Opinion

Malgrat tot… viure!

Creado: Domingo, 06 Septiembre 2020 Publicado: Domingo, 06 Septiembre 2020 Escrito por Daniel

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn
Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

Com és la vida i com canvia. Quines coses que fèiem abans i moltes més encara quines fem sempre. Són reflexions que em venen al cap perquè aquests dies són importants per mi ja que la lluita no acaba. El meu panorama, a nivell físic, no pinta massa bé. Però l'escriptura em fa tirar endavant. I ho fa donant veu a més gent del que penso i sentint: "Dani, que aquest bitxo no pot amb tu". Sentir-me fort i útil no té preu. Sentir gent desconeguda donant-me ànims i dient-me que no torni a caure en un pou depressiu no té preu. Sí, estic malament i, de fet, força malament, però ara això no ve gaire al cas. No em rendeixo, solament poso la pausa i medito i em poso a fer el pallasso i a seguir...

Perquè la veritat és que la vida és simple i puta. Les coses com són. En el meu cas no és fàcil viure amb la motxilla que porto sobre. Però hi ha coses que ajuden com aquella cançó boníssima que em motiva. I tots aquells llibres perduts com el de la crisi d'angoixa d'un empresari que espero acabar algun dia. I torno a dir-ho: la música aquesta que escoltant-la me n'adono del que és viure. ‘Aquellas cosas que solíamos hacer’, es diu.

I recordo aquell temps en què estava declarat com a boig a Lleida preparant una missa per un company que es va penjar. Va ser quan em van regalar aquesta cançó i ho van fer perquè van veure el meu cor. Aquests dies quan camino el cos em passa factura. I penso que "coi tot això passarà, llegiré aquelles cartes, les de les novietes de l'època i veure les fotos pujant la Garona".

En fi, la vida passarà i no serà la Covid-19 qui em rematarà. I ho penso quan m'aixeco, començo a tossir com un burro, em faig un cafè i veig el sol. Seré molt animal, però de vegades és molt difícil aixecar-se del llit. Però segueixo endavant. He rebobinat la meva vida i he descobert que...segueixo viu. Ja sé que les coses sovint ens superen però com diria un ‘raper’ hem de fer el que el cor ens dicti, que això no falla mai. I viu...viu amb tota la intensitat possible. Sembla una bajanada però ho repetiré tants cops com sigui necessari: tot això passarà. Perquè hi ha motius per seguir endavant com, per exemple, el crac del meu amic Joe, que és el meu millor amic, un germà, i que em frena quan em descontrolo. O en Pere, o en Faust....molta gent que si no estigués no seria el que sóc. I crec que tots podem fer-ho, tots podeu fer-ho. Tots necessitem, necessiteu, pauses per tirar endavant. I per això us dic: vivim, gaudim i siguem més positius. Malgrat tot, toca viure!

Crida a la voluntat de viure

Creado: Domingo, 16 Agosto 2020 Publicado: Domingo, 16 Agosto 2020 Escrito por Administrador

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn
Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

La covid-19 ens ha fet lamentar de tot, plorar i cridar. Tot per un simple virus, una simple pandèmia que no ens esperàvem. Com no esperàvem. Com no esperàvem portar un murrió durant una temporada i molts s'han queixat d'haver de fer-ho. I és trist sí, però més ho és que hi hagi gent de fora que no es comporti com cal i ho acceptem. Acceptem gent amb baixes llarguíssimes, que es comporta insultant als altres i practicant la violència de sexe i gènere. En el meu cas he de dir que porto prop d'any i mig al comú d'Andorra i com a tots estic força angoixat.

Ara estic en els pàrquings comunals, una tasca que aprecio i valoro molt, però que és molt feixuga. Perquè hem de fer que tots els pàrquing estiguin disponibles i nets. A ple rendiment. Sembla una bajanada però és molta feina. Ja que també hem de resoldre els dubtes dels visitants al país, els qui han de fer que la nostra economia segueixi endavant. I et preguntes coses com si es té clar que es sanciona a gent per no portar mascaretes o portar-les però hi ha col·lectius que no tenen perquè dur-la o se la poden pujar i baixar. Per les seves patologies i amb certificat mèdic, eh. Per exemple, parlo dels qui tenen asma bronquial. I dubtes de la viabilitat dels protocols sanitaris.
 
