Entre 10 i 20 famílies acudeixen cada setmana al Banc d'aliments

Publicado: Jueves, 12 Julio 2018 Escrito por administrador

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn

Ratio: 0 / 5

Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

Entre deu i vint famílies acudeixen cada setmana al Banc d'aliments de Càritas per abastar-se de productes de primera necessitat.

Una xifra que s´ha reduït gairebé a la meitat si es compara amb el nombre de famílies que s'atenien el 2016.

El perfil dels usuaris és molt variat, persones soles, famílies monoparentals o dones separades "que tenen dificultats per arribar a final de mes", explica el president de l'entitat, Amadeu Rocamora. Afegeix que "moltes vegades no es transforma en una necessitat crònica sinó que se'n poden sortir". "És un cop de mà durant uns mesos", diu.

Combatre l'exclusió social i contribuir al desenvolupament sostenible reutilitzant de manera més eficient els recursos són els objectius de l'entitat.

Informa: Hèctor Romance
Imatge: Anna Romagosa

Més de 2.800 ajuts econòmics atorgats el 2017, la majoria per cobrir necessitats bàsiques

Publicado: Jueves, 12 Julio 2018 Escrito por administrador

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn

Ratio: 0 / 5

Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

 

 

Durant el 2017 es van concedir 2.820 ajuts econòmics ocasionals per part del Govern, la majoria dels quals per cobrir necessitats bàsiques. Segons explica l´executiu s'han atorgat a prop de 800 llars, més d'un 15% respecte el 2016.

El departament d'Estadística ha fet públics els ajuts econòmics ocasionals que va donar el Govern l´any passat.

El 2017 hi va haver prop de 1.500 sol·licituds, la majoria de les quals es van atorgar i es van traduir en més de 2.800 ajuts, sobretot per cobrir necessitats bàsiques.

Això s´ha concretat en subvencions a 779 llars, 100 més que el 2016, de les quals s'han beneficiat 1.443 persones.

L´import mitjà és de 3.539 euros per llar i ha disminuït lleugerament respecte el 2016. La majoria són unipersonals. També s´ha de dir que el 35% dels que han rebut l´ajut són de nacionalitat espanyola, seguit dels andorrans, una tercera part.

Per sexe, les dones són prop de dues terceres parts dels beneficiats i tenen majoritàriament entre 35 i 49 anys. La majoria dels homes tenen entre 50 i 64 anys.

Informa: Pere Moliné

Font:http://www.andorradifusio.ad/noticies/mes-2800-ajuts-economics-atorgats-2017

L'acampada contra el preu dels lloguers arrenca amb poc seguiment

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn

Ratio: 0 / 5

Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

 

Comença l'acampada a la plaça del Poble en contra del preu dels lloguers. Des de l'organització espera que al vespre s'hi sumin més participants. Consideren que les mesures del Govern amb la llei òmnibus d'habitatge són insuficients.

Primera tenda de campanya a la plaça del Poble. A les 12 del migdia ha arrencat la convocatòria de Podem Andorra, USdA i SAT, que durarà 24 hores.

L´objectiu és protestar per l'increment de preu dels pisos de lloguer. Des de l'organització, el president de Podem Andorra, Joan Seguí, ja ha dit que les mesures del Govern, en especial la taxa als pisos buits, no els semblen suficients per solucionar el problema perquè "les exempcions obren la porta a no pagar". Defensa que "hauria de ser una mica més blindada".

Aquest migdia s´ha llegit un manifest d'inici d'acampada que reivindica que la protecció de l'habitatge ha de ser prioritària i que denuncia que "no és normal que els jubilats i les jubilades hagin de pidolar als fills un lloc per viure", que els "andorrans visquin a la Seu per que a Andorra no poden viure" o que les institucions "permetin la lliure especulació sobre el preu del lloguer de l'habitatge".

Durant el dia hi ha convocats debats sobre els problemes socials del país i dimecres al matí l'organització recopilarà els neguits recollits. L'acampada acabarà aquest dimecres a les 12 del migdia.

Informa: Laia Ferré Marot
Imatge: Ruben Calvo

Font informativa:www.andorradifusio.ad acampada en contra els preu lloguers

 

El raonador estudia proposar la creació d’un institut de l’habitatge

Publicado: Sábado, 23 Junio 2018 Escrito por Daniel

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn

Ratio: 0 / 5

Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

Marc Vila és el raonador del Ciutadà.

Marc Vila és el raonador del Ciutadà.
 

El raonador del ciutadà, Marc Vila, destaca amb relació a l’enquesta del CRES feta pública el passat dimarts que el preu del lloguer és la primera de les preocupacions dels ciutadans i espera que les institucions i organitzacions implicades “en prenguin nota”. Per la seva banda, estudia fer una proposta a l’executiu per tal de millorar el cost que suposa pagar als ciutadans el lloguer dels habitatges. En aquesta proposta es preveu també la creació d’un institut de l’habitatge com a òrgan per regular tot el que fa referència als habitatges, com ja existeix en altres regions. 

Tot i això, Marc Vila ha manifestat que la proposta encara està en fase d’elaboració perquè s’està a l’espera de recopilar altres dades que l’argumenten i la fonamenten i ara també haurà d’avaluar la llei de mesures urgents que el passat dimecres el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, va fer pública. Malgrat tot, la intenció del raonador és tenir una acció manifesta en aquesta problemàtica amb propostes com la de l’institut de l’habitatge.

Pel que fa a la dada de la mateixa enquesta del CRES que destaca que gairebé la meitat dels enquestats no podria fer front a un imprevist de 700 euros, Vila destaca que són moltes les consultes que rep de persones que tenen ajudes socials, “però són sobretot per desajustos en els terminis i no tant pels serveis socials, que trobo que fan la seva feina”, va dir. 

