Opinion

El virus econòmic i depressiu: la Covid-19

Creado: Martes, 30 Junio 2020 Publicado: Viernes, 26 Junio 2020 Escrito por Administrador

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn
Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

 

És molt cert que patim una crisi econòmica bestial, però ara vull entendre i crec que aquest virus posarà moltes coses al seu lloc. Comencem per l'habitatge. Entre la pròrroga de la congelació dels lloguers i la crisi en si, molts pisos es buidaran i la propietat no podrà abusar tant com abans. I pensem que hi haurà ajudes. Un incís: jo per adaptar-me al món m'agrada mirar la sèrie del Doctor House i tot i que la veritat fa mal, ara em fa ser optimista. I ho sóc perquè he estat més de 4 anys lluitant pels meus drets i sé que cansa molt però ara no és el moment de cansar-se. És el moment de lluitar i de no rendir-se.

Com deia, els preus dels lloguers hauran de baixar. Sembla irracional però és tan simple com el fet que si ningú té diners ningú compra.
 
Hem pogut afrontar la crisi sanitària i l'hem superat força. No ha estat fàcil i ho sé molt bé. He passat 10 anys confinat sense comunicació (per un error mèdic a sobre) i sé de què parlo. Tornem al que deia. Hem de seguir lluitant. Prendre precaucions és vital i jo intento posar el meu granet de sorra: utilitzant guants a diari, per exemple per a escriure la meva opinió. Val prevenir més que curar. I he de dir que estic en bon estat de salut, fins i tot he perdut pes en confinament quan la majoria l'ha guanyat.

Ara no estem per crear més depressions. Ara no és el moment d'abusar més dels treballadors (no ho hauria de ser mai); ni tampoc de cometre cap mena d'abús per molt que es vagi vestit d'uniforme
 

Actualment, estem prop dels 2.000 aturats a causa de la crisi. Estaria bé que les empreses no fossin tan dràstiques a l'hora d'acomiadar ja que si hi ha molta gent que no cobra ni guanya diners no pot consumir. Estaria bé que siguin més humans i que tinguin en compte que la riquesa ens fa més pobres moralment. Ara no estem per crear més depressions. Ara no és el moment d'abusar més dels treballadors (no ho hauria de ser mai).
 
Finalment, vull ressaltar un tema sobre la seguretat. Ara mateix molts som víctimes d'abusos de poder. Hi ha gent que se m'ha adreçat per explicar-me infraccions greus del cos d'ordre. Que anaven en pla 'Harry el brut', a l'americana. Tots patim senyor Espot, senyor cap de Govern. Però no estem per patir la ira dels agents que segurament passen econòmicament millors moments que la majoria de la població. Uns agents que en molts casos necessiten més psicologia i no provocar amb algunes actuacions inhumanes depressions als qui les han patit.
 
En fi, m'agradaria acabar donant un consell que me l'intento aplicar tot i que costa força. Siguem més pacients. Tots. Sí. Però defensem els nostres drets i pensem que hi ha el Raonador del Ciutadà, que és una eina que serveix per defensar el poble. Virtus Unita Fortior, la força unida és la més potent. Molta merda a tots...i endavant sempre. Com diu la Shakira: "Després de la tormenta surt el sol". O com deia Machado: "Caminant no hi ha camí ja que aquest es fa en caminar".

Desconfinament: els seus efectes i com actuar

Creado: Martes, 30 Junio 2020 Publicado: Sábado, 20 Junio 2020 Escrito por Administrador

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn
Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

He abordat en nombroses ocasions la qüestió del confinament. Hi he dedicat diversos articles. Per desgràcia i encara que no ho vulguem, el desconfinament és el més difícil per a tots. Hi ha depressions, estats de nerviosisme, angoixa i moltes altres patologies. També està el cansament que suposa tornar a socialitzar-se. No és fàcil, de fet a mi m'està costant molt.

D'entrada tot el país pateix la crisi econòmica. Costa molt de mantenir la calma, el que és normal i no ens hem de culpar. És lògic pensar en si perdrem la feina, en si ens sortiran bé les coses. Ara que les fronteres estan obrint-se progressivament, més risc hi ha i més alerta hem d'estar. I en definitiva hem de tornar a les nostres rutines i això fa que estiguem irritables. Així últimament sento molts comentaris de gent que es queixa d'abusos dels cossos de seguretat i crec que no tenen en compte que els ciutadans no tenen la culpa del que passa. Crec que els falta més psicologia ja que hi ha alguns policies que s'estan posant bordes. Potser estan cansats de retallades. Però d'aquestes en tenim molts.

La crisi econòmica és bestial i ens afecta cada cop més i hem d'evitar abusos dels qui més poder tenen

Jo, per exemple, porto dos mesos buscant-me la vida com un sociosanitari per dir-ho d'alguna manera, ja que treballava amb gent gran. Per sort les diferents proves de la Covid-19 m'han sortit bé. Però tornem al que deia. La crisi econòmica és bestial i ens afecta cada cop més i hem d'evitar abusos dels qui més poder tenen. Recordar que el Raonador del Ciutadà està per ajudar-nos a aturar-los. I que venen uns mesos molt durs però que fa un segle vam patir una pandèmia, l'anomenada grip espanyola, de la que ens vam sortir. En fi, que com em deia un padrí amb qui vaig estar convivint 10 anys, la paciència és la mare de la ciència.

