patinaje de velocidad
Multimedallista y poseedora de varios récords, la norteamericana explicaba en una entrevista a NBC en 2013 las dificultades que tenía para mantener una relación a distancia con otra patinadora, la holandesa Manon Kamminga: “Es bonito estar con alguien que comparte tu pasión, pero difícil vivir en diferentes partes del mundo”.
Emilia Ramboldt (Hockey sobre hielo)
Los terceros Juegos para la sueca, que tras pasar por la Minnesota State University se casó con su mujer, Anna Ramboldt, en 2015.
Fuente: shangay.com
POR:JOAQUÍN GASCA