Finalment, quant a la consulta sobre el coneixement de la institució del raonador i en la qual gairebé un 49% de la població va remarcar que no sap quines són les seves funcions, Vila va indicar que “en prenc nota i és un repte”. En aquest sentit té previst a partir de setembre intensificar la presència de la institució tant a les aules com als espais joves. El raonador sortirà a explicar quines són les seves competències i també ho farà al debat públic. La institució vol donar difusió a la seva feina amb la celebració d’actes públics que expliquin, per exemple, l’ampliació de les seves competències en matèria d’igualtat. Per altra banda, Vila destaca també l’increment de satisfacció d’aquells que afirmen haver anat a la institució a fer alguna demanda. Segons Vila, és una dada que agraeix i comparteix amb el seu predecessor i que espera millorar. 

 
 
 
 
Escrit per: 
P.G. / Foto: Jonathan Gil
Fuente: www.bondia.ad
 

Els pisos buits durant 2 anys pagaran un impost de 5 € el metre quadrat

Publicado: Jueves, 21 Junio 2018 Escrito por Administrator

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn

Ratio: 0 / 5

Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

 Espot va presentar ahir el contingut del projecte de llei de mesures urgents relatives a l’arrendament d’habitatges.

Espot va presentar ahir el contingut del projecte de llei de mesures urgents relatives a l’arrendament d’habitatges.

Escrit per: 

M.S.C. / FOTO: SFGA/J.A.V.

Els habitatges que estiguin buits durant un mínim de dos anys hauran de pagar un impost de 5,05 euros el metre quadrat. Així, un pis de 100 metres quadrats haurà de satisfer 505 euros l’any. Aquest és un dels aspectes de l’esperat projecte de llei de mesures urgents relatives a l’arrendament d’habitatges aprovat ahir pel Govern. Segons va explicar el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, estaran exempts d’aquesta nova taxa les segones i terceres residències, el domicili fiscal o social del subjecte passiu, els béns immobles en què s’hi realitzi una activitat econòmica, el canvi d’habitatge per raons laborals o de salut, i els pisos que estiguin en venda mitjançant una agència immobiliària. S’haurà de pagar cada 31 de desembre i els propietaris que tinguin un pis buit s’hauran d’inscriure en un registre. En el cas que no ho facin, se’ls sancionarà i hauran de tributar.

Per garantir que no hi ha pisos buits que no estan donats d’alta al registre, el Govern farà inspeccions (els consums de serveis seran una via per comprovar-ho). Espot va posar en relleu que no es tracta d’un impost amb finalitat recaptatòria sinó que té per objectiu vetllar per l’accés a un habitatge digne respectant el dret a la propietat i que busca un “canvi de mentalitat”. Al mateix temps va recordar que “molts països” ja l’han implementat.
Un altre aspecte recollit en aquesta llei òmnibus és la modificació de la Llei d’arrendaments de finques urbanes. El gruix de modificacions té per objectiu flexibilitzar els lloguers de locals comercials tot i que també algunes afecten el lloguer residencial. Així, s’estableix que en cas que el propietari no pugui rehabilitar un pis i sigui el llogater qui faci les obres es pugui pactar un període en què aquest darrer no haurà de satisfer la renda. A més, si l’arrendador es compromet a fer obres demanades pel llogater hi haurà la possibilitat de modular i pactar els terminis i les indemnitzacions per a la resolució anticipada del contracte. També s’estableix que en el cas que sigui l’arrendatari qui assumeix les despeses dels serveis (com ara l’aigua o la llum) haurà de presentar el contracte de lloguer a la companyia; es possibilita que les dues parts es puguin exigir la presentació de la pòlissa d’assegurances i demanar a la companyia que en certifiqui la vigència; i es fixa que la pròrroga tàcita del contracte quan finalitza la seva vigència no té efectes si no s’ha notificat prèviament al llogater.
A banda, es recull a la llei de forma específica que ningú pot ser discriminat a l’hora d’accedir a l’habitatge per cap motiu (ni d’edat, gènere, nacionalitat, discapacitat o d’altres) i que les administracions han d’adoptar mesures d’acció positiva per evitar aquestes conductes.

Locals comercials
Quant als canvis que afecten els contractes de lloguer de locals per a negocis, es modifica la durada mínima del contracte, que passa de cinc a quatre anys. Tot i així es manté la durada fins als set anys si l’arrendatari ha fet inversions que superin l’import de tres anys de renda. Amb tot, es permetrà una durada inferior a aquests quatre anys de vigència del contracte per als negocis de naturalesa efímera (d’unes setmanes o mesos). D’aquesta manera el contracte (que haurà de recollir els terminis i el tipus d’activitat) se cenyirà a la durada de l’activitat. A més no s’imposen limitacions a la fiança i es permet per primer cop pagar amb un aval (en els habitatges es manté en un màxim de dos mesos). Així mateix es possibilita que la fiança la pugui custodiar un intermediari i no el propietari. 
Per altra banda, es redueixen a la meitat els terminis per a la pròrroga tàcita (passa a un any) i del preavís que cal donar per resoldre anticipadament un contracte (tres mesos). També es fixa en un mes el preavís per renunciar unilateralment al contracte. A més, en el cas de renúncia unilateral, la indemnització es podrà reduir a la meitat si el negoci ha registrat pèrdues en els últims dos anys. Els canvis també recullen l’opció de fixar una renda mínima fixa mensual que es pot incrementar en funció de la facturació, la xifra de negoci, o el resultat de l’explotació. 

Foment de l’obra nova
El projecte de llei introdueix canvis en la llei del sòl, permetent l’ajornament o fraccionament de la cessió econòmica obligatòria. Aquests pagaments es poden allargar entre cinc i deu anys en funció del percentatge de cessió establert a cada parròquia. La mesura pretén impulsar l’obra nova d’habitatges plurifamiliars destinats al lloguer i permetre als propietaris pagar la cessió quan ja cobrin rendiments. S’obligarà aquests immobles a destinar-se a lloguer fins que s’hagi liquidat l’import de la cessió. Per altra banda, i durant els 18 mesos següents a l’entrada en vigor del text, es possibilitarà l’atorgament de llicències de reforma a edificis en règim fora d’ordenació. També els propietaris estan exempts de pagar el tram estatal de l’ITP si destinen el pis a lloguer durant cinc anys, i es fixa que els habitatges d’ús turístic han de pagar l’impost de radicació per tots els apartaments i no sols pel despatx i que no es poden beneficiar de l’IGI superreduït del 0%. 
Espot es va mostrar obert a incloure al text les propostes que sorgeixin de la resta de grups parlamentaris tot i que es va mostrar en contra d’establir un límit al preu de lloguer ja que reduiria el parc destinat a aquest ús i accentuaria el problema, va dir.

