Histèria col·lectiva

Publicado: Viernes, 27 Marzo 2020 Escrito por Administrador

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn
Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

   Omar El Bachiri - Psicólogo

 

La histèria col·lectiva es podria definir com un atac d’ansietat grupal. Pot desencadenar-se per qualsevol circumstància que comporti la pèrdua de poder adquisitiu i/o posi en perill la nostra supervivència. Una guerra, un atac terrorista, l’enfonsament de la borsa, un boom immobiliari, una malaltia, etc. Només fan falta dos factors perquè aparegui el contagi col·lectiu. Que la persona o organització encarregada de la informació sigui un referent en aquest tema i saber manipular el contingut del missatge. Això farà que els mitjans de comunicació s’interessin i difonguin la informació. Això sí, ho faran a la seva manera. Per a crear notícia on no n’hi ha i així guanyar audiència. No parlo de mentir, sinó, de la manera d’informar.

El to de veu, les paraules adequades i els titulars usats. Segons la manera d’informar es pot incitar al pànic o a la calma. A l’odi o a l’amor. Una vegada s’ha difós el missatge, la resta de la població, lluny d’analitzar la situació i buscar el per a què d’aquesta informació, es deixarà emportar per les emocions. El raonament queda bloquejat i en conseqüència entra en joc la ment reactiva (acció-reacció). Es deixa de pensar i s’actua per supervivència. La població es converteix en un ramat. Actua com un grup però sense líder. Un grup format del no-res. Sense premeditació, ni objectiu en comú. Es va movent segons van sortint les notícies. Com no raona, només es fixa en la part negativa de la informació. De les notícies només es queda amb el titular. No aprofundeix en el contingut. És molta informació de cop. Els mitjans de comunicació ens bombardegen i som incapaços de filtrar-la. Han saturat el nostre cervell i tenim ennuvolada la capacitat de judici.

Es crea un estat d’alarma inexistent. S’instaura l’ansietat. Dolor de pit, de cap, marejos i cremor estomacal. Acompanyat de nàusees i fins i tot convulsions. La por pot trastornar per complet el sistema nerviós central. En aquest moment de bloqueig és quan es comencen a imitar les conductes dels altres. Es busca algun referent que ens generi seguretat i la ment entén que si ell o ella, ho fan, és que és bo i té sentit. És en aquest precís moment quan adquirim el sentiment de grup. Ens des individualitzem i perdem la identitat per entrar en l’anonimat. Ens desfem de la responsabilitat. La deleguem en el grup.

Els altres no ens jutjaran com a individus, sinó, com un conjunt de persones. És el que es denomina difusió de responsabilitat. És el sentiment que la responsabilitat de les conductes és compartida per la resta de membres del grup. Bàsicament succeeix quan la població creu que les indicacions de les autoritats no són prou clares. Llavors la part més vulnerable entra en pànic i es comporta de manera dràstica. Des de baralles, robatoris, fins a simplement acumular paper higiènic. Com s’ha pogut veure en el cas del coronavirus.

Gent comprant una quantitat desmesurada de rotllos de paper. Una conducta sense sentit perquè, el que es busca enfront d’una possible escassetat d’aliments és omplir el frigorífic o deixar el rebost ple de menjar. La por és una emoció molt poderosa. Mentre dura no es pot pensar, només es busca escapar.

Una vegada entès això, explicaré com podem evitar entrar en aquesta espiral. Encara que sembli mentida, la forma de no entrar en ella és analitzant la situació abans d’actuar. Per a què vull tant de paper higiènic?

Bàsicament cal respondre’s a aquestes dues preguntes: 1- està justificada la meva conducta?, i 2- què m’aporta? Per a poder contestar adequadament s’ha de ser capaç de gestionar les emocions perquè, durant la histèria s’actua per instint. Només sobreviu el més fort. És primordial reconèixer les emocions que estem sentint. Són la por o la ira?

Aquestes dues emocions, juntament amb l’alegria, són les que més condicionen la nostra elecció de comportament. Faig això o allò?