Però, en fi, crec que cada un s'ha de fer responsable del que diu i fa. I afrontar les coses amb valentia. Jo no escriuria a la premsa si no fos perquè fa temps vaig decidir ser valent (potser inconscient) i vaig decidir superar la meva discapacitat total. I malgrat això treballo el que puc i el que el cos em deixa fer. I me n'adono que la covid-19 en certa manera és com una purga, una neteja de coses que no funcionaven. Per exemple jo he perdut 15 quilos, quan tot Deú s'ha engreixat. Però crec que aquesta pandèmia ens ha fet que hem de deixar el ploriquejar i ser batlles dels altres per fer més la nostra vida. I mirar enrere només per veure com creix el que s'ha sembrat. O com deia aquell, "caminant no hi ha camí, aquest es fa al caminar". I crec que estaria bé que fóssim més agraïts i recordem que hi ha llocs del món on es viu pitjor com la major part d'Àfrica o al Tercer món. Ens costa molt saludar els veïns però no ens desenganxem del mòbil. També recordo que vaig estar 15 anys tancat en diverses institucions i vaig seguir endavant...per què no ho feu vosaltres?

Font Informativa : www.altaveu.com

El virus econòmic i depressiu: la Covid-19

Creado: Martes, 30 Junio 2020 Publicado: Viernes, 26 Junio 2020 Escrito por Administrador

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn
Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

 

És molt cert que patim una crisi econòmica bestial, però ara vull entendre i crec que aquest virus posarà moltes coses al seu lloc. Comencem per l'habitatge. Entre la pròrroga de la congelació dels lloguers i la crisi en si, molts pisos es buidaran i la propietat no podrà abusar tant com abans. I pensem que hi haurà ajudes. Un incís: jo per adaptar-me al món m'agrada mirar la sèrie del Doctor House i tot i que la veritat fa mal, ara em fa ser optimista. I ho sóc perquè he estat més de 4 anys lluitant pels meus drets i sé que cansa molt però ara no és el moment de cansar-se. És el moment de lluitar i de no rendir-se.

Com deia, els preus dels lloguers hauran de baixar. Sembla irracional però és tan simple com el fet que si ningú té diners ningú compra.
 
Hem pogut afrontar la crisi sanitària i l'hem superat força. No ha estat fàcil i ho sé molt bé. He passat 10 anys confinat sense comunicació (per un error mèdic a sobre) i sé de què parlo. Tornem al que deia. Hem de seguir lluitant. Prendre precaucions és vital i jo intento posar el meu granet de sorra: utilitzant guants a diari, per exemple per a escriure la meva opinió. Val prevenir més que curar. I he de dir que estic en bon estat de salut, fins i tot he perdut pes en confinament quan la majoria l'ha guanyat.

Ara no estem per crear més depressions. Ara no és el moment d'abusar més dels treballadors (no ho hauria de ser mai); ni tampoc de cometre cap mena d'abús per molt que es vagi vestit d'uniforme
 

Actualment, estem prop dels 2.000 aturats a causa de la crisi. Estaria bé que les empreses no fossin tan dràstiques a l'hora d'acomiadar ja que si hi ha molta gent que no cobra ni guanya diners no pot consumir. Estaria bé que siguin més humans i que tinguin en compte que la riquesa ens fa més pobres moralment. Ara no estem per crear més depressions. Ara no és el moment d'abusar més dels treballadors (no ho hauria de ser mai).
 