Informa:https://www.bondia.ad pisos buits durant 2 anys pagaran un impost de 5 € el metre quadrat

ELECCIONS AL CONSELL D'ADMINISTRACIÓ DE LA CASS 2018

Publicado: Miércoles, 20 Junio 2018 Escrito por Administrator

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn

Ratio: 0 / 5

Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

Representants escollits al Consell d'Administració de la CASS

Fuente :Representants escollits al Consell d'Administració de la CASS

Acampada contra els preus dels lloguers el 26 de juny a la plaça del Poble

Publicado: Domingo, 10 Junio 2018 Escrito por administador

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn

Ratio: 0 / 5

Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

La plaça del Poble de la capital acollirà el dimarts 26 una acampada de protesta simbòlica de 24 hores contra els preus elevats dels lloguers de l'habitatge.

La iniciativa està organitzada per la Unió Sindical, el Sindicat Andorrà de Treballadors i Podem Andorra.

Segons han assegurat, vetllaran perquè es faci amb civisme i no es malmeti la convivència ciutadana. També han instat a participar-hi a altres entitats polítiques i socials que s'hi sentin properes.

Informa: Pere Moliné

andorradifusio.ad

Escola andorrana i religió

Publicado: Sábado, 02 Junio 2018 Escrito por Daniel

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn

Ratio: 0 / 5

Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

 El projecte de llei d’ordenament del sistema educatiu andorrà tramitat pel Govern al Consell General estipula que, “durant l’ensenyament obligatori, els centres han d’oferir l’ensenyament de la religió catòlica. Aquest ensenyament és opció voluntària per als alumnes”.

L’andorrana és una escola laica i, per tant, no pot prioritzar (de forma obligatòria) cap tipus de religió ni ideologia.

Crec que l’ensenyament de la religió catòlica (com també el budisme, el judaisme, l’evangelisme i l’islam) hauria de ser una opció lliure per a les famílies que ho demanen, però sempre fora de l’horari lectiu tot i que dins dels espais escolars. Per què no substituir l’ensenyament de la religió catòlica, en horari escolar, per l’estudi de la història de les religions, valors socials i cívics? En una escola laica, com l’andorrana, això ens permetria evitar confondre l’analfabetisme religiós, el desconeixement de la seva història, dels seus valors, de les conviccions que transmet la religió, amb el fet d’adherir-s’hi, ja que són dues coses diferents. Fa uns anys, el periodista Salvador Alsius va publicar el llibre Hem perdut l’oremus, on posava de manifest la pèrdua progressiva de la terminologia religiosa. I feia veure que les conseqüències d’aquesta pèrdua es detecten no només en la incomprensió d’una part important de la fraseologia popular, sinó també en la incomprensió d’una gran quantitat d’obres literàries, musicals o pictòriques.

Altres aspectes a tractar a l’escola pública serien la moral de la vida humana i problemàtica actual, com la manipulació genètica, l’avortament, la igualtat de gènere, l’eutanàsia, la pena de mort, les drogues i l’alcoholisme, i algunes referències a la vida sexual i a l’homosexualitat.

L’escola pública només pot actuar correctament, democràticament, si ensenya i educa en els valors de la laïcitat, ja que és el mínim comú denominador que pot permetre la convivència pacífica entre ciutadans iguals en drets, però sempre necessàriament diferents en el pensament. Es tracta de viure una laïcitat oberta i no un laïcisme excloent que no respecta el dret de les persones a la llibertat religiosa. Una laïcitat que impulsi la construcció d’un espai públic fonamentat en els drets humans, en els valors de la pluralitat, de la tolerància activa i del respecte democràtic per a totes i cadascuna de les opcions filosòfiques i religioses personals.

Per què tantes resistències a educar en la llibertat, per ajudar a construir-se dubtant, per acceptar que cal aprendre a pensar?

Cal educar perquè les explicacions religioses no siguin imprescindibles i perquè, quan l’infant sigui autònom, sàpiga raonar, criticar o assumir lliurament les propostes religioses dels seus adults.

Fuente : www.bondia.ad

Autor : Evaristo Vilagines Moreso

 

Afers Socials atén 89 joves en risc el 2017 un cop desplegats els programes d'ajuda

Publicado: Miércoles, 30 Mayo 2018 Escrito por Daniel

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn

Ratio: 0 / 5

Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

 Afers Socials va atendre l´any passat una norantena de joves en els diferents programes d´atenció i ajuda de l´àrea de Suport als joves tutelats i extutelats. 31 d'aquests ja n'havien format part l'any anterior. Els casos més greus són sis nois amb expedients civils o penals i amb problemes de conducta.

El 2017 l´àrea va atendre 89 expedients, una xifra molt per sobre del 37 de l´any anterior, el primer en què existia. El ministre ha explicat que l'augment respon al desplegament de més programes d'ajuda. Als quatre que ja hi ha, caldrà sumar-hi el Centre residencial d´educació intensiva que es farà al Solà d´Enclar i que acollirà els casos més greus. Assegura que "un cop el puguem inaugurar, si pot ser abans de final d'any o l'any que ve segur, quedarà completada la xarxa de recursos socials que els joves en situació de risc o vulnerabilitat necessiten".

Entre els programes d´ajuda disponible, hi destaca Rmoute, el pla de xoc per a joves que ja han tingut problemes amb la justícia i que a més tenen altres problemàtiques, per exemple de conducta. S'hi han acollit 6 persones.la cap d'àrea de Suport als joves tutelats i extutelats, Aurembiaix Semis, indica que han observat "una millora en la seva situació personal, en l'àmbit formatiu i de salut i estem reconduint alters aspectes de la convivència". "Hi ha un suport complementari: quatre estan a conductes addictives i un a salut mental", afegeix.