Proporcionen molta energia i a més, ens mantenen motivats i les fem servir com a justificació per a qualsevol acte que fem. Si estem alegres compartim, si tenim por ataquem o fugim i si tenim ira, ens tornem agressius. D’aquí la importància d’analitzar-les primer, per a posteriorment dóna’ls un significat.

Què significa tenir por o estar enfadat i com se suposa que hem d’actuar? Agredint, robant, provocant destrosses, comprant compulsivament, etc? Fes aquesta prova la pròxima vegada que sentis la necessitat d’actuar. Primer analitza l’emoció i després sent com entra dins de tu i envaeix tot el teu cos, modificant el teu caràcter. Et trobes millor, calmat o per contra has empitjorat? Depèn de la resposta actuaràs d’una manera o d’una altra. Només buscaràs esplaiar-te i desfer-te de la sensació que et produeix l’emoció. Després, una vegada hagis acabat, raona si la teva situació personal ha millorat i si ha valgut la pena l’esforç invertit per a satisfer aquesta conducta.

Font: www.elperiodic.ad/

 

El miedo

Publicado: Lunes, 23 Marzo 2020 Escrito por Administrador

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn
Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

 font: Omar El Bachiri

Les drogues i la societat

Publicado: Martes, 10 Marzo 2020 Escrito por Administrador

Comparte el Contenido

Submit to DeliciousSubmit to DiggSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn
Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado

Omar El Bachiri - Psicólogo

Abans de començar a llegir l’article tingues present que som una societat addicta a les drogues. Tots consumim sucre, o bevem cafè, o alcohol, fumem tabac, o ens mediquem amb psicotròpics (antidepressius, ansiolítics i somnífers). Fes la prova i busca algú que no prengui cap de les cinc substàncies que he esmentat. Et serà quasi impossible trobar-ho però, en contrapartida, en trobaràs molts que en prenem alguna d’elles i bastants que en prenen totes cinc. Som consumidors de drogues legals i ho hem d’acceptar. Estic parlant de la seva legalitat. De drogues legals i il·legals. Som una societat que facilita el seu accés.

Has de comprendre que segons en quin país i/o cultura visquis trobaràs normal el consum de cànnabis, cocaïna, amfetamines i qualsevol altra droga. En els Països Baixos, els Estats units i el Canadà és legal el consum de cànnabis. A Bolívia i el Perú és legal mastegar fulles de coca i en la majoria de països és legal que un infant diagnosticat de TDA-H es mediqui amb amfetamines. Dit això, tingues present que la majoria de drogues il·legals es van crear en un principi com a medicaments. Dos bons exemples són l’heroïna i l’LSD (èxtasis). Sí, com ho estàs llegint. L’heroïna va ser creada com a medicament per al mal de gola i l’LSD, va ser creat per tractar la depressió i l’ansietat. Amb el transcurs dels anys es va comprovar que els efectes secundaris eren pitjors que els beneficis i es va prohibir el seu consum.

La pregunta a fer-se abans de consumir és, què busco de la substància. Alegria, eufòria, relaxació, al·lucinar, formar part d’algun grup en concret, etc. A partir d’aquí la societat podem tenir una idea de com afrontar el problema del consum i oferir alternatives a la població. Tingues present que les tres drogues amb més addictes són l’alcohol, el tabac i els medicaments psicotròpics. En aquest mateix ordre. Encara que sembli estrany hi ha molta gent addicta als medicaments però, això té una fàcil explicació. Si els responsables de receptar medicaments ho fessin amb més cura, no hi hauria tant de consum. Els metges i psiquiatres haurien de començar a no prescriure tants medicaments psicotròpics i fer més la seva feina. Curar al pacient. Buscar el motiu del seu malestar. Moltes vegades un estat depressiu o d’angoixa se supera adquirint noves formes d’afrontar la vida. És a dir, una forma diferent d’interpretar les situacions perquè, sempre dependrà del nostre estat anímic i dels objectius què tinguem en aquell precís moment. Amb aquesta simple descripció ja entens perquè la mateixa situació, moltes vegades ens afecta de manera diferent a cadascun. És com diu la famosa frase, «mai plou a gust de tothom».

Leer más: Les drogues i la societat