O sigui que tot acaba: per bé o per mal. I si necessitem ajut demanem-lo. Jo mateix l'he hagut de demanar no sóc superman, sóc un ser humà que de, tant en tant, fluixeja. Per això crec que puc dir que l'actitud és bàsica i podem sortir-nos-en: és difícil però no impossible. Ens en sortirem, tot i que costarà. I ho farem abans si la població roman amb més paciència i calma. No importa qui siguem o que representem: tots patirem però seguirem endavant.
 

La nova pandèmia vírica: el pànic (II)

Creado: Sábado, 28 Marzo 2020 Publicado: Sábado, 28 Marzo 2020 Escrito por Administrador

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn
Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

Ja fa uns dies em vaig referir a l'estat emocional de la por i el pànic i com afrontar la situació que estem passant. També com ocupar-nos en estat de confinament. Ara m’agradaria explicar-vos alguns hàbits que tenim en aquests moments de pànic deguts a la crisi sanitària que estem passant. De fet, és la primera pandèmia mundial que viu Andorra. Ens dificulta les tasques diàries. Però hi ha algunes com anar a comprar que  s’han de fer, però seguint les mesures adients i indicades pel Govern. Ho podeu consulta a la web 

Aquesta crisi, que quedi clar, que afecta a tothom: periodistes, gent que està als comerços i molt més els serveis d’emergència, psicòlegs de guàrdia 24 hores gairebé i molt més. Jo sóc col·laborador d’algunes tasques de voluntariat social. Ja hi ha molts serveis disponibles per pal·liar les dificultats: la Creu Roja andorrana i altres voluntaris i entitats sense ànim de lucre així com privats  diferents per ajudar en tot el que sigui possible. S’ha de fer una cadena solidària, de fet és el nostre lema andorrà!

Tenim l'oportunitat de canviar d'hàbits, de ser responsables i de saber actuar bé. De reiniciar tot el nostre dia a dia: el món no s'acaba pas. I podem canviar els nostres hàbits de descans per fer-ho millor. Aprofitem tots per estar més per nosaltres mateixos. Oblidem la por. Ajudem-nos a pal·liar aquest estrès

Leer más: La nova pandèmia vírica: el pànic (II)

La nova pandèmia vírica: el pànic

Creado: Martes, 17 Marzo 2020 Publicado: Miércoles, 18 Marzo 2020 Escrito por Daniel

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn
Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

És normal tenir por i fins i tot és bo. Com deia Nelson Mandela: "Vaig aprendre que la valentia no és l'absència de por, sinó el triomf sobre la por. L'home valent no és el que sent por, sinó aquell que conquereix aquesta por". Però una cosa és la por i l'altra és el pànic. I això darrer és molt més greu. Aquests dies estem obsessionats amb la Covid-19 i és cert que la informació és primordial. Però la bona informació no s'acostuma a adquirir a les xarxes socials perquè acostuma a haver coses incertes i és la porta a la frivolització, a fer bromes sobre aquest tema -que no considero ètic- i al pànic. Passem de la por al pànic en pocs moments. I parlo amb coneixement de causa. Com a afectat que pateix un estrès postraumàtic agut, amb claustrofòbia, sé que estar tancat a casa és com veure la mort. Però també sé que és necessari.

És necessari demanar informació a fonts segures, a poder ser, oficials i mèdiques, i intentar no anar als serveis sanitaris si no és urgent per no col·lapsar-los. Ni és hora de comprar compulsivament a les botigues. Potser podem treure alguna cosa positiva de tot això. Podem estar a casa jugant a jocs, fer allò que en el dia a dia sense coronavirus no teníem gaire temps de fer, com descansar, estudiar i aprofitar per fer tot el que no podíem dur a terme amb habitualitat quan treballàvem. I intentar actuar amb la màxima normalitat possible. Per exemple no trucar 30 cops en un dia a familiars i amics per dir alguna cosa.

Repeteixo: la por és normal i bona, el pànic també pot arribar a ser normal però s'ha de controlar amb molta cura.  S'ha de distreure la ment. Jo estic per exemple fen l’article a 2/4 de 5 de la matinada perquè no puc dormir. Demà no he de matinar per anar a la feina i puc escriure tranquil·lament un article sobre com calmar la gent i, així, mirar de calmar-me jo mateix. Recordem que hi ha persones que pateixen malalties greus que son persones que necessiten ser ateses. I que han de ser la prioritat dels professionals de la salut que estan fent una bona feina. I crec que s'ha d'aturar el virus del Covid-19 però també el del pànic.

Ànims a tots, espero que arribem a aprendre més de la vida gràcies a aquesta situació tan traumàtica per tots i entre tots. Us deixo un parell o tres de webs que us poden ser d'interès.