L'àrea també ha fet una prova pilot en adolescents en situació de risc menors a 16 anys, amb una quinzena de joves. La intenció és evitar que les males conductes es repeteixin i s'acabin cronificant.

Informa: Judit Pedrós
Imatges: Anna Romagosa
Locució: Jordi Lorente

El PS veu corrupció i malversació en el crèdit de 3 milions a l’AREB

Publicado: Viernes, 18 Mayo 2018 Escrito por Daniel

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn

Ratio: 0 / 5

Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado
 
 
El cap de Govern, Antoni Martí, amb el conseller d’UL-ILM Carles Naudi, abans de l’inici de la sessió del Consell General.
El cap de Govern, Antoni Martí, amb el conseller d’UL-ILM Carles Naudi, abans de l’inici de la sessió del Consell General.

El parlamentari va acusar l’executiu de malversar els diners públics i de corrupció, ja que el suplent de crèdit serveix perquè l’AREB faci front a les despeses generades per les demandes judicials rebudes arran del cas BPA, la defensa de les quals va adjudicar de forma directa al despatx Badia Advocats, on precisament treballa el secretari general de Demòcrates per Andorra.
Cinca, que va defensar l’actuació de l’AREB a l’hora de procedir i la legalitat de l’adjudicació directa, ja que considera que es complien els requisits previstos a la llei per poder-la fer, va instar López, “si es creu realment aquestes actuacions”, a actuar en conseqüència i fer-les arribar,  per tant, a la justícia.

De fet, l’oposició en bloc, que va donar suport a l’esmena del PS i va deixar així sola la majoria demòcrata avalant aquest crèdit, va expressar els seus dubtes sobre l’adjudicació directa feta per l’AREB i, tot i no arribar a la duresa del conseller general socialdemòcrata, sí que van denunciar “amiguisme” en aquesta adjudicació, que van qualificar de “fosca” i de, com a mínim, “poc ètica”.
López va denunciar que es parli d’adjudicació urgent quan “portem tres anys de procés” i  va lamentar que tampoc no està justificada l’“especificitat de l’encàrrec”. A més, el conseller del PS va remarcar el cost “desorbitat” de cada causa, que va xifrar entre 30.000 i 80.000 euros, quan “per les mateixes causes, al sector privat, s’està pagant entre 2.500 i 3.500 euros per cas”, un fet que, a parer seu, suposa “un atracament a mà armada a les finances públiques”. 

El titular de Finances, que va admetre que el pressupost del 2017 hauria d’haver tingut una dotació més elevada per fer front a les demandes, va defensar que sí que es compleixen els requisits d’urgència, i va precisar que el gruix de demandes van tenir lloc el primer semestre del 2017. En aquest sentit, va explicar que les del 2015 i 2016 ja s’havien anat donant cas per cas al mateix despatx i que per una “coherència” en la defensa era lògic que també se li fes l’adjudicació en bloc. El ministre, que va considerar “indigne” que s’hagués assenyalat directament el secretari general de DA, va recordar que hi ha fins a 109 demandes que suposen un risc per a l’Estat de 2.500 milions d’euros, i va defensar també el cost, assegurant que s’han aplicat “correctament” les normes d’orientació del Col·legi d’Advocats sobre els honoraris i que l’AREB ha aconseguit, fins i tot,  un descompte global del 50%.

El president del grup liberal, Jordi Gallardo, va retreure a l’executiu la manca de previsió i el fet que no s’hagués dotat dels recursos necessaris l’AREB d’una altra manera i s’hagués optat per un procés que va qualificar de “poc ètic” veient “les vinculacions entre alguns treballadors del bufet, el Govern i el partit del Govern”. Així, Gallardo, que va deixar clar que no qüestionava la necessitat que l’AREB tingui els mitjans “per poder-se defensar”, va remarcar que votar el suplement de crèdit comportaria “avalar l’adjudicació directa dels serveis d’assessorament” que, va insistir, es podrien haver fet a través d’un concurs.

Per la seva part, el parlamentari d’Unió Laurediana-Independents de la Massana Carles Naudi, que va aprofitar per recordar els incompliments de l’AREB assenyalats en l’informe de fiscalització del Tribunal de Comptes, va demanar una compareixença del president de l’AREB davant del ple perquè expliqui quina és la situació.

D’altra banda, i davant les “greus acusacions” fetes per López i la petició expressa al cap de Govern que portés tota la documentació de l’adjudicació a la fiscalia, Antoni Martí, que va assegurar que en 25 anys que fa política “mai havia vist una legislatura com aquesta”, va avançar al conseller del PS que no aniria a la fiscalia però que qui “tenia l’obligació” de fer-ho era ell. “Quan es diu aquí el que es diu s’ha d’acompanyar amb els actes i anar a la fiscalia”, va remarcar el cap de Govern.

El conseller de Socialdemocràcia i Progrés, Víctor Naudi, i la consellera independent, Sílvia Bonet, van qüestionar també el procés seguit per l’AREB, mentre que el president suplent del grup demòcrata, Miquel Aleix, que també va mantenir un enfrontament amb López, va defensar la necessitat de dotar l’AREB de recursos.

‘Sí’ al text per cobrir la baixa al donant viu d’òrgans

Per assentiment de tots els grups i després que el Govern hagués emès un criteri favorable, el ple del Consell General va acordar la presa en consideració de la proposició de llei presentada per la consellera general d’Unió Laurediana-Independents de la Massana, Carine Montaner, perquè els donants vius d’òrgans tinguin coberta la baixa al 100%. Montaner va recordar que, amb la proposta de modificació de la Llei de la CASS, es busca “eliminar el fre econòmic” que pot haver-hi actualment perquè una persona de forma altruista pugui donar un òrgan a una altra que el necessiti.