Finalment, vull ressaltar un tema sobre la seguretat. Ara mateix molts som víctimes d'abusos de poder. Hi ha gent que se m'ha adreçat per explicar-me infraccions greus del cos d'ordre. Que anaven en pla 'Harry el brut', a l'americana. Tots patim senyor Espot, senyor cap de Govern. Però no estem per patir la ira dels agents que segurament passen econòmicament millors moments que la majoria de la població. Uns agents que en molts casos necessiten més psicologia i no provocar amb algunes actuacions inhumanes depressions als qui les han patit.
 
En fi, m'agradaria acabar donant un consell que me l'intento aplicar tot i que costa força. Siguem més pacients. Tots. Sí. Però defensem els nostres drets i pensem que hi ha el Raonador del Ciutadà, que és una eina que serveix per defensar el poble. Virtus Unita Fortior, la força unida és la més potent. Molta merda a tots...i endavant sempre. Com diu la Shakira: "Després de la tormenta surt el sol". O com deia Machado: "Caminant no hi ha camí ja que aquest es fa en caminar".

Desconfinament: els seus efectes i com actuar

Creado: Martes, 30 Junio 2020 Publicado: Sábado, 20 Junio 2020 Escrito por Administrador

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn
Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

He abordat en nombroses ocasions la qüestió del confinament. Hi he dedicat diversos articles. Per desgràcia i encara que no ho vulguem, el desconfinament és el més difícil per a tots. Hi ha depressions, estats de nerviosisme, angoixa i moltes altres patologies. També està el cansament que suposa tornar a socialitzar-se. No és fàcil, de fet a mi m'està costant molt.

D'entrada tot el país pateix la crisi econòmica. Costa molt de mantenir la calma, el que és normal i no ens hem de culpar. És lògic pensar en si perdrem la feina, en si ens sortiran bé les coses. Ara que les fronteres estan obrint-se progressivament, més risc hi ha i més alerta hem d'estar. I en definitiva hem de tornar a les nostres rutines i això fa que estiguem irritables. Així últimament sento molts comentaris de gent que es queixa d'abusos dels cossos de seguretat i crec que no tenen en compte que els ciutadans no tenen la culpa del que passa. Crec que els falta més psicologia ja que hi ha alguns policies que s'estan posant bordes. Potser estan cansats de retallades. Però d'aquestes en tenim molts.

La crisi econòmica és bestial i ens afecta cada cop més i hem d'evitar abusos dels qui més poder tenen

Jo, per exemple, porto dos mesos buscant-me la vida com un sociosanitari per dir-ho d'alguna manera, ja que treballava amb gent gran. Per sort les diferents proves de la Covid-19 m'han sortit bé. Però tornem al que deia. La crisi econòmica és bestial i ens afecta cada cop més i hem d'evitar abusos dels qui més poder tenen. Recordar que el Raonador del Ciutadà està per ajudar-nos a aturar-los. I que venen uns mesos molt durs però que fa un segle vam patir una pandèmia, l'anomenada grip espanyola, de la que ens vam sortir. En fi, que com em deia un padrí amb qui vaig estar convivint 10 anys, la paciència és la mare de la ciència.

O sigui que tot acaba: per bé o per mal. I si necessitem ajut demanem-lo. Jo mateix l'he hagut de demanar no sóc superman, sóc un ser humà que de, tant en tant, fluixeja. Per això crec que puc dir que l'actitud és bàsica i podem sortir-nos-en: és difícil però no impossible. Ens en sortirem, tot i que costarà. I ho farem abans si la població roman amb més paciència i calma. No importa qui siguem o que representem: tots patirem però seguirem endavant.
 