L'OMS : https://www.who.int/es/emergencies/diseases/novel-coronavirus-2019

La web de Salut de govern https://www.salut.ad/

Instituto de Salud Global de Barcelona   https://www.isglobal.org/coronavirus-lecciones-y-recomendaciones#

Font :www.altaveu.com

Tots som una mica psicòlegs i els cambrers més

Creado: Martes, 03 Marzo 2020 Publicado: Martes, 03 Marzo 2020 Escrito por Daniel

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn
Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

Sentim parlar sovint de la no cobertura, per ara, dels psicòlegs de la CASS. I és un senyal del gran nombre de persones amb necessitat de ser ateses i escoltades. Però s'ha de reconèixer que hi ha un substitut que va molt bé. Els cambrers. Perquè, ¿oi que la majoria anem a fer una copa o un cafè al bar i allà expliquem els nostres problemes? ¿I oi que preferim això a estar parlant davant d'un senyor que, molts cops, porta bata blanca?

I això que els cambrers no són psicòlegs de formació (algun potser sí, qui sap) i ho sé perquè he fet de cambrer amb gent gran. I descobreixo que la part més important de la feina i per la qual no m'han pagat, ni falta que fa és escoltar els clients... a més d'atendre'ls. Són els cambrers els qui fan la feina, sovint dels psicòlegs, escoltant i escoltant els clients. De vegades, passant els límits quan aquests van passats de rosca i se'ls ha de parar els peus.

Desgraciadament per a moltíssima gent és l'únic psicòleg que es podran pagar, l'única atenció que podran rebre en aquest àmbit perquè la CASS encara no els inclou

De vegades penso que el més dur de ser cambrer és això i que tenim més feina en aquest sentit que els psicòlegs de veritat, els qui estan al despatx. Perquè el més important és saber atendre i desgraciadament per a moltíssima gent és l'únic psicòleg que es podran pagar, l'única atenció que podran rebre en aquest àmbit perquè la CASS encara no els inclou. I és una pena que hauria de fer reflexionar al SAAS, a la CASS, a Govern perquè, sí, la tasca dels aficionats a la psicologia anomenats 'cambrer', és bona, però l'altra és imprescindible.

I està molt bé usar els cambrers i psicòlegs aficionats de rebaixes, sí, allò que anomenem Facebook, però és una pena que el lloc més barat per desfogar-se sigui el bar. I això ara a més que tot i que diuen que hem sortit de la crisi jo no ho veig. En fi, que està molt bé explicar les teves neures als cambrers. Però recordem que aquests només són això. I molt dignament, és clar.

Font:www.altaveu.com

Els rics, més rics, i els pobres, més pobres

Creado: Viernes, 21 Febrero 2020 Publicado: Viernes, 21 Febrero 2020 Escrito por Daniel

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn
Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

L’altre dia parlava amb un immigrant espanyol que buscava feina al nostre país. Estava molt il·lusionat, ja que m’assegurava que Andorra és com, no sé, com el somni americà o altres. Jo li responia que el Principat no és tan bo com es podria pensar i a tall d’exemple li vagi ensenyar els preus dels lloguers i els salaris que es paguen habitualment. No s’ho creia i em responia que això no podia ser veritat i que aquí “érem tots rics”. I m’assegurava que si el Govern busca treballadors fora serà per alguna raó.

Pensava que encara no ha hagut de patir el que hi ha al país: la manca de molts drets socials reconeguts i la filosofia imperant: “busca’t la vida i espavila’t”. En fi, què diré que no sabeu: lloguers a 1.000 euros al mes i salaris de 1.080. I torna a haver-hi, això diuen, pisos pastera amb vuit persones que estan juntes perquè és l’única manera. Cada cop estic més convençut que el meu país s’enfonsa. I jo que pateixo una malaltia degenerativa que m’està consumint faig tot el possible per pal·liar els efectes d’aquest desastre. No és agradable, però em fa sentir útil perquè així inverteixo en alguna cosa que pot ser bona per al meu cos i vida plens de cicatrius. La realitat d’Andorra que es ven està maquillada i no és un país de rics. La veritat és que els rics són més rics i els pobres més pobres. I crec que els rics s’han carregat i enfonsat aquesta terra. Fa deu anys això no es veia gaire, però ara la crisi ens ha afectat la gran majoria, sobretot els qui van venir a Andorra per fer el seu somni americà i van haver de marxar. I els joves que no subsisteixen. Mentrestant la classe política, amb molt poques excepcions, es dedica al joc de la cadira. Sembla que als consellers generals els faci més il·lusió lluir les seves vestimentes que servir als qui diuen servir, dels que passen.

L’Andorra que jo vaig conèixer ja és morta i es busca nous immigrants perquè treballin sense cuidar-se del seu dret a viure amb dignitat. Però això sí ara hi ha nous gratacels que arribaran al cel i faran somniar a la gent... tot i que el somni andorrà (fa falta repetir-ho) no es compleix.

www.bondia.ad