Escrit per: 

Salut Mental restringeix l’accés directe al psicòleg

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn

Ratio: 0 / 5

Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

Els usuaris que vulguin una primera visita hauran d’anar derivats pel metge de capçalera

L’accés al psicòleg a través del servei de Salut Mental de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell ja no es pot fer de manera tan fàcil com fins ara. És possible que alguns pacients ja ho hagin detectat en trucar i demanar hora, perquè des del dia 3 d’abril s’ha implantat un filtre per mirar de descongestionar el servei. El fet és que qualsevol pacient que truqui per una primera vista en considerar que necessita l’ajuda d’un professional de la psicologia, es troba que ja no disposa d’aquest accés directe. Tal com s’informa des del servei, en aquest cas es requereix que el pacient arribi derivat pel seu metge de capçalera (s’entén que els usuaris disposen d’un metge generalista referent encara que la figura està pendent d’implantar-se juntament amb la reforma sanitària), o pel pediatre en el cas dels infants.


Des del SAAS es va confirmar la posada en marxa d’aquest circuit d’atenció amb un nou protocol. En aquest sentit es va indicar que la mesura respon a la voluntat de «gestionar millor els recursos» d’atenció del servei de Salut Mental i «ser més eficients».

Llista d’espera  

Des del SAAS es va explicar que la decisió d’establir aquest filtre ha arribat després de detectar que sovint es produïa una llista d’espera important, sobretot pel que fa a l’atenció de persones adultes, i que, en alguns casos, s’acabava determinant que el pacient no requeria l’atenció d’un psicòleg hospitalari. D’aquesta manera, doncs, no és el ciutadà el què decideix que necessita hora al psicòleg, sinó que primer ha de visitar-se amb el metge generalista i aquest és el que determina el tractament que necessita. Una opció que des del SAAS es considera més òptima, ja que es creu que així és més fàcil donar l’atenció adequada al pacient. A més, reduint la llista d’espera, aquelles persones que realment necessiten accedir al servei de Salut Mental ho poden fer en un termini més breu.


El nou sistema està plenament operatiu i, de fet, si es truca per demanar hora ja es dona aquesta informació i s’explica que l’accés ja no és directe, sinó que primer cal passar pel metge de capçalera.

Col·lectiu professional  

Des del Col·legi de Psicòlegs, el seu president, Òscar Fernàndez va explicar que els «consta» la voluntat de fer canvis en el triatge, indicant que, de fet, és una de les peticions que han fet en el marc de les negociacions per incloure la psicologia en les especialitats cobertes per la CASS. «Tothom pot seguir dirigint-se al servei, però el que es faria és, en funció de la gravetat i de la simptomatologia decidir a quin tipus de professional s’ha de dirigir», va exposar.


Segons Fernàndez, la idea seria que fins i tot, els pacients que ho necessitin, poguessin ser derivats a professionals de fora del SAAS si és que l’usuari necessita algun tractament especialitzat que no ofereix cap dels professionals de Salut Mental. «De moment, però, és una petició, caldrà veure finalment com es concreta», va advertir.


Els canvis en l’atenció a Salut Mental arriben en ple debat sobre la reforma sanitària i la possibilitat que part dels serveis oferts pels psicòlegs puguin estar coberts per la CASS. De fet, aquesta setmana mateix Fernández va assistir a la comissió de Sanitat al Consell per reiterar la seva petició. Segons va avançar, la idea és que a finals de mes es pugui entregar al ministeri de Salut una primera proposta de cartera de serveis que llavors s’haurà d’ajustar i negociar. 

Informa :Meritxell Prat

Fuente:www.elperiodic.ad-Salut Mental restringeix l’accés directe al psicòleg

83 alts càrrecs de l’administració es van repartir 4,5 milions d’euros en salaris el 2017

Publicado: Miércoles, 11 Abril 2018 Escrito por Administrator

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn

Ratio: 0 / 5

Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

  • El màxim responsable de l’executiu percep una remuneració mensual de 6.629 euros mentre que el sou brut anual dels diplomàtics que viuen fora se situa al tomb dels 63.800 euros 
  • La relació inclou des de tots els membres del Govern a secretaris d’Estat, ambaixadors o personal de relació especial

L’administració central va abonar durant el 2017 gairebé 4,5 milions d’euros en remuneracions entre les 83 persones considerades tècnicament com a personal clau de la gerència. Curt i ras: alts càrrecs de l’administració entre els quals cal situar-hi des del cap de Govern fins als ambaixadors o el càrrecs de relació especial amb dots de comandament. Els salaris anirien de 6.629,41 euros del màxim responsable de l’executiu fins als pocs més de 2.200 euros mensuals que cobra una tècnica de Funció Pública contractada sota la figura de la relació especial.

Tècnicament, el personal clau inclou tots els directius o membres de l’òrgan de govern de l’entitat que informa, quan dit òrgan té l’autoritat i responsabilitat de la planificació, la gerència i el control de les activitats de l’entitat. Aquest personal, segons la liquidació pressupostària del 2017, es dividiria en tres grans blocs: els 12 membres del Govern, que haurien obtingut una remuneració global anual de 852.854 euros; 40 alts càrrecs de suport al Govern, ambaixadors i personal de relació especial, que haurien comportat una despesa salarial d’1.813.111 euros; i 31 alts càrrecs de l’administració general més, que van suposar un desemborsament remunerador d’1.776.483 euros.

Més enllà de l’establert en l’esmentat informe de liquidació, un recopilatori de salaris públics d’alguns dels càrrecs que s’inclouen en la relació de 83 persones que en global van rebre durant tot l’any passat 4.442.248, i que no tots tenen el contrast i la publicació oficial, permetria saber, per exemple, que el cap de Govern, Toni Martí, rep una remuneració de 6.629,41 euros, salari equivalent al del síndic general, Vicenç Mateu, encara que el sou d’aquest no s’inclou en aquell llistat de 83. El Consell General té la seva ‘pròpia relació’.

Els ministres, tots, cobrarien 5.636,05 euros, que seria equivalent, en aquest cas, a la remuneració de la subsíndica general, Mònica Bonell. També com a integrant, per dir-ho d’alguna manera, del consell de ministres hi hauria el secretari general del Govern, Jordi Casadevall, que en aquest cas percebria de l’ordre de 4.807,15 euros mensuals. A partir d’aquí hi hauria els secretaris d’Estat. El rànquing remuneratori el lideraria la responsable d’Afers Financers Internacionals, Clàudia Cornella, amb 5.421,60 euros.