La nova pandèmia vírica: el pànic (II)

Creado: Sábado, 28 Marzo 2020 Publicado: Sábado, 28 Marzo 2020 Escrito por Administrador

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn
Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

Ja fa uns dies em vaig referir a l'estat emocional de la por i el pànic i com afrontar la situació que estem passant. També com ocupar-nos en estat de confinament. Ara m’agradaria explicar-vos alguns hàbits que tenim en aquests moments de pànic deguts a la crisi sanitària que estem passant. De fet, és la primera pandèmia mundial que viu Andorra. Ens dificulta les tasques diàries. Però hi ha algunes com anar a comprar que  s’han de fer, però seguint les mesures adients i indicades pel Govern. Ho podeu consulta a la web 

Aquesta crisi, que quedi clar, que afecta a tothom: periodistes, gent que està als comerços i molt més els serveis d’emergència, psicòlegs de guàrdia 24 hores gairebé i molt més. Jo sóc col·laborador d’algunes tasques de voluntariat social. Ja hi ha molts serveis disponibles per pal·liar les dificultats: la Creu Roja andorrana i altres voluntaris i entitats sense ànim de lucre així com privats  diferents per ajudar en tot el que sigui possible. S’ha de fer una cadena solidària, de fet és el nostre lema andorrà!

Tenim l'oportunitat de canviar d'hàbits, de ser responsables i de saber actuar bé. De reiniciar tot el nostre dia a dia: el món no s'acaba pas. I podem canviar els nostres hàbits de descans per fer-ho millor. Aprofitem tots per estar més per nosaltres mateixos. Oblidem la por. Ajudem-nos a pal·liar aquest estrès

Leer más: La nova pandèmia vírica: el pànic (II)

La nova pandèmia vírica: el pànic

Creado: Martes, 17 Marzo 2020 Publicado: Miércoles, 18 Marzo 2020 Escrito por Daniel

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn
Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

És normal tenir por i fins i tot és bo. Com deia Nelson Mandela: "Vaig aprendre que la valentia no és l'absència de por, sinó el triomf sobre la por. L'home valent no és el que sent por, sinó aquell que conquereix aquesta por". Però una cosa és la por i l'altra és el pànic. I això darrer és molt més greu. Aquests dies estem obsessionats amb la Covid-19 i és cert que la informació és primordial. Però la bona informació no s'acostuma a adquirir a les xarxes socials perquè acostuma a haver coses incertes i és la porta a la frivolització, a fer bromes sobre aquest tema -que no considero ètic- i al pànic. Passem de la por al pànic en pocs moments. I parlo amb coneixement de causa. Com a afectat que pateix un estrès postraumàtic agut, amb claustrofòbia, sé que estar tancat a casa és com veure la mort. Però també sé que és necessari.

És necessari demanar informació a fonts segures, a poder ser, oficials i mèdiques, i intentar no anar als serveis sanitaris si no és urgent per no col·lapsar-los. Ni és hora de comprar compulsivament a les botigues. Potser podem treure alguna cosa positiva de tot això. Podem estar a casa jugant a jocs, fer allò que en el dia a dia sense coronavirus no teníem gaire temps de fer, com descansar, estudiar i aprofitar per fer tot el que no podíem dur a terme amb habitualitat quan treballàvem. I intentar actuar amb la màxima normalitat possible. Per exemple no trucar 30 cops en un dia a familiars i amics per dir alguna cosa.

Repeteixo: la por és normal i bona, el pànic també pot arribar a ser normal però s'ha de controlar amb molta cura.  S'ha de distreure la ment. Jo estic per exemple fen l’article a 2/4 de 5 de la matinada perquè no puc dormir. Demà no he de matinar per anar a la feina i puc escriure tranquil·lament un article sobre com calmar la gent i, així, mirar de calmar-me jo mateix. Recordem que hi ha persones que pateixen malalties greus que son persones que necessiten ser ateses. I que han de ser la prioritat dels professionals de la salut que estan fent una bona feina. I crec que s'ha d'aturar el virus del Covid-19 però també el del pànic.

Ànims a tots, espero que arribem a aprendre més de la vida gràcies a aquesta situació tan traumàtica per tots i entre tots. Us deixo un parell o tres de webs que us poden ser d'interès.

L'OMS : https://www.who.int/es/emergencies/diseases/novel-coronavirus-2019

La web de Salut de govern https://www.salut.ad/

Instituto de Salud Global de Barcelona   https://www.isglobal.org/coronavirus-lecciones-y-recomendaciones#

Font :www.altaveu.com