En segon lloc, entre els secretaris d’Estat, caldria situar-hi el de Diversificació Econòmica, Josep Maria Missé, amb 5.020. Després hi hauria un bloc de responsables polítics on tots percebrien 4.807,15 euros. En aquest nivell s’hi trobarien Ester Molné (Justícia i Interior), Ester Fenoll (Afers Socials), Neus Soriano (Comerç i Competitivitat), Joan Antoni León (Salut), Joan Antoni Rodríguez (Funció Pública i Reforma de l’Administració) o Consol Naudí, que durant l’any passat va acabar les seves funcions al capdavant de la secretaria d’Estat d’Afers Institucionals. El secretari d’Estat que percep el salari més baix és Jordi Beal, d’Esports, amb 4.797,11 euros.

Finalment, en la relació a la qual ha tingut accés l’Altaveu, s’hi trobaria una llista de disset persones contractades com a relació especial amb unes remuneracions molt diverses i que van des dels 5.700 d’una tècnica de Salut als poc més de 2.200 d’una tècnica de Funció Pública. Quant als ambaixadors, i segons les dades fetes públiques arran d’una resposta parlamentària l’estiu passat, estarien cobrant de l’ordre de 63.800 euros bruts anuals de salaris els diplomàtics amb residència fixada a l’estranger(despeses d’habitatge, desplaçaments, assegurances… a banda) i els no residents uns 15.600 euros bruts anuals.

CÀRREC NOM REMUNERACIÓ
CAP DE GOVERN Toni Martí 6.629,41 euros
FINANCES Jordi Cinca 5.636,05 euros
AFERS EXTERIORS Maria Ubach 5.636,05 euros
AFERS SOCIALS, JUSTÍCIA I INTERIOR Xavier Espot 5.636,05 euros
ECONOMIA, COMPETITIVITAT I INNOVACIÓ Gilbert Saboya 5.636,05 euros
TURISME Francesc Camp 5.636,05 euros
ORDENAMENT DEL TERRITORI Jordi Torres Falcó 5.636,05 euros
MEDI AMBIENT, AGRICULTURA I SOSTENIBILITAT Sílvia Calvó 5.636,05 euros
EDUCACIÓ Eric Jover 5.636,05 euros
CULTURA, JOVENTUT I ESPORTS Olga Gelabert 5.636,05 euros
SALUT Carles Álvarez 5.636,05 euros
FUNCIÓ PÚBLICA Eva Descarrega 5.636,05 euros
SECRETARI DE GOVERN Jordi Casadevall 4.807,15 euros
SE AFERS FINANCERS INTERNACIONALS Clàudia Cornella 5.421,60 euros
SE DIVERSIFICACIÓ ECONÒMICA Josep Maria Missé 5.020,00 euros
SE JUSTÍCIA I INTERIOR Ester Molné 4.807,15 euros
SE AFERS SOCIALS Ester Fenoll 4.807,15 euros
SE COMERÇ I COMPETITIVITAT Neus Soriano 4.807,15 euros
SE SALUT Joan Antoni León 4.807,15 euros
SE FUNCIÓ PÚBLICA Antoni Rodríguez 4.807,15 euros
SE AFERS INSTITUCIONALS Consol Naudí 4.807,15 euros
SE ESPORTS Jordi Beal 4.797,11 euros

Relacions especials

MINISTERI ÀREA NOM REMUNERACIÓ
Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat Medi Ambient i Sostenibilitat Natàlia Rovira 2.911,59 euros
Cultura, Joventut i Esports Patrimoni Cultural Alfons Codina 3.500 euros
Cultura, Joventut i Esports Joventut i Voluntariat Agustí Pifarré 3.699,74 euros
Salut Salut Cristina Santarrosa 3.726,95 euros
Salut Salut Odile Sarroca 5.722,80 euros
Funció Pública i Reforma de l’Administració Funció Pública Elisabeth Almarcha 3.500 euros
Funció Pública i Reforma de l’Administració Reforma de l’Administració Montse Font 4.500 euros
Funció Pública i Reforma de l’Administració Funció Pública Raquel González 2.279,06 euros
Cap de Govern Gabinet Iago Andreu 4.840,28 euros
Cap de Govern Gabinet Guillem Casal 2.684,54 euros
Cap de Govern Comunicació Creu Rosell 3.523,04 euros
Cap de Govern Comunicació Nerea Moreno 2.684,54 euros
Finances Finances Meritxell Salvat 2.911,60 euros
Finances Estadística Enric Ripoll 4.518 euros
Afers Exteriors Afers Multilaterals i Cooperació Marta Salvat 4.231,86 euros
Afers Socials, Justícia i Interior Ocupació i Treball Eulàlia Sánchez 3.514 euros
Ordenament Territorial Transports Guillem Santacreu 2.700 euros

Informa: http://altaveudigital.com/83-alts-carrecs-de-ladministracio-es-van-repartir-45-milions-deuros-en-salaris-el-2017/

 

 

Lliure servei i robòtica

Publicado: Lunes, 09 Abril 2018 Escrito por Administrator

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn

Ratio: 0 / 5

Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

Ja fa anys que el “mercat” ha implementat el lliure servei i tots nosaltres ho hem acceptat i hem caigut en la trampa, sense pensar en les conseqüències negatives que aquest sistema repercutiria en el mercat de treball.

L’exemple més evident és el de les benzineres dels països veïns on pràcticament totes han passat a ser de lliure servei, encara que se segueix pagant el carburant al mateix preu que costava quan un empleat ens el servia, amb l’afegit que l’empleat, a més, ens netejava el parabrises... Aquests treballadors en la seva gran majoria han perdut el seu lloc de treball.

El cas dels supermercats és molt diferent, és evident que en curt termini són més econòmics i pràctics ja que en un sol lloc podem comprar tot el més essencial per a la llar. Però a la llarga ho paguem molt més car a causa de la pèrdua de llocs de treball, que fomenta un augment de l’atur i en conseqüència una contribució més important al pressupost de l’Estat, que financem tots per pagar, com és de justícia, les ajudes socials a aquestes persones en atur laboral.

El lliure servei creix exponencialment, especialment al sector de la restauració. Sobretot als establiments de menjar ràpid. A més, constatem l’acceleració de tancaments de comerços de proximitat.

Ara tenim la proliferació dels robots i ens hem de preguntar si crearan més ocupació de la que destruiran.

L’any 1930, J. M. Keynes va preveure que, com a conseqüència de l’increment de la productivitat, la nostra jornada de treball no arribaria més enllà de les 15 hores setmanals a partir del 2030. No va tenir en compte l’impacte de la robotització ni tampoc els efectes d’un món sense treball. Segons diversos estudis, aproximadament la meitat de les feines seran automatitzades. Les feines rutinàries i poc qualificades són les que tenen més risc de desaparèixer, però els treballs que requereixen creativitat i en què el factor humà és indispensable corren menys perill.

La tecnologia robòtica arribarà a ser dominant durant la pròxima dècada. Influirà sobre tots els aspectes del treball i de la llar. És necessari, doncs, començar a construir i a reflexionar sobre possibles solucions per atendre les necessitats de subsistència per a aquest creixent i progressiu volum de població que es veurà exclòs dels molt més selectius mercats de treball. Per això, és necessari afrontar alguns desafiaments, entre els quals un dels més importants és el de pensar en quines deuen ser les polítiques públiques més adequades perquè un millor benestar arribi a totes les persones i eviti més desigualtat.

Per prevenir els efectes negatius de la robotització és fonamental reduir la jornada laboral i posar el focus en feines no mecanitzables ni exportables o tot el relacionat amb la transició ecològica.

I finalment, haurem d’anar pensant a canviar l’estructura de la propietat del capital per repartir els beneficis de la robotització.

Opinio de : EVEREST VILAGINÉS

Informa :www.bondia.ad

 

Una rotonda que posa fi a 50 anys de maldecaps pel risc d'allaus a la urbanització de les Saline

Publicado: Sábado, 31 Marzo 2018 Escrito por Administrator

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn

Ratio: 0 / 5

Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

Les actuacions per fer front al risc d'allaus a la zona de le

Les actuacions per fer front al risc d'allaus a la zona de les Salines "han estat exemplars, però han costat 50 anys". Així defineix el director de Protecció Civil, Francesc Areny, la situació que s'ha viscut en aquesta urbanització pròxima al Serrat, a la parròquia d'Ordino, des que es va començar a construir l'any 1967, quan encara no s'havia fet la cartografia per determinar el risc d'allaus a la zona. Amb la recent construcció d'una rotonda a la CG3 s'han solucionat definitivament els problemes de riscos, perquè el punt rodó ha permès obrir un nou accés a la urbanització com a alternativa a l'antic, que estava situat en zona de perill. 

Tot va començar l'any 1967, quan uns promotors van comprar els terrenys i, amb l'autorització de les autoritats de l'època, es van començar a vendre les primeres parcel·les i a construir els primers xalets. Com ha passat en d'altres parts del país, és possible que els primers propietaris coneguessin de l'existència de risc d'allaus a la zona, i probablement per això va interessar-los vendre els terrenys.

No va ser fins al 1983 que es va aprovar la primera Cartografia de Localització Provable d'Allaus (CLPA), quan ja s'havien venut força parcel·les –del centenar que es van delimitar– i els propietaris, molts d'ells d'origen anglès, ja havien construït diversos xalets. Segons el mapa d'allaus, la part nord de la urbanització està afectada per l'allau de les Salines, i la part sud per la de la canal del Seig, de manera que només la zona central i l'extrem sud del nucli resten fora de perill. 

Després de constatar que diverses parcel·les i alguns habitatges ja construïts es trobaven en zona vermella, el Govern va paralitzar les construccions i, a finals dels anys vuitanta, l'elevat risc d'allaus va obligar a dur a terme les primeres evacuacions de la urbanització. 

El promotor va portar el Govern i el comú d'Ordino a la justícia i, al mateix temps, els propietaris també van demandar el promotor. El litigi, tal com recorda Francesc Areny, es va allargar durant els anys noranta fins que el 1999 es va arribar a un acord, pel qual el promotor cedia al Govern i al comú les parcel·les i tots els drets i obligacions de promoció de la urbanització, a canvi que cada administració rebés 135 milions de pessetes, amb el compromís de fer-se càrrec de resoldre els problemes de risc d'allaus, d'indemnitzar els propietaris afectats, i d'urbanitzar la zona i proveir-la dels serveis que mancaven. 

Finalment va ser el comú qui es va fer càrrec de totes les actuacions, després que el Govern li cedís l'import que li pertocava en virtut de l'acord. Ja l'any 2000 es van començar a pagar les primeres indemnitzacions als propietaris dels xalets ja construïts, es van negociar permutes de les parcel·les ja venudes i es va començar a dotar la urbanització de les infraestructures necessàries, tot plegat amb un cost de 513 milions de pessetes. A més, xalets que es trobaven al límit de la zona d'allaus es van haver de reforçar per poder ser habitables.

Actualment, han quedat tres xalets en ruïnes i un quart, que també es troba en zona de risc, el gestiona el comú d'Ordino per fer-hi activitats d'estiu. Els veïns de la trentena de cases que formen la urbanització, a més, han hagut d'aprendre a conviure amb tots els senyals de risc d'allaus que hi ha en els diversos camins que s'endinsen en les zones de perill, i que es poden observar gairebé a cada revolt del carrer principal de la urbanització.

A banda dels problemes que afectaven les cases, el 1989 el Govern va construir, sobre l'accés de la urbanització, el centre de piscicultura de les Salines, que també es troba en zona afectada pel risc d'allaus, de manera que es prohibeix l'accés dels treballadors quan el risc és elevat.

Finalment, la nova rotonda que s'ha inaugurat recentment ha permès posar fi també al risc d'allaus que hi havia al camí d'accés a la urbanització, ja que el punt rodó i el nou pont que s'ha construït ha permès obrir un nou accés des de la CG3 a l'alçada de la zona central de la urbanització, que no està afectada pel risc d'allaus. 

Amb tot, l'única qüestió no resolta és que els veïns dels quatre xalets habitables situats a l'extrem sud de la urbanització han de travessar un camí que es troba en zona afectada per arribar als seus domicilis. Per aquest motiu, el novembre de l'any passat es va elaborar un pla d'emergència específic per a planificar l'evacuació o el confinament d'aquestes cases. El director de Protecció Civil, Francesc Areny, considera que només seria justificable construir un nou accés per a aquests habitatges si calgués evacuar els veïns diversos cops cada hivern, però no és el cas. La darrera vegada que es van haver d'evacuar veïns de les Salines va ser el febrer del 2015 i, anteriorment, el febrer del 2013. 

La darrera gran allau que es té constància a la zona va tenir lloc el 1971, i va arribar al riu i a la carretera general, tal com assenyala Jean-François Meffre, el responsable de l'empresa que s'encarrega d'avaluar el risc d'allaus que afecta les carreteres i les zones habitades del país. Posteriorment, d'altres allaus que s'han desprès, fa més de 15 anys, no han arribat a tocar la piscifactoria ni la zona dels xalets.

Francesc Areny afegeix que, actualment, els boscos –que actuen de barrera protectora– creixen més ràpidament que abans, perquè no hi ha ramats ni explotació, de manera que cada cop és més difícil que es tornin a veure allaus en aquesta zona. Però també recorda que no s'ha de baixar la guàrdia, perquè "un incendi pot destruir la feina que ha fet la natura durant 20 anys".

Informa/imatge: Agència ANA

Font:http://www.andorradifusio.ad/

 

 

Els accidents laborals tornen a augmentar i superen els 3.700 el darrer any

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn

Ratio: 0 / 5

Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

 

 

El nombre d'accidents laborals ha pujat un 3,4%. El 2017 n'hi va haver 3.721. Es tracta d´una xifra que suposa, aproximadament, nou vegades més que la mitjana de la UE. També s'ha de destacar que hi va haver un mort en accident laboral, el primer des del 2012.

En aquestes imatges, captades per una espectadora, es pot veure com uns obrers treballen en una teulada a Prada Casadet sense mesures de protecció. Tot i la perillositat d'aquesta situació, no es va haver de lamentar cap accident.

El 2017, però, s'ha tancat amb 3.721 accidents laborals, un 3,4% més que el 2016. Els sectors on se n'hi ha hagut més han estat la construcció i el comerç. Aquest nombre de sinistres representa una taxa d'11 accidents laborals per cada 100 treballadors. Una dada que és nou vegada superior a la mitjana de la Unió Europea i superior a la d'Espanya, una de les més elevades del continent.

Les dades del darrer any registren per primer cop des del 2012 una mort vinculada a un accident laboral. Es tracta d'un dels ocupants d'un vehicle que va patir un xoc frontal a la CG-3 al novembre. El cotxe que es va veure més afectat va ser la furgoneta d'una empresa en la qual viatjaven cinc operaris de la construcció.

Informa: Pere Moliné/Marc Guadilla

Portugal: exemple per a les esquerres

Publicado: Jueves, 22 Marzo 2018 Escrito por Administrator

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn

Ratio: 0 / 5

Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

EVEREST VILAGINÉS

Exempresari jubilat

La innovació d’aquests acords tenia vàries premisses:

-Els acords eren limitats i pragmàtics i tenien per objectiu fer possible un govern que parés l’empobriment dels portuguesos.

-Els partits mantenien la seva identitat pragmàtica i les seves sigles.

-El govern per ser coherent havia de ser de la responsabilitat d’un sol partit.

-Els acords es farien de bona fe i totes les parts els comprovarien regularment.

L’objectiu era parar les retallades, reposar els ingressos dels treballadors i dels pensionistes segons l’escala d’ingressos i frenar les privatitzacions tan practicades pel neoliberalisme i pel capital financer global. Fruit d’aquests acords, el Govern, amb António Costa com a primer ministre, va prendre possessió en un ambient políticament hostil del president de la República, Marcelo Rebelo de Sousa, de la Comissió Europea i de les agències financeres, tots ells fidels a l’ortodòxia neoliberal.

“La crisi va provocar canvis terribles a Portugal. Fuga de cervells entre els joves, fallida d’empreses i enorme angoixa social. El desànim emocional va ser immens, però Costa i Rebelo, encara que eren de partits rivals, formaren una entesa per sortir els portuguesos de la depressió”, relata Patricia Lisa, experta en política pública i investigadora del Real Instituto Elcano. Després de dos anys d’aquest Govern, Portugal viu una gran millora econòmica i abandona les polítiques d’austeritat aplicades a Europa des de la crisi de l’euro. El ministre de Finances, Mário Centeno, va congelar la despesa pública i, aprofitant la millora de l’activitat i un boom impressionant del turisme, va practicar mesures socials pactades amb l’esquerra i va parar les retallades dels salaris públics i jubilacions. Va disminuir l’IVA i va parar les privatitzacions. També va apujar el salari mínim de 485 a 557 euros.

El país creixerà aquest any un 2,8%. L’atur va baixar a 8,5%, la meitat del pic històric registrat el 2013. Els comptes públics tanquen el 2017 en un 1,4%, fet que els va permetre sortir de la llista negra europea dels estats amb un dèficit excessiu.

Com podem veure, a poc a poc, la política resultant d’aquests acords va anant donant resultats, vistes les xifres del creixement de l’economia, de la baixada de l’atur, de la millora general de la imatge del país, finalment ratificada per les agències de qualificació de crèdit amb polítiques contràries a les receptes neoliberals.

Aquesta innovació política demostra que el neoliberalisme té solament com a objectiu accelerar la concentració de la riquesa sota els auspicis del capital financer global.

No hi ha lloc per còpies mecàniques de solucions. Les esquerres poden i han d’aprendre de les experiències globals, però han de trobar les solucions que millor s’adaptin a les seves condicions i al seu context.

L’experiència portuguesa té un significat que transcendeix el país en un moment en què els socialistes estan en crisi a Europa.

 

Font informativa :Bondia.ad opinio portugal exemple les esquerres